A principis d’any, es publicaven unes dades que indicaven que, en el transcurs dels darrers deu anys, el percentatge total de dones a Catalunya que es queden embarassades a partir dels quaranta anys havia augmentat d’un 6,3% l’any 2014 fins a un 11,25% l’any 2024, un increment de sis punts percentuals, però gairebé un increment del cinquanta per cent.
El perquè d’aquestes dades pot ser divers: per exemple, tal i com apunta l’investigador del Centre d’Estudis Demogràfics, Pau Miret, en la notícia que enllaço al principi del article, la precarietat laboral o la falta d’accés a l’habitatge podrien explicar el retard en la maternitat que apunten les dades. Però crec que aquestes dades també són interessants per ser comparades amb una mirada més ampla respecte les tendències en fertilitat femenina que han viscut els països desenvolupats les últimes dècades.
En un article recent, els investigadors alemanys MatthiasDoepke, Anne Hannusch, Fabian Kindermann i Michèle Tertilt descriuen els patrons de fertilitat que han tingut els països d’alts ingressos des del principi de la industrialització i com aquests s’han vist completament alterats durant les dues últimes dècades.
Els patrons de fertilitat són bàsicament dos: el primer és la correlació negativa entre ingressos i fertilitat, tant a nivell comparat entre països com a nivell comparat entre famílies d’un país concret. A partir de l’inici de la industrialització, es veu com aquells països més rics tenen un nombre mitjà de fills menor que en els països més pobres. I, de manera anàloga, aquesta tendència es repeteix entre famílies riques i pobres d’un mateix país. El segon fet empíric ben contrastat durant el segle XX és la relació negativa entre la participació de la dona al mercat laboral i la taxa de fertilitat. A major nombre de dones entrant al mercat laboral, menor era el nombre total de nens i nenes que naixien.
Aquests patrons empírics, però, han canviat radicalment durant les últimes dues dècades: en el cas de la relació entre ingressos i fertilitats veiem que, mentre que la relació negativa segueix existint si comparem tots els països del mon entre sí, on els països de menor nivell d’ingressos – com aquells que es troben a l’Africa sub-sahariana – segueixen tenint les taxes de fertilitat més altes de món, la relació ja no es compleix si ens fixem només en els països de majors ingressos. Per aquest grup de països, les dades mostren que la relació negativa ha desaparegut i ens trobem que la majoria de països tenen un es taxes de fertilitat entre 1.6 i 2.
Respecte a l’evolució de la participació laboral de la dona al mercat laboral i la taxa de fertilitat, les dades a partir del final del segle XX indiquen que el canvi ha estat ben profund. El coeficient de correlació entre aquestes dues variables va passar d’un -0.5 al 1980 a un valor de 0.75 el 1990, mantenint-se relativament estable al llarg de les primeres dues dècades del segle XXI.
Així, és en aquest últim patró empíric on podem incorporar el concepte de posposar la decisió de tenir un fill que semblen indicar les dades catalanes. Els autors delarticle indiquen que ambdues tendències empíriques es poden entendre conjuntament com a resultat de les dones cercant la capacitat i possibilitat de poder combinar carrera laboral i formar una família, quelcom que sempre havia estat una realitat pels homes, però que només comença a ser-ho ara per les dones.
