La tragèdia viscuda a València i la frustració de molts ciutadans pel que consideren que va ser una flagrant manca de resposta amb la celeritat necessària davant les previsions de la magnitud del desastre han posat en entredit les capacitats de l’administració
La capacitat de l’Estat (State capacity) es refereix a l’habilitat d’una administració per implementar polítiques de manera eficaç, recaptar impostos, fer complir la llei, proveir béns públics i mantenir la confiança dels ciutadans, especialment en situacions de crisi. Un govern amb un alt nivell d’efectivitat és capaç de mobilitzar recursos ràpidament, comunicar-se de manera clara amb la ciutadania, i coordinar accions entre diferents nivells de l’administració pública. En canvi, els governs amb una efectivitat reduïda sovint pateixen d’una burocràcia ineficient, recursos limitats i generen poca confiança per part de la població. Aquestes deficiències dificulten una resposta efectiva i redueixen la probabilitat que la ciutadania col·labori o compleixi amb les mesures establertes. La incapacitat de complir amb els punts anteriors condueix a una situació de fragilitat, i en els casos més extrems, a ser estats fallits.
El Banc Mundial disposa d’una sèrie d’indicadors que avaluen la qualitat de la governança i la percepció que en tenen els ciutadans. Un d’aquesta indicadors sintètics és l’eficàcia del govern, que busca capturar, entre d’altres, la qualitat de la burocràcia, l’eficàcia institucional, l’estat de les infraestructures, la cobertura de certs serveis públics essencials, així com les fallades de l’Estat en situacions en què pugui respondre o gestionar emergències presents o futures, incloent-hi desastres naturals i crisis econòmiques. Si fem una ullada a l’evolució d’aquest indicador des de l’inici de la seva sèrie històrica, l’any 1996, i la darrera xifra disponible, el 2022, pels països que actualment conformen la Unió Europea dels vint-i-set observem quelcom preocupant pel cas espanyol: l’efectivitat del govern i la seva percepció s’han deteriorat de manera alarmant. A principis de la sèrie històrica, Espanya se situava per sobre del percentil 89 de tota la mostra dels països analitzats – més de 200 –, mentre que avui dia es troba al percentil 78. En el marc de la UE, aquest deteriorament institucional en l’eficàcia del govern només és superat per Bulgària, Grècia, Itàlia i Polònia. Juntament amb aquest darrer país, Espanya té la deshonra de ser el país de la UE que més posicions – sis – ha perdut en les darreres dues dècades. Els països que han experimentat una millora més gran en aquest indicador han estat Estònia, Croàcia, Lituània i la República Txeca. La majoria d’ells ja se situen per sobre dels nivells d’Espanya. La situació de Portugal també s’ha deteriorat, però a un ritme molt inferior, fet que fa que també se situï per sobre dels nivells actuals del seu homòleg de la península Ibèrica. Els països que encapçalen la classificació són pràcticament els mateixos que ja ho feien a l’inici de la sèrie, els sospitosos habituals: Dinamarca, Luxemburg, Finlàndia, els Països Baixos, Suècia, Irlanda o Àustria.
Aquest factor s’ha demostrat fonamental en la gestió d’episodis com la pandèmia de la COVID-19. Un estudi publicat a la prestigiosa revista The Lancet troba que la confiança en les institucions estatals va ser un factor determinant per explicar les divergents taxes de transmissió del virus observades en diferents països. Així, majors nivells de confiança en l’administració estan estadísticament associats a menors taxes de transmissió i majors cobertures de vacunació. D’altra banda, cal destacar que la capacitat de l’Estat no necessàriament està vinculada a la seva mida, entesa com el volum de recursos fiscals que administra i serveis prestacionals que ofereix. Es poden trobar estats amb elevades capacitats i grans diferències en les seves mides. Entre els primers països del rànquing a escala global de l’indicador anteriorment descrit hi trobem Singapur, Suïssa, Dinamarca, Noruega, Finlàndia o Japó, tots ells Estats amb mides molt heterogènies. En resum, la capacitat de l’Estat és un factor de cabdal importància per respondre de manera adequada a les necessitats de la situació i, sobretot, per fer que la població tingui la confiança que la resposta serà eficaç, i no només sigui el poble qui salva el poble.
