Una manera interessant –potser excessivament sintètica, però molt il·lustrativa– de seguir l’OPA que l’any passat el BBVA va llançar contra el Sabadell es pot desplegar seguint els anuncis que les dues entitats han anat desgranant durant aquests mesos. Anuncis televisius poc imaginatius, fofos, i destinats a un públic potencial i que, per la fragilitat argumentativa, els seus creadors deuen considerar mig fava, fàcilment influenciable. La fórmula que els uns i els altres han considerat més encertada s’articula sobre testimonis reals, bé petites empreses, bé accionistes. Aquestes ànimes voluntarioses o recompensades expliquen els grans avantatges o els greus inconvenients que l’absorció reportaria per als clients o els accionistes del Sabadell.
La majoria del públic que es mira aquests anuncis se’n deu desentendre perquè no s’hi considera afectat. Són anuncis selectius que, tot i que s’emeten per la televisió convencional, es dirigeixen a un sector de la població molt restringit. Per als estudiosos del gènere marquen una pauta molt interessant dins l’àmbit del màrqueting poc evolutiu. Per a què serveixen les revolucions tecnològiques i la irrupció de la intel·ligència artificial si al remat tot ha d’acabar d’aquesta manera tan panoli?
Al darrer d’aquests anuncis, amb el logo de BBVA, accionistes del Sabadell elogien l’OPA. Fins ara el banc d’orígens remots bascs només havia fet servir els propis accionistes, que es dirigien als de l’entitat vallesana explicant-los les bondats de l’absorció. Ara ja no. Ara l’arma de destrucció selectiva són els que ara tenen la darrera paraula.
Perquè aquest és exactament el moment crucial de l’OPA, quan els accionistes del Sabadell han de decidir si accepten l’oferta del BBVA o la rebutgen. I sobre la taula, de manera diàfana, només hi ha un interès marcat pel preu de l’oferta de l’entitat que presideix Carlos Torres. A parer de la junta d’accionistes del Sabadell, aquest preu és molt baix, un 10 per cent per sota del valor borsari actual. En opinió dels directius del BBVA, és molt raonable perquè la cotització de les accions del Sabadell ha estat alterada a l’alça per les perspectives de futur immediat que ha donat la mateixa OPA.
Possiblement, l’actitud que més podria representar l’opció general dels accionistes del Sabadell és la que va deixar anar David Martínez –tercer accionista de l’entitat vallesana– fa pocs dies: “Sí, es pot acceptar l’OPA, però a un altre preu”. Sobre la taula, doncs, nom és s’hi juga ara l’interès d’aquells que hauran de decidir en les pròximes setmanes si venen o si resisteixen. En paraules d’un expert espavilat, “ha arribat el moment de la racionalitat”.
Ja no és parla dels avantatges o els inconvenients de què gaudiran o que patiran les petites i mitjanes empreses clientes actuals del Sabadell, ni del l’impacte que suposaria l’absorció per a l’estructura financera del país, que no cal dir que se’n ressentiria molt. Ara tot ha entrat en termes “racionals”. I això vol dir que la direcció del BBVA haurà d’assumir un d’aquests dies que ha d’apujar l’oferta. Els seus directius afirmen una vegada i una altra que no ho faran. Si no ho fan, l’OPA té moltes probabilitats de fracassar.
En tot cas, la vida és dura. I l’econòmica, més. Al remat, els uns i els altres només parlaven del preu de l’acció?
