Hi ha una idea molt estesa, gairebé un mantra, que diu que has d’amortitzar la hipoteca com més aviat millor. Els primers anys, la major part de la quota es destina al pagament d’interessos i, per tant, es considera que avançar el capital al principi et pot estalviar molts diners. El raonament, a primera vista, sembla sòlid i prudent, però si l’examinem de prop veurem que des d’un punt de vista financer pot arribar a ser contraproduent i acabar privant-nos dels rendiments que el mercat ofereix als nostres estalvis.
És cert que, en una hipoteca a tipus fix o variable amb sistema francès (la més habitual), el pagament d’interessos és màxim a les primeres quotes de la hipoteca. No és cap sorpresa, atès que paguem interessos sobre la totalitat del capital concedit. Això no vol dir que amortitzar aquest capital anticipadament sigui aconsellable, perquè tot depèn del tipus d’interès. Els productes hipotecaris tenen un tipus d’interès relativament baix i això implica que invertir els diners en pagaments anticipats de la hipoteca implica acceptar un rendiment poc atractiu.
Posem un exemple. Una parella que té una hipoteca s’ha casat i, gràcies a la generositat de la seva família i dels seus amics, ara té 3.000 euros que pot dedicar a l’estalvi. L’opció menys rendible és que romanguin al compte corrent, on no rebran cap mena de compensació. Aleshores es plantegen bé invertir-ho a la borsa o bé amortitzar anticipadament part del capital de la seva hipoteca. Si trien la primera opció, poden esperar un rendiment (a llarg termini) superior al 4% anual, sent conservadors. En canvi, si ho dediquen a amortitzar la seva hipoteca, s’estalviaran despeses per un import corresponent al tipus d’interès de la hipoteca, posem un 2,5%.
Si pensem que en el primer any, la parella pot esperar un rendiment de 120 € a la borsa (el 4% de 3.000) però només uns 75 € si amortitza anticipadament la hipoteca (el 2,5% de 3.000). Cal entendre que estalviar-te un pagament o rebre un pagament són operacions equivalents. És per això que, a primera vista, és més atractiu en la majoria de les circumstàncies invertir els diners en títols que aporten un rendiment històric elevat que no pas invertir-los en la hipoteca, que és un producte d’un interès relativament baix. Aquesta és una norma general poc compresa, però la saviesa popular pot tenir cert sentit si incorporem un matís a la nostra anàlisi: el factor de la liquiditat.
Normalment, els productes amb un alt potencial de retorn són arriscats, poc líquids. El seu preu pot fluctuar dia a dia i l’inversor no té cap garantia que recuperarà el seu capital en el moment que el vulgui retirar. Per aquest motiu s’aconsella que la inversió en accions (renda variable) es plantegi a llarg termini: són productes desaconsellables per a aquells que sàpiguen que necessitaran els diners al cap d’uns mesos. En canvi, són apropiats per a aquella gent que pensa a deu anys vista o més, sovint pensant en la jubilació. Això és important perquè la cancel·lació anticipada del capital de la hipoteca sí que té un impacte positiu en la liquiditat: la quota mensual es pot reduir a mesura que s’eixuga el principal. L’estalvi realment tindrà un impacte directe en el saldo del compte bancari, contràriament a la inversió borsària, que només materialitza els seus rendiments al final, quan es decideix vendre.
En resum, sí que és cert que per a aquella gent que pateix per la seva capacitat de tenir prou líquid disponible (per exemple, autònoms amb molta volatilitat en els seus ingressos), avançar el pagament del capital pot tenir sentit econòmic. Però pels motius exposats, qui vulgui maximitzar el rendiment de les seves inversions a llarg termini té opcions disponibles bastant més atractives que no pas l’amortització anticipada de la hipoteca. Seguir la intuïció popular, en aquest cas, pot sortir car.
