El segon trimestre de 2025 ha confirmat una tendència imparable: l’alta velocitat viu una autèntica edat d’or. Segons les dades del darrer informe de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), l’alta velocitat de llarga distància va batre un rècord amb 11,8 milions de passatgers, un 15% més que en el mateix període de 2024. En paral·lel, els corredors del sud (Madrid-Sevilla i Madrid-Màlaga/Granada) i l’eix Madrid-Alacant van registrar creixements de dos dígits, impulsats per l’entrada d’Ouigo com a tercer operador.
La liberalització ferroviària, tan discutida en el seu moment, ha tingut un efecte immediat: més oferta, més competència i, en bona part dels corredors, bitllets més barats. Madrid-Sevilla ha vist com les tarifes queien un 9% interanual; el mateix ha passat a Madrid-Alacant (-9%) i Madrid-València (-8%). El cas del Madrid-Barcelona, però, és diferent: allà els preus s’han encarit un 15%, fins a una mitjana de 63 euros per trajecte. Tot i això, el nombre de passatgers va assolir 3,9 milions, la xifra més alta de la història. Aquest corredor és, alhora, la joia de la corona i la gran paradoxa. És el més utilitzat, el que presenta els millors indicadors de productivitat (amb un aprofitament del 86%), i, tanmateix, és també l’únic on els preus pugen amb força. Tot apunta que l’encariment d’aquest mes de setembre haurà estat encara més pronunciat que el registrat el segon trimestre de l’any. L’explicació cal buscar-la en la retirada de part de l’oferta baix cost. Renfe ha eliminat recentment diversos serveis AVLO en aquesta ruta per problemes tècnics i els ha substituït per trens d’AVE convencionals, cosa que ha tensat encara més els preus. És la prova palpable que la competència no depèn només del nombre d’operadors, sinó també de la varietat de productes que cadascun ofereix.
El missatge és clar: la competència funciona. L’arribada d’Ouigo i Iryo ha generat nova demanda sense arrabassar clients a Renfe, que continua líder amb quotes superiors al 60 % en gairebé tots els corredors. En altres paraules, més jugadors no volen dir necessàriament menys pastís per a cada un, sinó un pastís més gran. I el consumidor, de moment, és el gran guanyador. Una altra anàlisi de la CNMC mostra com només el 2024, els usuaris de l’alta velocitat van estalviar 431 milions d’euros en comparació amb el que haurien pagat amb les tarifes de 2019. La liberalització, a més, ha tingut efectes col·laterals positius: 0,9 milions de passatgers han deixat l’avió i 3,7 milions la carretera per agafar el tren, amb un estalvi de 172 milions d’euros en costos externs (menys contaminació, menys accidents, menys soroll). En termes socials i ambientals, l’impacte és tan clar com positiu. El fort i ininterromput creixement de viatgers suggereix que hi havia una demanda latent, continguda durant anys per la manca de competència i els preus elevats. Avui, viatjar en alta velocitat s’ha tornat més accessible, no només en trajectes clàssics, sinó també en corredors on els nous operadors hi han entrat més recentment.
Ara bé, aquesta “democratització” planteja una incògnita: és sostenible financerament per als operadors? El ferrocarril és un sector amb costos fixos molt alts (infraestructura, cànons, trens). Si bé la liberalització ha portat preus més baixos, també ha reduït marges. El 2019, les empreses ferroviàries obtenien 133 milions de beneficis; el 2024, en canvi, van tancar amb pèrdues de gairebé 100 milions. A Madrid-València, per exemple, l’ocupació mitjana amb prou feines arriba al 75%. Hi ha, això sí, un actor que ha sortit clarament guanyador: ADIF. Com a administrador de la infraestructura, ha vist créixer els seus ingressos pels cànons, amb un guany net de 133 milions.
La clau, doncs, és mantenir l’equilibri: prou pressió competitiva per contenir preus i garantir qualitat, però sense empènyer el sector a una cursa de pèrdues. Això demana vigilància reguladora, transparència en l’accés a la infraestructura i, potser, una revisió dels cànons ferroviaris. El tren d’alta velocitat vola més alt que mai; falta veure si el sector aguantarà l’aterratge.
