Fa un parell de setmanes analitzàvem l’inici del judici contra Google per presumptes pràctiques contràries a la normativa de competència. Doncs bé, justament aquesta setmana la Comissió Federal de Comerç (FTC, per les seves sigles en anglès), encarregada de vetllar per la competència i el bon funcionament dels mercats als Estats Units, acompanyada per fins a 17 Estats, ha presentat una demanda contra Amazon al·legant diverses infraccions de la legislació antimonopoli (antitrust).
En la demanda, de prop de 200 pàgines, la FTC acusa el gegant del comerç electrònic de dur a terme una sèrie d’estratègies anticompetitives per mantenir la seva consolidada posició de mercat que dificulten que altres operadors econòmics puguin rivalitzar-hi. En particular, les presumptes conductes anticompetitives s’estarien produint en els mercats d’oferents i demandants de productes en línia. Un exemple serien les mesures “antidescomptes”, que estarien perjudicant els venedors i dissuadint altres operadors d’oferir preus més baixos que Amazon, situant en llocs menys visibles aquells qui poden competir en preus en alguns productes, i mantenint els preus artificialment elevats. Una altra de les conductes denunciades és la d’imposar certes pràctiques a les empreses que venen els seus productes mitjançant la plataforma d’Amazon que encareixen els seus costos i dificulten comercialitzar-se per canals alternatius, o el fet de cobrar importants tarifes per poder fer ús de la plataforma, que en alguns casos ascendeixen a prop del 50% dels ingressos que perceben per les vendes efectuades a Amazon. Aquestes suposades pràctiques de caràcter exclusiu estarien reduint la possibilitat dels operadors alternatius de guanyar volum i escala per fer front a Amazon, cosa que podria tenir un efecte negatiu sobre el benestar dels consumidors i la seva capacitat d’elecció.
Cal tenir en compte que l’actual presidenta de la FTC, Lina Kahn, es va fer enormement coneguda en la intel·lectualitat acadèmica de l’àmbit del dret de la competència quan l’any 2017 va publicar un article titulat Amazon’s Antitrust Paradox a la revista jurídica de la Universitat de Yale. En aquest treball, Khan argumentava que l’actual marc analític i les vigents eines de la normativa de competència no permetien fer front al poder de mercat en una economia moderna com l’actual i uns mercats basats en estructures de plataformes. L’economia de plataformes, deia Khan, crea incentius per perseguir el creixement per sobre dels beneficis, i les polítiques de preus per sota el cost de producció (estratègia coneguda sota el nom de preus predatoris) eren racionals en aquest context. També afegia que aquests actors es configuren com uns intermediaris crítics que es beneficien de la integració de les seves divisions de negoci en un rol clarament dual: el de ser els propietaris de la plataforma i els de competir amb altres actors que també comercialitzen els seus béns i serveis a través d’aquesta mateixa plataforma. Això també els permet fer servir informació inaccessible pels seus competidors per tal debilitar-los com a competidors potencials. Per tant, la línia de pensament de Khan ja donava pistes de possibles accions i raonaments en aquesta línia.
Malgrat tenir les sospites que s’estan produint aquests efectes negatius, no n’hi ha prou a dir-ho i assenyalar-ho; cal demostrar-ho. I en aquest punt és on cal entrar al detall i contrastar els fets de manera empírica amb relació a variables com l’oferta, la demanda, els preus, els costos i les seves repercussions sobre els diferents agents del mercat (consumidors, empreses, etc.).
