Trump no va parar de repetir durant tota la campanya electoral de les eleccions presidencials estatunidenques la seva intenció d’imposar aranzels a Mèxic, Canadà, i la Xina. Ho va fer per penalitzar-los, segons ell, com a causants d’una crisi migratòria i del fentanil.
I dit i fet. Al cap de pocs dies de prendre possessió del càrrec, Trump anunciava aranzels d’un 25% sobre el valor de tots els productes mexicans i canadencs que entressin en territori estatunidenc i d’un 10% pels productes d’origen xinès. Això va provocar una resposta immediata dels països afectats que van anunciar un seguit d’aranzels per als productes estatunidencs que arribessin als seus països.
Tot i això, a hores d’ara, sembla que la situació no escalarà més. Trump ha imposat una moratòria als aranzels per Mèxic i Canadà després d’un inici de negociacions entre els països. I hem de monitorar com es desenvolupa la situació entre els Estats Units i el gegant asiàtic.
No és la primera vegada que Trump imposa aranzels a un altre país. Ja ho va fer amb la Xina durant el seu primer mandat – aranzels que Joe Biden va mantenir i augmentar durant la seva estada a la Casa Blanca – però és el primer cop que ens trobem una política aranzelària potencialment tan agressiva amb diversos països alhora.
Quin podria ser l’efecte d’uns aranzels que afectin tants sectors i països a la vegada? Quines són les possibles conseqüències per unes economies tan interconnectades com les que conformen el continent nord-americà?
Com és lògic, no disposem de dades per avaluar els efectes d’aquesta política aranzelària iniciada per Trump fa pocs dies. Però un equip d’economistes del Fons Monetari va publicar un informe l’any 2022 on aprofitaven dades sobre els aranzels cap a la Xina durant el primer mandat de Trump per realitzar un seguit de simulacions sobre efectes en un nombre més elevat de països i indústries.
Els autors agregen aquestes dades aranzelàries a escala global per poder estimar els efectes en diversos aspectes de la producció econòmica a escala sectorial de cada país del món. Concretament, poden d’avaluar l’efecte directe dels aranzels sobre les importacions en cada país – per exemple, l’efecte dels aranzels sobre les importacions xineses als Estats Units.
A més, gràcies al fet que les dades estan per nivell sectorial, poden expandir aquesta anàlisi al llarg de la cadena de valor. És a dir, si un país imposa un aranzel sobre les importacions d’acer, els autors poden veure els efectes sobre la indústria de l’acer del país que imposa els aranzels. Però també avaluar els efectes en tots els sectors que utilitzen aquest acer al qual se li han aplicat aranzels.
Així, els autors de l’informe troben diversos resultats rellevants: primer, troben que els impostos no milloren l’activitat econòmica del país que els imposa. Això és així perquè l’aranzel no millora l’activitat econòmica de la indústria local que s’hauria de beneficiar dels aranzels, però, en canvi, tota la resta de sectors que facin servir productes amb aranzels tenen un augment de costos a causa de l’increment de preu provocat per l’aranzel.
Segon, seguint aquesta lògica de les cadenes de valor, els autors troben que els aranzels acaben tenint ramificacions en sectors i països no afectats directament per aranzels. En alguns casos aquestes ramificacions són positives, però en altres casos aquestes ramificacions són negatives. I, finalment, els autors constaten que qui acaba perdent més sempre són els països involucrats en la política de retrets aranzelaris mutus.
Com veiem, no tenim encara dades sobre els efectes dels aranzels de Trump el 2025, però sembla difícil, donada l’experiència prèvia, que aquests tinguin un efecte positiu pels Estats Units. El temps dirà, però no venen temps de bonança econòmica per l’oncle Sam.
