Aquest darrer cap de setmana Alemanya ha tancat les tres darreres centrals nuclears que encaraseguien operatives. Inicialment, el tancament estava previst per finals del 2022, però la crisi energètica va fer posposar la decisió uns mesos, fins a mitjans d’abril. D’aquesta manera, la mitja nit de dissabte a diumenge es va produir el cessament total de la generació nuclear, després d’una progressiva desconnexió de la xarxa que va iniciar-se al llarg de la tarda.
Aquest fet suposa posar fi a sis dècades d’ús de l’energia atòmica. El cessament d’activitat dels darrers reactors completa un pla que ve de lluny, però que es va accelerar l’any 2011 després de l’accident de Fukushima. Els darrers mesos han estat carregats d’una forta controvèrsia en el debat públic alemany i algunes veus han arribat a qüestionar aquesta clausura. A això s’hi ha sumat la decisió d’ajornar el tancament d’algunes centrals tèrmiques de carbó, decretar la reobertura d’algunes que ja ho estaven i a l’exploració de noves mines per tal d’obtenir aquesta matèria prima davant la protesta d’activistes, entre ells Greta Thunberg, que va ser arrestada.
Cal dir que la contribució de l’energia nuclear al mix elèctric germànic ja era pràcticament testimonial, i en el que portàvem d’any s’havia situat al voltant del 4,4%, lluny de les xifres de la primera dècada del segle, quan el parc nuclear alemany era un dels 10 més grans del planeta. El mateix any que va tenir lloc l’accident nuclear de Fukushima, Alemanya ja vatancar 8 dels 17 reactors, els que portaven més temps en operació. Per tant, la forta reducció de la generació d’aquesta tecnologia ja es va produir fa més d’una dècada. L’evidència empírica disponible ens mostra que aquest tancament va tenir implicacions rellevants a nivell econòmic, sobre el mix energètic i les emissions respecte un escenari contrafactual on no s’hagués produït. Els costos es xifren en 12.000 milions anuals, essent gran part d’aquests en forma d’excés de mortalitat per la contaminació de l’aire causada per les plantes de carbó substitutòries, estimat en 1.100 morts addicionals a l’any.
El debat sobre l’energia nuclear hauria de ser,sobretot, un debat sobre els costos, tant els directes com els d’oportunitat. Els elevats costos de construcció dels projectes nuclears han fet que aquests acostumin a comptar amb algun tipus de propietat estatal, ajuda pública o garantia. La construcció de nous reactors nuclears, a Europa i el món, suposa, ara per ara, una operació que requereix de sumes de capital molt elevades que sovint excedeixen les quantitats inicialment planificades, com ha succeït en els recents casos de Finlàndia i França amb els reactors Olkiluoto 3 o Flamanville 3, respectivament. En el primer cas, els costos s’han triplicat, mentre que en el segon aquests han estat de 9.400 milions. El mateix succeeix amb els terminis de construcció, que en la majoria d’ocasions acaben essent molt superiors. En els dos exemples anteriors, de més d’una dècada respecte les previsions inicials.
Segons l’Agència Internacional de l’Energia (IEA), els costos de construcció de noves centrals nuclears entre les diferents regions del món son enormement heterogenis, essent Europa la regió on, de mitjana, és més car posar en funcionament 1 kW d’energia nuclear. Així, el cost és de 2.800 $/kW a la Xina il’Índia, de 5.000 $/kW als Estats Units i de 6.600 $/kW a Europa. En termes percentuals, aquest fet implica que cada kW de potència nuclear instal·lat a Europa és un 32% més car respecte els Estats Units i fins un 136% respecte la Xina i l’Índia. Per tal que lanova generació nuclear pogués ser competitiva amb altres tecnologies lliures d’emissions, com la solar o l’eòlica, caldria que els costos es reduïssin de manera molt intensa fins l’any 2030 i es situessin alvoltant dels 2.000 $/kW. Els reactors modulars petits (SMR, per les seves sigles en anglès) sovint es plantegen com una alternativa als grans costos de les centrals convencionals. La seva mida més reduïda i una major estandardització poden contribuir a contenir els costos. Tanmateix, i malgrat alguns projectes interessants i prometedors, el seu desplegament a gran escala i en els volums comercials necessaris son elements, ara per ara, incerts.
L’extensió de l’operativa a llarg termini dels reactors que ja estan en funcionament si que sembla configurar-se com una opció econòmicament competitiva en relació a les altres tecnologies de generació. Segons dades de l’IEA, el cost anivellat de l’electricitat (LCOE), que té en compte els costos totals de construcció i operació de la tecnologia al llarg del seu cicle de vida, de les centrals nuclearsoperatives es troba en el tram més baix dels costos en relació a la resta de tecnologies de generació elèctrica, incloses les renovables, i podrien ser, per tant, competitives. Aquest és un dels factors subjacents en alguns dels replantejaments dels calendaris de tancament nuclear que estan efectuant certs països de la Unió Europea.
La clausura del parc nuclear alemany ha posat més llenya al foc al ja prou encès debat sobre la classificació, sota certs requisits, de l’energia nuclear com a “verda” en l’anomenada taxonomia europea. La geopolítica de l’energia ja ha dividit els Estats membres en blocs clarament marcats. Recentment, s’ha configurat una aliança de països en defensa de l’energia nuclear, encapçalada per França i integrada per Finlàndia, els Països Baixos, Polònia, Hongria, la República Txeca, Eslovàquia, Bulgària, Romania, Croàcia i Eslovènia, que van signar una declaració en defensa de la legitimitat de l’energia atòmica com una de les opcions a considerar per assolir els objectius climàtics. La Comissió Europea s’ha declarat “agnòstica”, i creu que el debat sobre el futur de l’energia nuclear s’ha de basar en dades i no en ideologia.
El cas francès, que ha patit fortes tensions del subministrament a causa de l’aturada de gran part del seu parc nuclear vinculada a operacions de manteniment, problemes de corrosió i dificultats en la refrigeració dels reactors a causa de la sequera, també ens il·lustra que cal diversificar les fonts d’energia i que, de moment, no n’hi ha cap de perfecta que ens permeti suprimir tota la resta.
