Fa unes setmanes vam posar el focus en l’eventual impacte que la situació al Mar Roig podia tenir sobre el comerç internacional a conseqüència de l’escalada bèl·lica a la regió, que també sembla haver-se agreujat, amb el reforçament de les accions militars. Des de llavors, hem anat coneixent noves dades i evidències que posen de manifest l’impacte econòmic de la disrupció d’aquesta ruta comercial per on, recordem, s’estima que transita el 12% de tot el comerç internacional.
En primer lloc, Osama Rabie, president de l’autoritat del canal de Suez, institució encarregada de vetllar pel funcionament, la gestió i l’explotació d’aquesta infraestructura, va anunciar que els ingressos en concepte de taxes recaptades pel trànsit marítim havien caigut un 40% durant la primera quinzena de gener, mentre que el volum en nombre de vaixells havia experimentat una reducció del 30%.
En segon lloc, el Fons Monetari Internacional (FMI), juntament amb la Universitat d’Oxford, han creat recentment un portal per monitorar i simular les disrupcions comercials. I, per descomptat, la situació al Mar Roig és la que ara mateix té més atenció posada. Les xifres de l’FMI mostren com la caiguda del trànsit va ser encara més accentuada durant la segona meitat del mes de gener. La davallada del volum pel canal de Suez s’estima en un 43% al llarg de les primeres quatre setmanes de l’any 2024. Aquesta mateixa anàlisi també mostra com el trànsit pel Cap de Bona Esperança, que implica haver de vorejar tot el continent africà, ha augmentat un 60%.
Abans que comencessin els atacs dels Houthis a mitjans de desembre el nombre diari mitjà de vaixells que passaven pel canal de Suez era d’uns 75. Les darreres dades ens indiquen que aquesta xifra s’ha reduït a la meitat, fins al voltant dels 38 vaixells aquests primers dies del mes de febrer. L’experiència ha estat la contrària a la ruta comercial del Cap de Bona Esperança, on la mitjana dels contenidors diaris que hi transiten ha augmentat de 45 a 77.
Els sectors que estarien més afectats són els relacionats amb el petroli, la química i productes minerals no-metàl·lics. Qatar, un dels nous màxims proveïdors de gas a la Unió Europea després de la transició del gas importat per gasoducte al gas importat en estat líquid mitjançant els vaixells metaners, ja va anunciar importants retards dels seus carregaments de gas natural liquat per la situació hostil al Mar Roig. L’augment dels costos de navegació marítima per distribuir els béns és ja una evidència que sembla que, lluny d’anar-se revertint, es va accentuant. Per tant, l’evidència ens mostra com la persistència de la situació està fent augmentar el deteriorament comercial.
Aquest impacte ha format part de les converses entre el govern egipci i l’FMI en el marc de les negociacions per un paquet d’ajudes que ara ja es xifra en uns 10.000 milions de dòlars. L’economia egípcia travessa una delicada situació macroeconòmica a conseqüència d’una inflació molt elevada i una forta divergència entre el tipus de canvi oficial i el tipus paral·lel al mercat negre. L’Estat egipci és, després d’Argentina, el segon màxim deutor de la institució monetària internacional.
