L’envelliment de la població és un dels fenòmens i reptes més destacats de les economies modernes. Els canvis en la composició demogràfica incidiran de ple en molts àmbits de la nostra societat: el mercat laboral, l’estructura de la despesa pública, el sistema electoral, etc. Actualment, dues terceres parts de la població mundial viu en països on la taxa de fecunditat és inferior a la taxa de substitució, que se situa en 2,1 naixements per dona. És sens dubte una variable on els seus canvis tenen autèntics efectes d’equilibri general. Un àmbit que fins ara no ha rebut tanta atenció i que pot veure’s sotmès a canvis rellevants és el sector bancari i, en conseqüència l’estabilitat financera. El Fons Monetari Internacional ha publicat recentment un estudi que intenta analitzar l’impacte de l’envelliment demogràfic sobre el sistema bancari.
Els efectes demogràfics per l’estabilitat financera han estat analitzats per alguns sectors, com les assegurances o els fons de pensions, però els impactes sobre el sistema bancari han estat, generalment, menys estudiats. L’envelliment de la població condueix a una disminució en la demanda de crèdit, cosa que obliga els bancs a adaptar-se, modificant el seu enfocament cap a inversions més segures com bons governamentals o diversificant-se en noves activitats financeres. Altres canvis que podrien produir-se per adaptar-se a aquesta nova estructura demogràfica serien la consolidació bancària, l’expansió internacional o un alentiment en l’adopció de noves tecnologies. L’evidència empírica ens mostra com, de mitjana, la rendibilitat dels bancs tendeix a ser més reduïda i volàtil en aquelles societats més envellides.
Aquests canvis no estan exempts de riscos, ja que poden impulsar els bancs cap a conductes per augmentar la rendibilitat que incrementin la seva exposició al risc. La temptació de buscar majors rendiments en un entorn de baix creixement demogràfic i menor demanda de crèdit podria portar els bancs a expandir-se en mercats o productes amb els quals no estan completament familiaritzats. Un comportament en aquest sentit podria incidir de manera negativa en la solvència bancària, sobretot en institucions financeres de menor dimensió que no compten amb els recursos o la diversificació per absorbir pèrdues significatives.
És per això que els bancs han de revaluar les seves estratègies futures, especialment pel que fa a l’obtenció de fons en una era on les transicions de riquesa dels baby boomers a les generacions més joves es faran cada cop més evidents. Aquestes noves generacions podrien tenir perspectives molt diferents sobre la gestió financera i l’acumulació de riquesa, cosa que podria requerir un replantejament estratègic en l’oferta de productes i serveis financers.
Tot i que l’envelliment també pot reduir el risc mitjà d’insolvència a causa de la menor demanda de crèdit, els riscos extrems associats a la recerca de rendibilitat no s’han de subestimar. Les lliçons apreses de països com el Japó, on l’envelliment poblacional ha estat una realitat durant dècades, podrien oferir pistes valuoses sobre com gestionar aquest desafiament. La capacitat dels bancs per “envellir amb gràcia” dependrà de la seva adaptació a aquestes noves circumstàncies i de la implementació de polítiques prudents que atorguin els incentius adequats.
