Gir sense precedents del Banc Central Europeu. Indiscutiblement, les dades han estat la clau: la reducció de la inflació i la debilitat de l’economia han obligat l’organisme a retallar els tipus abans del que havia apuntat.
Mirem enrere. Venim d’un període de temps insòlit, d’anys successius amb els tipus al 0%, inclús en negatiu… i com era d’esperar, l’inici d’una inflació desbocada i d’un ascens progressiu dels tipus com a principal mesura per fer-hi front. Avui, sortosament, vuit anys després, els tipus d’interès tornen a caure a Europa.
Un primer pas en el camí cap a la relaxació monetària i el primer descens des del març del 2016, quan es va retallar el preu del diner del 0,05% al 0%, on s’havia mantingut fins que el juliol del 2022, quan l’organisme europeu va començar un cicle de pujades davant l’escalada de la inflació.
Avui sembla que Europa comença a controlar la situació i això s’ha traslladat en una baixada dels tipus d’interès ja anunciada oficialment. Es tracta d’un descens ínfim, certament, de tan sols el 0,25%, però sense cap mena de dubte un moviment simbòlic que repercutirà molt positivament en l’economia del país, les empreses i la ciutadania.
Però, realment, quines conseqüències comporta una baixada del preu del diner?
Si bé alguns diran que aquesta mesura perjudica aquells que tradicionalment han apostat i aposten per l’estalvi, i no deixa de ser cert, en termes generals una baixada de tipus d’interès afavoreix el teixit empresarial i en dinamitza l’economia. A priori aquest tipus d’iniciatives contribueixen a millorar el crèdit i a fer que els diners flueixin amb més facilitat. Una mesura que estimula l’augment del consum i alleuja totes aquelles pimes i negocis que han experimentat un descens continuat de les seves vendes des de l’inici de la crisi.
Però, d’on vindrà aquest augment del consum? Amb la baixada del tipus d’interès s’aconseguirà que les famílies i els consumidors en general disposin d’una major liquiditat gràcies a la baixada de l’euríbor (i conseqüent rebaixa de les hipoteques) i dels pocs beneficis des del punt de vista financer que tindrà l’estalvi. Alhora, si el finançament per a les empreses s’abarateix, augmentarà la seva capacitat inversora i, per tant, es generarà més ocupació, una dada d’especial notorietat en un país en què les xifres de l’atur són el nostre taló d’Aquil·les.
No negarem que probablement en els pròxims mesos la majoria de les pimes i autònoms no constataran grans canvis en les condicions del deute, però indiscutiblement aquesta notícia posa certa llum a les futures estratègies de creixement i inversió, sabent que l’accés al diner millorarà en el mitjà i llarg termini.
Fins ara la inflació, l’ascens dels tipus d’interès i la guerra d’Ucraïna havien disparat l’alarma entre els inversors, que havien adoptat un posicionament més selectiu a l’hora de triar projectes d’inversió, desembocant en una desacceleració de l’ecosistema emprenedor a mesura que l’economia apuntava cap a una possible recessió. Però com diu la dita, no hi ha mal que per bé no vingui. Aquest context ha suposat importants i significatius desafiaments per a les empreses emergents, que han hagut de demostrar la seva resiliència i la capacitat d’adaptació.
Avui, però, amb aquest canvi de dinàmica en la política monetària de la Unió Europea, les start-ups i l’emprenedoria en general, en tant que motor de la innovació i el creixement econòmic a tot el món, veuen altra vegada que s’abarateix el cost dels préstecs i el finançament i, per consegüent, comencen a palpar una tímida distensió de la seva tresoreria.
Podem dir que augmentarà la fam inversora en un escenari de tipus a la baixa? Sense por d’equivocar-nos, perquè aquesta ha estat i és la lògica dels cicles econòmics aquí i arreu del món, podem pràcticament afirmar que sí, que experimentarem altra vegada un nou auge inversor.
En entorns de tipus d’interès decreixents, els anomenats business angels i fons de capital risc recuperen l’interès per actius d’inversió no directament relacionats amb el preu del diner. I és precisament aquí quan cobren atractiu els projectes emergents, molt en especial totes aquelles iniciatives que es troben en fases més inicials i que, per tant, prometen rendibilitats majors.
No serà un canvi immediat, cal dir-ho. Perquè les mesures que vagi adoptant el Banc Central Europeu en els pròxims mesos estaran supeditades a les perspectives d’inflació, considerant les dades econòmiques i financeres entrants, la dinàmica de la inflació subjacent i la intensitat de la transmissió de la política monetària. Però indiscutiblement s’enceta una magnífica oportunitat per recuperar l’auge emprenedor i dinamitzar la innovació i el progrés del país. Demanaria, però, no incórrer en errors del passat i no aprofitar l’abaratiment del diner per generar noves bombolles especulatives que, com tots ja sabem, acaben sempre en traumàtiques crisis financeres. L’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra i, desafortunadament, encara no hem après la manera d’aprendre.
