És difícil imaginar quina relació hi pot haver entre els ànecs i mercat elèctric. L’any 2012 l’operador del sistema elèctric de Califòrnia va emprar el terme ‘corba d’ànec’ (duck curve) per descriure la forma que adoptava la corba de demanda elèctrica per cada hora del dia una vegada descomptades la generació solar i eòlica. Com que la generació solar es concentra en les hores centrals del dia i la demanda més elevada acostuma a produir-se al voltant de les 21:00h, quan el sol ja s’ha post, el diferencial entre el mínim i el màxim d’aquesta corba fa que adopti aquesta forma tan singular.
L’observació d’aquest fenomen s’anirà intensificant a mesura que augmentin la penetració renovable i l’autoconsum, que contribuirà a reduir la demanda. El sistema elèctric està integrant nova potència a un ritme elevat (on, per cert, Catalunya hi està contribuint més aviat poc). Per exemple, l’any 2022 es van instal·lar gairebé 4.700 MW de potència solar fotovoltaica. Una conseqüència directa és la necessitat d’activar ràpidament altres tecnologies de generació gestionables quan ja no es pot comptar amb el recurs solar. En moments on l’energia primària d’aquestes tecnologies és el gas, amb preus encara elevats respecte l’escenari previ a l’escalada, el diferencial encara augmenta de manera més pronunciada.
Aquests darrers dies hem pogut veure com al llarg d’algunes hores la generació renovable cobria més del 100% de la demanda peninsular, és a dir, que la suma de la generació eòlica i solar era capaç d’abastir totes les necessitats elèctriques i encara sobrava energia per exportar. Aquesta elevada generació renovable es tradueix, de manera automàtica, als preus majoristes de l’electricitat, la corba dels quals també es va aproximant a la forma d’ànec. Si fa uns mesos ens posàvem les mans al cap pel fet que el gas fixava sistemàticament els preus i això els disparava, ara el mateix sistema, sense canviar ni una coma del seu disseny, fa que els preus siguin 0€ durant algunes hores dels caps de setmana, i molt reduïts en diverses hores entre setmana. La diferència entre els preus mínims i màxims s’eixampla, cosa que implica major volatilitat.
Podran les plantes generadores sostenir-se amb aquesta estructura de preus on totes perceben retribucions properes a zero durant una tercera part del dia? Molt probablement no. Quan l’impacte econòmic de l’elevada penetració renovable existent compromet la seva pròpia rendibilitat, així com la rendibilitat futura de la nova penetració renovable, parlem d’‘efecte canibalització’. I això, per descomptat, té una incidència en el risc de les inversions i el finançament de projectes. És possible que aquells qui han de posar recursos a disposició dels generadors per iniciar noves plantes condicionin les transferències de capital a la subscripció d’algun mecanisme bilateral que asseguri un preu estable a llarg termini.
És per això que la proposta de reforma del mercat elèctric presentada per la Comissió Europea té com un dels punts fonamentals incentivar els mecanismes de contractació d’energia a termini i no dependre només dels resultats del mercat diari. Entre d’altres, es vol fomentar la subscripció dels contractes de compravenda d’energia (PPA, per les seves sigles en anglès) amb l’objectiu que es fixin terminis de venda d’energia a molts anys vista amb un preu tancat, que doni certesa i seguretat. El problema és que aquests acords també comporten riscos, tenen certes barreres d’entrada i poden existir fortes asimetries d’informació a l’hora de negociar-los, cosa que pot restringir el nombre d’acords a grans consumidors d’energia que compleixin requisits molt específics. Un altre element fonamental per reduir l’impacte de la ‘corba d’ànec’ serà l’emmagatzematge energètic, ja que si comptem amb bateries que ens permetin acumular l’energia solar sobrant durant el dia (o la transformem en hidrogen verd mitjançant l’electròlisi) la podrem traslladar en moments on el recurs solar ja no estigui disponible i, en conseqüència, allisar la corba de generació i preus.
