Respongui de la forma més ràpida a les següents preguntes: “està en una marató i avança al segon, a quina posició arriba a meta?”, “té una raqueta i una pilota que li han costat 1,1€, la raqueta val 1€ més que la pilota. Quan val la pilota?” a resposta es que arriba a meta el segon (vostè era el tercer) i que la pilota val 0,05€ (si ha dit 0,1€ la pilota llavors la raqueta val 0,90€ més i no 1€). Aquesta situació va se explicada pel premi Nobel d’economia el psicòleg Daniel Kahneman en el llibre “pensar ràpid, pensar lent”. En ell indica que el cervell té dos sistemes, el 1 i el 2. El sistema 1 és ràpid, intuïtiu i emocional, mentre el sistema 2 és lent, deliberatiu i lògic. El sistema 1 ens ha ajudat a sobreviure perquè els avantpassats quan veien a un lleó corrent cap a ells s’amagaven (pensament ràpid) i els que pensaven si el lleó venia amb ganes de cruspir-los o no ja no evolucionaven, perquè normalment eren l’àpat del lleó.
Exactament això va passar dijous 13 d’octubre a la borsa. Aquell dia a les dues i mitja de la tarda es va donar a conèixer el IPC americà, que es va situar al setembre en el 8,2% (s’esperava el 8,1%) interanual baixant només sis dècimes del valor de l’agost. El creixement mes a mes es va situar en el 0,4% (s’esperava el 0,2%), la major pujada des de juny. Quan va sortir la dada els mercats van reaccionar amb baixades del 2,5% als índexs europeus i americans. La raó està clara, inflació superior a l’esperada significa pujada de tipus superior a l’esperada i per tant, major probabilitat de recessió.
Però molts inversors vàrem mirar tots els components de la inflació i vàrem veure bona part era degut al Shelter. El Shelter pesa un 32% de la cistella de la inflació i no és una altra cosa que el preu del lloguer teòric que els ciutadans podrien aplicar per casa seva. Bé, és una definició simple d’una més complexa, però que reflexa el que els hi vull indicar. El Shelter és un càlcul, no una realitat, i aquest càlcul depèn de la inflació i els tipus interès. Si aquests pugen, llavors, en teoria, els cost del lloguer també hauria de pujar, fent que acceleri inflació quan aquesta puja i al revés. I quant seria la inflació sense aquesta dada? Doncs el mes a mes s’hagués situat al 0,2%. I creieu-me, aquesta dada no es negativa del tot.
Per explicar-me anem a fer un exercici. Si a partir d’avui la inflació mensual es situa en un valor inferior a 0,3% (cada mes creix el 0,3%) durant els pròxims 12 mesos, llavors al juny del 2023 la inflació anual seria del 2,99%, valor inferior als tipus de la Reserva Federal actual (3,25%) i molt menys del 4% que s’espera que estiguin a final d’any. Si fos un 0,2% mensual aquesta situació es donaria al maig del 2023 i si fos del 0% mensual al març del 2023. Conclusió, si veiem que a l’octubre els preus es moderen i el creixement de la inflació es situa en per sota del 0,3%, llavors hauríem d’esperar que els tipus de la Reserva Federal no pugessin més del 4% que s’espera. Davant d’aquest escenari els inversos veuen que ja no estem en un pou, sinó en un túnel on veiem ja el final.
I aquí és on va entrar el sistema 2 en acció, després de 30 minuts de saber-se la dada, el mercat va començar a recuperar del cop inicial per acabar tancant amb una pujada del 2,5%, un +5% en el dia. Però no va parar, sinó que en una setmana porta increments del 5-6%.
Es que el preu del kg de benefici, anomenat PER, no està car del tot. L’índex americà S&P 500 cotitza a 14x, mínim dels últims 10 anys, i l’europeu Stoxx 600 a 10x, també mínims dels 10 anys. Aquí un podria dir que els kg de benefici que donaran les empreses a la collita 2023 serà menor per culpa la inflació. Doncs bé, en aquest punt indicar que a la dècada del 70, quan va haver la pujada de 3 a 12$ el barril de petroli i amb inflacions del 12%, els beneficis empresarials als Estats Units es van duplicar en una dècada. La raó no és una altra què si els costos pugen, aquests són traslladats als ingressos donant com a resultat un increment dels beneficis. Just el que estem veient en empreses com Nestle, Unilever, Danone, ASML o LVMH.
No sabem si aquesta pujada es un punt d’inflexió o és el típic rebot en mercat baixista, o si el sistema 2 és optimista o pessimista. Però, el que si veiem és que hi ha empreses amb dècades d’història, amb avantatges competitives molt clares, marges bruts, operatius i nets de doble dígit cotitzant a múltiples PER molt atractius. Potser és moment de començar a sembrar encara que els núvols no s’hagin dissipat.
