Què cal fer respecte el turisme de creuers? Se li ha de donar barra lliure? S’han d’augmentar els impostos que paga? Cal posar un topall al número de creueristes que arriben a la ciutat? O s’ha de planificar la seva reducció progressiva per eliminar aquest tipus d’activitat en un horitzó de pocs anys? Ja fa temps que aquestes preguntes sobrevolen el debat sobre el model turístic de Barcelona, Tarragona i Catalunya. Ara s’han revifat arran de la trobada que van fer fa uns dies diverses organitzacions mediterrànies en contra dels creuers. En vista de les pròximes eleccions municipals, crec que val la pena participar d’aquest debat.
Comencem amb algunes dades. Segons Puertos del Estado, el nombre de viatgers que arriben en creuer a Barcelona ha crescut d’aproximadament 1,4 milions el 2006 fins a 3,1 el 2019, tot just abans de la pandèmia. Creixement del 121%. Cal tenir en compte que l’establiment de la taxa turística és de 2012. En aquell moment, es va decidir que els creueristes haurien de pagar 2,5 euros per nit. Des d’aleshores, el nombre de creueristes ha augmentat en 700,000 persones. Per tant, és molt clar que la taxa no ha servit per fer decréixer el nombre de passatgers que arriben en embarcacions. I hauria de ser també evident que la recent duplicació de la taxa turística que paguen aquests viatgers tampoc servirà per reduir les seves visites.
En canvi, sí que servirà per recaptar més diners públics. Però, són suficients? Dit d’una altra manera, compensen els efectes negatius? Es calcula que l’any passat es van recaptar per les estades dels passatgers uns 3,5 milions d’euros. Podem esperar que després de duplicar la taxa que han d’abonar, el total passi a estar al voltant dels 7 milions. Per posar en perspectiva aquesta xifra, val la pena referir-nos a un estudi de la UB que va quantificar la contribució dels creuers a l’economia catalana en 412 milions d’euros. Per tant, la recaptació directa és de l’1,7% dels diners que genera. No és per tirar coets. Dit d’una altra manera, cada creuerista paga de forma directa 2 euros al pressupost públic. Ridícul.
A més a més, l’estudi de la UB, que va encarregar l’Autoritat Portuària Catalana, té limitacions molt serioses. Per exemple, no s’hi contemplen les externalitats negatives, aigües fecals, consum d’aigua, massificació, congestió del trànsit, contaminació acústica. Totes aquestes són molt difícils de mesurar, però existeixen. Per tant, caldria incorporar-les en els càlculs. Pel cas de Venècia, existeix una avaluació de l’impacte de la indústria creuerística que quantifica tant l’impacte negatiu de les emissions com els efectes de les aglomeracions. L’estudi conclou que els efectes negatius són superiors a l’activitat econòmica que genera el sector a la ciutat italiana. En altres paraules, en global els creuers generen més pèrdues que beneficis. La diferència és d’uns 2,6 milions de pèrdues. Tenint en compte que l’activitat dels creuers a Barcelona és el doble que la de Venècia, podem extrapolar unes pèrdues de 5,2 milions a casa nostra. I tot això sense tenir en compte molts altres costos, com la desnaturalització dels barris propers al port, que és majúscula. Per tant, els minsos 7 milions que es recapten per estades dels viatgers de creuers segurament no arriben ni tan sols a compensar el cost net que aquestes embarcacions infligeixen a Barcelona. Aleshores, què caldria fer?
El més coherent amb una activitat que genera més pèrdues que beneficis és tancar-la. És el que defensa la plataforma de moviments socials Stop Creuers en el seu manifest. Concretament, l’eliminació de l’activitat dels creuers a tot Catalunya l’any 2025 i un pla de reducció per assolir-ho. I els polítics, com es posicionen?
Les posicions de l’Ajuntament, la Generalitat i el govern central
Dels partits amb representació a l’Ajuntament de Barcelona, els Comuns són els que parlen més obertament de limitar l’arribada de creuers. De fet, Ada Colau defensa la reducció del nombre de creuers a la ciutat. La seva companya de partit, Jessica Albiach, portaveu d’En Comú-Podem al Parlament, defensava fa uns dies una reducció dels creueristes de 400.000 a 200.000 diaris. Sembla molt, i segurament seria molt útil per reduir el seu nombre durant els mesos de més visites. Però també permet el seu augment si els creuers espaien les seves estades al llarg de l’any.
Què en diu ERC, el partit que governa la Generalitat? Per una banda, hi ha Lluís Salvadó, director del port, que diu coses del tipus “No volem creuers que usin Barcelona, sinó que hi arrelin”. Per altra banda, Pere Aragonès evita parlar clarament de reducció dels creuers i esquiva el debat amb frases del tipus “Cal limitar l’impacte negatiu dels creuers” que, per motius obvis, no és el mateix que dir clarament quin és el màxim de creueristes per dia i per any que estem disposats a acceptar i com es planifica la seva eliminació progressiva.
I el PSC? Collboni està d’acord amb reduir els creuers que només fan escala. El problema aquí es que deixa barra lliure perquè segueixin creixent els que pernocten al port. I no és massa creïble la seva postura tenint en compte que la seva companya de partit i ministra de transports, Raquel Sánchez, no està d’acord en limitar l’activitat dels creuers. Per cert, Xavier Trias és de la mateixa opinió que Collboni sobre els creuers.
En definitiva, farà falta augmentar la pressió veïnal per assolir la reducció dels creuers. La majoria dels polítics no estan per la feina i els que sí que ho estan necessitaran suport popular per tirar-ho endavant. La mobilització és clau per aconseguir aquest objectiu. Podem aprendre’n de les veïnes del Carmel, que fa dies que lluiten contra les aglomeracions als búnquers.
3 
