La crisi de disponibilitat de microxips derivada de la pandèmia del Coronavirus va col·locar aquesta indústria al mig de l’arena mediàtica. Vam prendre consciència col·lectiva de la importància dels microxips a tots els processos i productes que ens envolten: fins i tot elements tan mundans com una cafetera tenen ara microxips relativament avançats, de tal manera que un coll d’ampolla en la seva producció o distribució pot causar tota mena de desajustos per la indústria manufacturera global, alguns de particularment greus com en el cas del sector automobilístic. Aquesta situació s’agreuja pel fet que la producció de microxips és una activitat tecnològicament molt avançada, que exigeix fàbriques amb una maquinària i infraestructures molt difícils d’improvisar i a l’abast de molt poques empreses. És, alhora, un dels sectors més intensius en propietat intel·lectual (patents, processos captius…), la qual cosa suposa una barrera d’entrada molt alta que impossibilita l’aparició de nous actors que podrien contribuir a alleugerir-ne la pressió.
La resposta política, acompassada amb el clima mediàtic creat arran de les tensions d’oferta, va posar el focus a un graó concret de la cadena de valor: els fabricants de xips. Es van escriure rius de tinta sobre el lideratge de Taiwan en la producció de microxips avançats a través del gegant TSMC (Taiwan Semiconductor Manufacturing Company), que fabrica els processadors de marques com Apple amb processos de miniaturització extrema, inferiors als 7 nanòmetres. Es va convertir en un objectiu polític atreure fàbriques de TSMC a cadascun dels grans blocs econòmics per minimitzar la dependència exterior d’aquest element clau: els Estats Units van tirar endavant la llei anomenada “Chips Act”, que ha resultat en la construcció de noves fàbriques de Micron a Nova York, TSMC i Intel a Arizona i Samsung a Texas. Aquesta llei va ser replicada a la Unió Europea amb la “European Chips Act”, que ha impulsat la construcció de la fàbrica de TSMC a Dresden, Alemanya, amb una inversió de 10.000 milions d’euros – la primera d’aquest gegant a Europa. La European Chips Act s’ha traduït a Espanya en el “PERTE Chip”, un pla estratègic que ha aconseguit atreure l’arribada de la primera fàbrica de microxips a Espanya des de fa 35 anys, de la mà de Broadcom.
Però què hi ha dins de totes aquestes fàbriques actualment en construcció? Els xips més avançats, amb miniaturitzacions extremes, tenen tots un element en comú: estan fabricats amb maquinària ideada i produïda per l’empresa holandesa ASML. Aquesta companyia extraordinàriament innovadora ha perfeccionat al llarg de dècades el complex procés d’esculpir circuits impresos amb làser i raigs ultraviolats amb una tècnica anomenada litografia, a un nivell de miniaturització fins a 100 vegades més petit que un cabell humà. Tots els fabricants de xips avançats, incloent la taiwanesa TSMC, utilitzen la maquinària holandesa d’ASML. El lideratge tecnològic no té rival: és el triple d’eficient que les alternatives litogràfiques d’altres gegants que havien liderat el terreny els anys 90 i 2000, com Canon i Nikon.
Fa uns dies, el conseller delegat d’ASML anunciava que ha tancat un acord amb un fabricant xinès de microxips per vendre la seva maquinària més avançada de 7 nanòmetres. Les connotacions geopolítiques són evidents: el lideratge al terreny dels microxips és una de les peces clau que expliquen el conflicte entre la Xina i Taiwan – si ASML ajuda la Xina a recuperar el temps perdut en aquest àmbit, el posicionament de Taiwan es debilita. La influència europea en la geopolítica dels microxips ha passat desapercebuda i no s’ha tocat, ni tan sols tangencialment, quan es parlava de plans estratègics com la European Chips Act. I si s’aprofités el lideratge europeu en la producció de maquinària avançada per a microxips per a guanyar rellevància tecnològica? Després de perdre el tren dels smartphones, amb la sonora caiguda de Nokia, i de no poder competir a la cursa de la intel·ligència artificial (OpenAI/ChatGPT és americana) ni del cotxe autònom (Tesla també), el compte enrere per aprofitar les palanques estratègiques de les quals disposem s’acaba.
