Aquest 31 de desembre es produirà el finiment de gran part de les mesures extraordinàries adoptades pel Govern espanyol per combatre l’escalada dels preus i intentar reduir l’impacte sobre les llars. Des de la invasió d’Ucraïna a finals del mes de febrer s’han anat adoptant successives mesures molt heterogènies, com la reducció de l’IVA del gas i l’electricitat, la gratuïtat de part del transport públic oel descompte de 20 cèntims als carburants. El darrer Consell de Ministres de l’any ha decidit prorrogar-ne algunes i acotar els beneficiaris de mesures que fins ara eren generals.
En situacions sobrevingudes on és difícil la planificació de polítiques públiques és habitual que els governs duguin a terme mesures generals, ja que el disseny i la implementació de mesures enfocades a grups de població concret necessita de temps i recursos. Tanmateix, hi ha hagut diversos pronunciaments d’institucions de supervisió de la governança econòmica que han mostrat preocupació per l’enfocament de certes mesures i sobretot pel seu cost fiscal.
En un recent document, l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE)dur a terme una anàlisi sobre l’impacte distributiu de les mesures adoptades durant la pandèmia i davant la situació dels elevats preus actuals. En el cas d’Espanya, i com ja es podia apreciar en altres anàlisis prèviament efectuades per l’OCDE, el quintil amb major renda (és a dir, el top 20%) rep tres vegades més ajudes que el quintil més baix de renda (és a dir, el 20% més pobre). Els únics països que estan en una situació pitjor son Luxemburg, Grècia i Itàlia, mentre que els que encapçalen el rànquing son Nova Zelanda, Finlàndia, Àustria i els Països Baixos.
L’OCDE posa èmfasi en el fet que alguns mètodes d’implementació de les ajudes poden ser perjudicials. Per exemple, les mesures generals que distorsionen la senyal de preus poden agreujar l’escassetat d’oferta d’energia i altres productes, que son l’origen de la situació actual. En aquest sentit, hi ha països que han limitat els preus per una quantitat d’energia concreta que és la mínima necessària pel consum habitual de les llars, però tot el que excedeixi aquest llindar haurà de suportar els elevats preus de mercat actuals. La mesura relativa a un descompte general als carburants de 20 cèntims formaria part del grup de mesures que l’OCDE desconsella, i que durant el 2022 ha tingut un cost fiscal de 4.531 milions segons l’AIReF.
Un bon disseny del sistema de prestacions i ajudes és encara més imprescindible si tenim en compte que el sistema tributari no és un bon mecanisme per redistribuir la renda. Les dades ens indiquen que, en global, el sistema tributari no és especialment progressiu, ja que si bé és cert que els impostos directes redueixen la desigualtat, els impostos indirectes tenen caràcter regressiu, i això fa que l’efecte del sistema tributari sobre la desigualtat sigui pràcticament nul. L’autèntic efecte corrector es produeix a través de les prestacions públiques, tan monetàries com en espècie, que incideixen de manera molt rellevant en la desigualtat.
Per això és fonamental una monitorització, avaluació i revisió constant de les mesures que s’implementen per tal de tenir una visió de l’impacte en els diferents grups en els quals es vol incidir, i corregir-lo si es detecten disfuncions o un ús ineficient dels recursos públics.
