Aquesta setmana els usuaris de Renfe del sud de Catalunya han començat un viacrucis ferroviari que s’allargarà durant cinc mesos. Dir-ne viacrucis podria semblar redundància, perquè els màrtirs del servei de Rodalies -quan els alçaran un monòlit a l’estació de França?- ja el pateixen cada dia de fa dues dècades o més. Ara, però, la pena s’ha agreujat de manera terrible entre Sant Vicenç de Calders i Barcelona, ja el servei quedarà suspès tots aquests mesos per les obres que afecten el túnel de Roda de Berà.
Segons les explicacions d’Adif, aquestes obres, tan prolongades en el temps, que afectaran 15.000 usuaris cada dia i les línies R14, R15, R16, R17 i RT2, es justifiquen per la necessitat d’anar escampant “el Corredor Mediterrani”. El director general de Mobilitat i Infraestructures de la Generalitat, Manel Nadal, hi ha afegit un component que podria resultar més tranquil·lizant: aquesta millora “també beneficiarà la xarxa de rodalies”.
El primer dia que es va patir la suspensió del servei -substituït per combinacions entre autocar i la línia de l’interior o per autocar a seques-, alguns dels usuaris afectats ja es queixaven que això els destarotava encara més la jornada laboral a Barcelona, perquè havien d’afegir almenys trenta minuts més a l’hora i mitja que dediquen cada dia només per al viatge d’anada. Particulars i empreses, doncs, en patiran -encara més- les conseqüències.
La intenció de millorar el traçat de Rodalies seria d’agrair si no fora perquè aquestes inversions porten dècades de retard i promeses i més promeses incomplertes. Després de tant de temps de prioritzar el sistema radial de l’AVE de manera delirant, finalment algú ha començat a concretat les millores necessàries, ni que siga per estricte interès polític de Pedro Sánchez.
Però allò que ja no resulta tan admissible és que el primer gran argument que han adduït Adif o el govern de l’Estat és que aquesta inversió beneficia “el Corredor Mediterrani”. Enredar la gent és un recurs polític ancestral. Tractar-la com si foren idiotes -i més si el col·lectiu enviscat són les víctimes cròniques de la Renfe- clama al cel.
Què hem d’entendre per “Corredor Mediterrani”? Si hi entenem un traçat de via d’ample europeu per on puguen viatjar persones, això és mentida. De Tarragona a Barcelona ja hi ha “Corredor Mediterrani”, per on passa l’AVE. Si hi entenem un traçat específic de via d’ample europeu per on puguen circular les mercaderies a alta velocitat, això també és mentida. El govern espanyol i Adif encara no hi han invertit res. Aquest “corredor” no existeix. Si entenem, però, la instal·lació dels pedaços necessaris perquè el traçat d’ample ibèric actual que travessa el Mediterrani entre Almeria o Múrcia i la frontera francesa puga suportar el pas de trens de mercaderies en ample europeu gràcies a un “tercer fil”, això no és mentida. Però en podem dir “Corredor Mediterrani” d’aquest sargit?
El “tercer fil” permetrà que els combois de mercaderies, sí, circulen per on ara ho fan trens de Rodalies, de mitja i de llarga distància, en un circuit saturat que, a més, no permetrà que aquests trens viatgen veloçment. Hi ha més risc de saturació, fins i tot de caos, perquè no es pot aprofitar més aquest traçat.
Encara ara seria interessant saber què s’ha fet del “tercer fil” que pretenia connectar Castelló i València perquè la capital de la Plana quedara també sagradament unida a Madrid i a la xarxa radial de l’AVE. El va inaugurar Mariano Rajoy, que va haver de suportar un viatge previst de 20 minuts durant dues hores. Què se m’ha fet? Misteris d’Adif.
Els cinc mesos de privacions afegides que hauran d’aguantar els usuaris de Rodalies des de Sant Vicenç de Calders a Barcelona són un càstig immerescut, però que damunt hagen de suportar que tot això és en benefici d’una infraestructura substitutiva i de resultats imprevisibles és de jutjat de guàrdia.
