La rebaixa de l’IVA en els aliments ja és una realitat. Aquesta entrada el 2023 ha portat algunes noves mesures per intentar pal·liar amb les ja molt mastegades seqüèl·les de la crisi provocada per la guerra d’Ucraïna. L’última brillant idea del govern de Pedro Sánchez ha estat baixar l’IVA d’alguns aliments de primera necessitat, una iniciativa que des d’un punt de vista objectiu és bona, però -vista l’execució- està portant més mal de caps que beneficis i, francament, els resultats de cara al consumidor encara no són massa clars. Igual que va passar amb els 20 cèntims de rebaixa en el preu de la gasolina en el seu moment, aquesta nova mesura ha posat en risc l’estabilitat de les empreses per la rapidesa amb la qual s’ha d’implementar. I és que, a l’Estat, les ajudes sempre arriben a última hora.
La cultura del de pressa i corrent s’ha convertit en el mantra de les últimes compareixences del govern espanyol en termes de mesures i ajudes per millorar la vida dels ciutadans, tot i que a les empreses -sobretot els petits comerços– acabin bojos per intentar complir les expectatives de l’Estat en el temps rècord que demanen. Agafem per exemple la primera vegada que va passar això: la rebaixa dels 20 cèntims de gasolina. D’una setmana a l’altra, el govern espanyol va decidir que les empreses bonificarien per llei 20 cèntims per cada litre de carburant que compressin els clients.
Les petites companyies low cost es van posar les mans al cap, ja que no tenien les existències per bonificar aquests diners als seus clients. Però, no va ser fins que van fer una queixa formal que es va recular i llavors era el govern espanyol que posava els diners, però de manera retroactiva, és a dir, tu empresari abones i jo després et pagaré. Per no parlar del procés de digitalització ràpida que van passar els petits empresaris per poder complir la normativa, que deia que el mateix descompte s’aplicava un cop feta la compra. Un canvi de software informàtic que hauria de portar setmanes es va acabar fent en dies o fins i tot hores per no rebre les represàlies del govern.
Ara la nova mesura de la reducció de l’IVA va pel mateix camí. Ja hi ha alguns supermercats denunciats per no complir amb una normativa que es va aprovar el dia 27 de desembre i s’aplicava a partir del dia 1 de gener, és a dir, cinc dies després. Els forners van ser els primers a queixar-se a Catalunya (amb raó), perquè el que aparentment havia de ser una tasca senzilla es complicava depenent del pa que venien, ja que si la farina utilitzada no era la tradicional, la reducció ja no s’aplicava. I després els productes carnis i el peix, que ja no es consideren aliments de primera necessitat, situació que no va agradar gens al comerç català que no entenia res del que estava passant. Per no parlar de l’impacte real a la butxaca del consumidor, que si fos un gran estalvi, encara se salvaria. Però no és el cas.
Amb tot, doncs, ens trobem amb el mateix de sempre, mesures escasses que queden molt boniques sobre el paper, però a l’hora de la veritat sacsegen l’economia del país els primers dies, a canvi de ser entre poc i menys efectives. I no és que cregui que les ajudes no són útils, però calen mesures que no enfonsin els comerços abans de poder veure els resultats, perquè la que diu que per fer una truita cal que trenquem alguns ous no val en un país que s’aguanta gràcies als petits empresaris.
