El Sabadell ha facilitat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors ha fet públic un primer comunicat sobre el bescanvi d’accions en l’OPA del BBVA. Aquesta primera valoració sobre la jugada no permet projeccions excessives, perquè queda limitada als accionistes minoritaris que tenen els títols dipositats al mateix banc.
D’un costat, doncs, són un col·lectiu més porós a les alertes que el mateix banc vallesà i les organitzacions empresarials catalanes han anat desgranant contra l’OPA. De l’altre, òbviament, són un grup molt a l’abast del Sabadell, que s’hi deu haver dedicat de manera més intensa.
Siga com siga, aquest primer resultat no per previsible resulta menys dolorós per a l’entitat que presideix Carlos Torres. Només el 2’8 per cent d’aquests accionistes han acceptat l’oferta en aquest primer tram. Un percentatge que només suposa l’1 per cent del capital del Sabadell.
Els responsables del banc que presideix Josep Oliu han celebrat la notícia. No n’haurien de fer grans escarafalls. Precisament si en algun sector pot haver tingut efecte la campanya del Sabadell, ha estat en aquest primer grup d’accionistes. La part més dura del viacrucis vallesà està per arribar: fons indexats, accionistes minoritaris amb accions no dipositades al banc, fons de gestió activa…
En tot cas les incògnites aniran aclarint-se aquesta mateixa setmana. Però en les travesses dels experts les que acumulen més suport són les que no donen a l’operació un èxit que supere el 30 per cent del capital total del banc, però no compleix les intencions dels responsables del BBVA d’assolir-ne el 50 per cent.
I malgrat tot, els mateixos analistes insisteixen que Carlos Torres s’ha pres l’operació com un desafiament personal i que, per garantir una segona fase de l’OPA, és capaç d’arribar als 7.000 milions d’euros, encara que haja d’anar a una ampliació de capital perquè el BBVA ara no pot cobrir-los.
Serà molt interessant analitzar el resultat final d’aquesta primera fase i, amb més temps, estudiar a fons i amb bon humor les campanyes que les dues entitats van projectar per mirar de convèncer els accionistes indecisos i, de retop, l’opinió púbica. En aquesta darrera dècada els estudis de mercat, els de màrqueting, els de comunicació corporativa i tutti quanti han tingut un creixement exponencial, desbocat. Tant com sovint ha augmentat l’arrogància dels presumptes experts que es pensen que dominen l’art de convèncer.
Com que parlem d’empreses privades, segons els resultats els uns o els altres haurien de respondre davant els seus accionistes per les quantitats que han dedicat a unes campanyes que haurien fet vergonya als repartidors de fullets i prospectes de finals del segle XIX. Anís del Mono i el Xampany Codorniu tenien molt més talent.
