En un enèsim informe -en tenim els calaixos plens- Foment del Treball Nacional acaba de denunciar que Catalunya pateix un dèficit d’infraestructures que situa en 42.500 d’euros. És una xifra com qualsevol altra. Si el dèficit de finançament que pateix el nostre país arriba, segons la Generalitat, als 20.000 milions d’euros anuals, les mancances en estructures de tota mena es poden calcular a gust del prescriptor.
Aquests informes que de manera cíclica encarreguen, redacten i publiquen. Foment del Treball, la PIMEC, el Cercle d’Economia o l’Eqüestre i una pila d’entitats o associacions recreatives més serveixen per a omplir titulars de premsa. O papereres. I poca cosa més. Qui n’hauria de fer cas no en fa. I fins al pròxim.
El darrer dossier de Foment detecta cinc fronts de dèficits a Catalunya que les diferents administracions haurien de mirar d’esmenar per no amargar tant la vida de les persones o per traure de les tares permanents l’economia productiva: mobilitat en ferrocarril -bàsicament, inversions en rodalies-, millora de la seguretat viària -que arranca per la crònica del desastre anunciat del manteniment de l’AP-7-, connectivitat internacional -sempre a l’entorn de l’ampliació de l’aeroport del Prat-, impuls del transport de mercaderies per tren -tot això del Corredor Mediterrani- i autoabastament hídric -per mirar de pal·liar les sequeres que vindran.
Foment del Treball Nacional demana 42.500 d’euros públics com qui demana una pluja molt més civilitzada. Ja poden anar preparant el pròxim informe. I augmentar l’exigència. El no ja el tenen i és el mateix. Morts per mil, morts per deu mil.
En tot cas, el nou clam en el desert ha coincidit amb dues notícies inquietants. La primera és l’anunci del ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, que ha declarat la intenció d’alçar el peatge de l’AP-7 corresponent a la circumval·lació d’Alacant des del 16 de juliol fins al 15 d’octubre. La mesura busca descarregar l’A-70 d’un trànsit que a l’estiu es multiplica per dos. Tot això seria d’agrair si no amagara una intenció que és l’habitual en els governs de l’estat. La mesura de gràcia no busca d’afavorir els valencians del sud, sinó els centenars de milers de turistes que, com el ministre, viuen i treballen a Madrid i trien les costes “de Levante” per passar les vacances.
Quantes vegades quan l’AP-7 encara era de pagament a Catalunya es van plantejar peticions semblants? Fins i tot les puntuals i ben argumentades costaven Déu i ajuda d’obtenir. Ara el govern de l’estat pot compensar la concessionària sense que se li rebenten les costures. Uns altres en són els beneficiats.
La segona notícia és exactament un tuit d’Adif datat el dia 10 d’aquest mes que incloïa un mapa del Corredor Central. És a dir, de l’eix ferroviari d’ample europeu i transport de mercaderies que arranca d’Algesires i arriba a la frontera francesa -per Irun o per Figueres- passant per Madrid i Saragossa. El tuit -encadenat- d’Adif anunciava, de manera literal: “Continuem reforçant la multimodalitat al transport de mercaderies. Llancem la licitació del projecte que impulsarà els serveis d’Autopista Ferroviària (AF) entre Saragossa, Lleida i Tarragona. Actuarem sobre els gàlibs de sis túnels, setze passos superiors i la catenària per adaptar-los a les dimensions dels semiremolcs que circularan pel recorregut, en el qual invertirem més de 60 milions d’euros. Els serveis d’aquest tram donaran continuïtat a l’AF d’Algesires-Saragossa i possibilitaran itineraris des d’Algesires, Huelva, Sevilla, Madrid i Vitòria fins a Tarragona i Barcelona”.
Només al final de la nota Adif feia referència als corredors “Mediterrani” i “Atlàntic”, però la inversió circula per unes altres “autopistes”. En contra de les peticions dels empresaris valencians i catalans, i de totes les directives comunitàries. Diu Foment del Treball Nacional que Catalunya necessita recuperar 42.500 milions en infraestructures. El govern espanyol encara és capaç de contestar-los que en resten els que inverteixen en el Corredor Central, la mare de tots els corredors, perquè podria acabar a Figueres.
