Diuen que l’economia dona titulars de premsa quan va malament i passa més desapercebuda quan va bé. La veritat és que darrerament les notícies que estem coneixent van totes en la mateixa direcció: positiva. Les dades de mercat laboral a l’abril ens han deixat la millor xifra de treballadors afiliats de la història -amb una taxa de temporalitat que ja s’aproxima a l’europea-, les exportacions segueixen en màxims històrics, el turisme està vorejant les xifres històriques del 2019, la inversió resisteix la pujada dels tipus d’interès i la inflació segueix una tendència descendent. Fins aquí tot és positiu.
El resultat agregat de tots aquests indicadors queda recollit en les estimacions de creixement econòmic del primer trimestre que s’han publicat els darrers dies. A la zona euro, l’activitat es refreda menys del que s’esperava i esquiva la reculada (creix un 0,1% el primer trimestre). El dinamisme del sector exterior, tant per l’obertura de la Xina com per la recuperació de l’exportació de serveis, expliquen en bona part aquest resultat. A Espanya, el creixement intertrimestral del 0,5% és un dels més elevats dels països de la zona euro, molt superior al de França (+0,2%) o Alemanya (0,0%). A més, aquest creixement es recolza en els dos pilars que millor reflecteixen la qualitat del creixement: la inversió i el sector exterior. A Catalunya, l’Idescat ha estimat una taxa de variació trimestral excepcional de l’1,2% el primer trimestre. Destaca el fort repunt de la indústria, liderada per la recuperació de l’activitat al sector de la fabricació de vehicles després de la crisi de subministres i pel dinamisme del sector farmacèutic i la fabricació de maquinària, entre d’altres. A curt termini, l’economia s’està comportant de la millor manera possible, superant i sorprenent a analistes i polítics.
Però, ¿com es comportarà l’economia un cop passat l’estiu?
Per respondre a la pregunta cal fixar-nos en l’evolució de les tres variables que ens poden donar algun ensurt. La primera i més important, és la inflació subjacent, que ens mostra la tendència de fons dels preus, i va més enllà de la inflació general que en els propers mesos tindrà un comportament molt volàtil per l’efecte base del que va passar el 2022. De moment, la inflació subjacent continua en nivells elevats i hi ha molta incertesa sobre on se situarà en els propers mesos. Dependrà, en bona mesura, de l’evolució dels salaris. L’acord al que han arribat patronals i sindicats és una bona notícia en aquest sentit perquè allunya el risc d’una espiral preus-salaris i, alhora, permetrà als treballadors recuperar capacitat adquisitiva els propers anys (increment d’un 10% acumulat els anys 2023-2025, amb un punt addicional cada any segons l’evolució de la inflació).
La segona variable a tenir molt en compte és la concessió de nou crèdit. L’augment dels tipus d’interès encara no ha estat capaç de doblegar la inflació subjacent, però tant el nou crèdit concedit a empreses com el crèdit hipotecari a les llars ja s’estan contraient. El Banc Central Europeu ha situat els tipus d’interès al 3,75% i ha anunciat que hi pot haver una altra pujada addicional al juliol perquè la inflació no està controlada. El sistema bancari està restringint l’accés al crèdit, i a més, la demanda també afluixa per l’encariment del crèdit. Ambdós comportaments són normals davant una escalada del’euríbor fins a quotes del 3,9%. El veritable risc és que es pugui produir una restricció forta del crèdit com a conseqüència d’una crisi financera internacional. Avui aquest risc existeix, però no és l’escenari més probable.
Finalment, cal seguir molt de prop l’evolució del consum de les llars, que fa dos trimestres que retrocedeix. Davant d’una pèrdua important de poder adquisitiu, el consum s’ha recolzat en e creixement de l’ocupació i en el matalàs d’estalvi acumulat. Aquests dos factors de suport podrien moderar-se en els propers mesos. La taxa d’estalvi s’ha reduït ràpidament, des del 18% de la renda disponible el 2020 al 7,2% el 2022 i es podria situar al 6% el 2023, per sota dels nivells del 2019, segons estimacions de Caixabank. També ha jugat a favor del consum que el nivell d’endeutament actual de les llars sigui molt inferior al que tenien abans de la crisi financera de 2008, atenuant així l’impacte de la pujada del tipus d’interès (si bé no a tothom per igual).
Tot i que es mantenen els riscos, sobretot lligats a la inflació i a la pujada de tipus d’interès, no s’anticipa un aterratge brusc de l’activitat. Però el creixement econòmic anirà de més a menys el 2023. Aquest creixement més modest a la part final de l’any pot contribuir a moderar la inflació, que és el que persegueix la política monetària amb la pujada de tipus. Per tant, una desacceleració del creixement, sense entrar en recessió i que no sigui brusca, podria ser el millor dels escenaris possibles. Ho veurem.
