Aquest dimarts ha començat el judici del govern federal dels Estats Units contra Google. El Departament de Justícia (DOJ) i una dotzena d’estats acusen l’empresa subsidiària d’Alphabet d’abusar de la seva posició dominant en els serveis de cerca online, reduint la competència en detriment del consumidor. Es tracta del primer judici en aplicació de la normativa antimonopoli contra una gran empresa tech en gairebé 20 anys (el darrer va ser contra Microsoft), i s’emmarca en els canvis de rumb relatius a la política de competència de l’administració Biden, també fruit de certs replantejaments intel·lectuals i acadèmics d’aquesta disciplina.
Les autoritats nord-americanes argumenten que la gran quota de mercat del cercador de Google es deu a l’establiment d’acords i contractes d’exclusivitat amb fabricants d’smartphones com Apple o Samsung que eliminen els potencials competidors i contribueixen a consolidar i expandir aquesta posició. El gegant tecnològic es defensa tot argumentant que competeix en mèrits, és a dir, que la seva posició preeminent al mercat en qüestió es basa en la seva capacitat per innovar i prestar el servei millor que els seus competidors, i que son en darrera instància els consumidors qui lliurement decideixen emprar els seus serveis i li atorguen voluntàriament aquesta posició de mercat. El Departament de Justícia creu que l’objecte del judici va molt més enllà del que semblaria aparent, i que el que està en joc és “el futur d’Internet”. Haurem d’estar atents per veure quines son les conseqüències en cas que es constati una infracció. El magistrat podria ordenar la cessació immediata de la conducta infractora o fins i tot obligar a Google a vendre certs actius (el que habitualment es coneix com structural remedies). L’ombra que sempre sobrevola aquests casos és una eventual possibilitat de partició o separació (break-up), com demanava en una carta oberta un dels cofundadors de Facebook que creu que la plataforma ha esdevingut massa gran i poderosa.
Un dels primers testimonis que han estat cridats pel DOJ ha estat Hal Varian, l’economista en cap de Googlei autor d’un dels llibres de referència en microeconomia. Durant la primera dècada dels 2000 va deixar escrites certes coses que ara han esdevingut polèmiques i rellevants pel cas, com la importància estratègica que tenia per Google esdevenir el cercador predeterminat en dispositius o que “eren un actor dominant en el mercat” i que “estaven intentant desincentivar l’entrada de nous competidors”. També mostrava preocupació per com es deien algunes coses en públic davant d’una eventual investigació per infracció de les normes de competència. El judici es preveu que duri mesos i la sentència no es coneixerà fins l’any que ve.
A Europa els casos contra Google son ben coneguts. Així, en els darrers anys, la Comissió Europea ha obert diverses investigacions que en certs casos han acabat en sancions històriques, com posen de manifest els assumptes Android (4.340 milions d’euros), Google Shopping (2.420 milions d’euros) o AdSense for Search(1.490 milions), que sumen un total de més de 8.000 milions en multes. Els tribunals europeus han ratificat les conductes assenyalades per la Comissió i la pràctica totalitat de l’import de les penalitzacions econòmiquesimposades.
En aquest sentit, i tal com comentàvem en la tribuna de la setmana passada, Europa ha fet passos més enllà i ha creat un nou marc regulatori, de moment únic al món, per prohibir certes conductes o imposar certes pràctiques a les Big Tech davant les elevades quotes de mercat en diversos sectors, i que actua sota la presumpció que tenen efectes perjudicials.
