L’economia catalana surt de la pandèmia més internacionalitzada i competitiva, més digital i amb un mercat laboral més qualificat. Aquesta afirmació forma part de les conclusions de la Memòria Econòmica de Catalunya, que vaig presentar el passat 6 de juliol a la Llotja de Mar. Quines dades refermen les tres parts d’aquesta afirmació?
Catalunya és indiscutiblement una economia molt oberta a l’exterior. La suma de les exportacions i importacions de béns i serveis representa el 80% del PIB, el nivell més alt de la sèrie històrica. Però ser una economia internacionalitzada no implica necessàriament ser competitiva. Per exemple, no ho seria si les importacions superen les exportacions, donant com a resultat un saldo exterior negatiu. Però aquest no és el cas de l’economia catalana, que presenta un saldo exterior tradicionalment positiu, tant amb l’estranger com amb la resta d’Espanya. Si ens referim únicament al saldo amb l’estranger, aquest ha ascendit fins al 8% del PIB el 2022, i fins a l’11% el primer trimestre de 2023, un percentatge superior al 6% que teníem abans de la pandèmia (el 2019). A més, si comparem aquest saldo exterior amb el que té el conjunt de l’economia espanyola, la diferència és molt significativa, de 7 punts, quan fa dues dècades era inexistent. La conclusió és inequívoca: l’economia catalana surt de la crisi de la covid amb una acceleració en el seu procés d’internacionalització que ha anat acompanyat d’un guany de competitivitat. Però és important que aquest saldo, que inclou béns, serveis turístics i no turístics, no recaigui en excés sobre els ingressos per turisme.
Som una economia més digital? Sens dubte. Hi ha molts indicadors que ho confirmen. Per exemple, la inversió estrangera que ha rebut Catalunya el 2022 en el sector TIC ha assolit un màxim històric de 1.229 milions d’euros, el doble que l’any anterior. De fet, la suma de la inversió estrangera en el sector TIC i en el sector industrial representa la meitat de la inversió estrangera que rep Catalunya, un percentatge molt superior al que pren a altres economies com la madrilenya amb un menor pes industrial. Catalunya referma el seu bon posicionament per liderar la indústria 4.0. Des del punt de vista del mercat laboral, les TIC concentren el 15% de l’ocupació creada neta els darrers tres anys a Catalunya, mentre que el seu pes sobre l’ocupació total només és el 4%. Amb aquestes dades d’inversió i de creació d’ocupació podem afirmar que les noves tecnologies estan liderant la recuperació postcovid i poden ser la palanca que necessitem per transformar l’economia del futur.
La darrera afirmació és que tenim un mercat laboral més qualificat que abans de la pandèmia. Les dues fonts d’informació estadística principals en aquest àmbit ho confirmen. D’una banda, si analitzem la creació neta d’afiliacions a la seguretat social a Catalunya per subsectors entre finals del 2019 i del 2022, s’observa que el 65% es concentra en tres sectors d’alta qualificació: sector públic (inclòs sanitat), activitats professionals i científiques, i TIC. Aquesta anàlisi es pot complementar amb la classificació per ocupacions que ofereix l’EPA. Els darrers anys s’ha produït una tendència ascendent (que no s’ha aturat amb la pandèmia) del percentatge de treballadors en el grup de més qualificació (llocs directius, tècnics i professionals), que representa ja el 38,3% del total a Catalunya, mentre que fa cinc anys era el 33,9%. Per contra, disminueix el percentatge de treballadors en grups ocupació com operaris, ocupacions elementals, llocs administratius o comerç, entre d’altres. Les dues fonts de dades confirmen que s’estan produint canvis importants en l’estructura ocupacional cap a sectors més intensius en coneixement.
El balanç de l’economia catalana presentat a la Memòria també conté els reptes de futur que cal abordar amb urgència per afrontar les grans transformacions que protagonitzaran la propera dècada: la climàtica, la digital i la demogràfica. Els reptes són molts, però en destaco quatre: augmentar l’R+D al nivell europeu, liderar la transformació digital i sostenible amb el suport dels Next Generation, ajustar millor l’oferta i la demanda de treballadors en el mercat laboral i garantir la sostenibilitat del deute. Fer un bon diagnòstic d’on estem i cap a on anem és imprescindible per marcar el rumb i l’estratègia del teixit econòmic i empresarial. Les cambres de comerç catalanes estem compromeses amb aquest propòsit des de fa 58 anys amb l’elaboració de la Memòria Econòmica de Catalunya, la publicació econòmica amb més història del nostre país.
