S’ha escrit molt sobre l’abrupta arribada de la intel·ligència artificial GPT-3 i el seu producte ChatGPT el passat desembre. La profunditat, naturalitat i precisió dels diàlegs que es poden mantenir amb el robot han xocat als milions d’usuaris que l’han provat – de fet, hem vist circular per les xarxes captures de pantalla de la tecnologia fent dissertacions filosòfiques, escrivint receptes de cuina, aprovant (amb bona nota!) exàmens de management d’escoles de negocis prestigioses, i fins i tot analitzant la situació del català i recomanant consells per millorar-ne l’adopció entre els més joves. El llançament públic de ChatGPT es va produir l’1 de desembre de 2022. Una setmana després, la plataforma tenia uns 5 milions d’usuaris actius al dia, i un mes després tenia uns 10 milions d’usuaris diaris. El 17 de Gener Microsoft anunciava que integraria la tecnologia als seus productes Office; el 23 de gener s’anunciava que Microsoft comprava el 49% de la companyia i el 3 de febrer es filtrava una nova versió del buscador Bing, producte de Microsoft amb el qual competeix amb Google, on integra aquesta intel·ligència artificial conversacional.
Els 63 dies que separen el llançament públic de ChatGPT i el buscador Bing funcionant amb intel·ligència artificial són el temps que ha tingut Google per reaccionar a un possible canvi de paradigma que pot deixar fora de joc el seu producte estrella: el buscador. Durant el mes de desembre, els fundadors de Google – Sergey Brin i Larry Page -, que ja no participaven del dia a dia de la companyia, van tornar a agafar la paella pel mànec i van convocar una sèrie de reunions d’urgència per avaluar el nou context i preparar una resposta urgent, segons va transcendir a la premsa. El mateix dia 3 de febrer, divendres passat, Google anunciava que el pròxim dimecres 8 farà un esdeveniment per compartir les seves innovacions en matèria d’intel·ligència artificial, un moviment clarament reactiu a la rapidíssima successió de fets dels 63 dies anteriors.
Poden 63 dies fer perdre el lideratge d’un gegant mundial que ostenta pràcticament el monopoli de la seva categoria, com Google? No seria la primera vegada que passa. Apple va començar a vendre l’iPhone el juliol de 2007 – el mateix mes de 2010 creuava la frontera dels 10 milions d’usuaris i a mitjans de 2012 eren més de 30 milions. En aquest mateix període, les vendes de Nokia, que també tenia el monopoli de la indústria de telèfons mòbils, van passar de 51 mil milions d’euros (2007) a 30 mil milions d’euros (2012) i 12 mil milions d’euros (2013). Les vendes de telèfons Blackberry van caure un 80% en un any. El fabricant Palm va col·lapsar dos anys després de la comercialització de l’iPhone, passant d’un 15% de quota de mercat de tots els smartphones venuts al món a zero.
Els ingressos de Kodak van passar de 12.000 milions d’euros l’any 2005 a menys de mil milions l’any 2014: el 90% de la companyia es va evaporar en menys d’una dècada. La llegenda urbana diu que Kodak havia desenvolupat discretament la seva pròpia tecnologia de càmeres digitals, que era més avançada que la de la competència, però va decidir guardar-la al calaix en considerar que seria menys lucratiu que el negoci de la fotografia analògica. Un cop el sector es va moure ràpidament cap a la fotografia digital, no van ser capaços de rescatar la idea amb prou velocitat. Coincidentment, aquests darrers dies s’han publicat diverses notes d’analistes tecnològics afirmant que Google fa anys que treballa en una tecnologia d’intel·ligència artificial anomenada Lamda, però no l’havia implementat encara en considerar que no era el moment adient.
La capacitat d’adaptació a un context canviant ja no es mesura en anys ni en mesos. Es mesura en dies. Aquesta realitat exigeix a les empreses tenir estructures i metodologies prou àgils per a reaccionar immediatament a canvis de context sobrevinguts, si bé no és suficient: també cal que el context regulador i l’entramat burocràtic assumeixin aquestes regles del joc. La distància entre el lideratge sectorial i l’anacronisme és de 63 dies.
