El govern espanyol ha anunciat que A Corunya acollirà la seu de l’Agència de la intel·ligència artificial de l’Estat i que Sevilla farà el mateix però amb l’Agència Espacial. Aparentment, dos anuncis que poden ser més o menys rutinaris o normals que mostren la voluntat de l’Estat per obrir nous horitzons industrials. Ara bé, els emplaçaments són el que fa grinyolar tot plegat a uns nivells poc imaginables. El cas és que col·locar aquest tipus d’agències hauria de servir per consolidar unes sinergies prèviament establertes i acabar d’impulsar ecosistemes ja potents amb el suport del govern estatal. Espanya sembla funcionar diferent. Han decidit apostar per dos emplaçaments que no són els més potents en aquest sentit, o com a mínim que no estan a l’avantguarda dels sectors que treballaran.
En el cas de la Corunya, el govern espanyol va argumentar que els centres de recerca de les universitats gallegues han posat en marxa “projectes de caràcter internacional”. Bé, a Barcelona tenim un dels supercomputadors més potents del món i les universitats catalanes fa dècades que treballen en la intel·ligència artificial participant en projectes punters arreu del món. Però espera, hi ha un altre motiu per enviar-la a Galícia, “la presència d’empreses tractores que incorporen la intel·ligència artificial als seus processos productius”. Siguem seriosos, amb els temps que corren ja hi ha una gran part del teixit empresarial no només gallec, sinó espanyol, català i europeu que treballa per implementar la IA en els seus negocis.
Pel que fa a l’agència espacial. L’argument més clar a favor de Catalunya és que, fins al moment, és l’únic territori de l’estat que té ja una protoinfraestructura per tenir aquesta agència espacial, l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) amb el Parc Astronòmic del Montsec. A tot això caldria sumar-li el suport, com a mínim fins fa molt poc era així, del Govern, que just ahir va enlairar el seu segon nanosatèl·lit, el Menut, per executar tasques d’observació de la terra. De moment som els únics amb una aposta clara per la nova economia de l’espai, la resta de regions han anat clarament a remolc del que havia proposat el ja exvicepresident Jordi Puigneró en la matèria de nova economia de l’espai, que hauria de ser el principal focus d’aquesta nova agència estatal. Perquè cal recordar que els grans coets i satèl·lits, és a dir el deep space, són competència de l’Agència Espacial Europea. A tot això cal no oblidar que l’aeroport d’Alguaire, sí aquell, que havia de ser l’aeroport fantasma català, ha pivotat per convertir-se en un hub de la nova economia de l’espai. O que la presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, Mònica Roca, és el millor exemple que l’ecosistema espacial funciona, i molt, a Catalunya.
Al final, però, l’agència estarà a Sevilla perquè hi ha un edifici molt interessant on treballar i té una molt bona connexió aèria. Dues qüestions, ja em perdonaran, que qualsevol capital o gran ciutat també té. La candidata catalana en aquest cas era l’Hospitalet de Llobregat, amb l’aeroport del Prat molt a prop, que és la no capital europea amb millors connexions amb el Vell Continent, i em costa de creure que no tingui un edifici on encabir l’agència en qüestió.
Al final, amb les dues ciutats escollides i, sobretot, amb els motius donats per triar-les, es fa extremadament difícil que tenint en compte la infraestructura industrial i empresarial de Catalunya en aquests dos sectors cap de les dues agències hagi acabat aterrant a Catalunya. Potser és que, com deia aquell, a Espanya juguen 17 i sempre perden els mateixos. Perquè per incentivar sectors econòmics potser la millor manera de fer-ho és sumar-te allà on ja hi ha una important concentració del sector i no posar-te a l’altra punta del país. Al final, com amb quasi tot en aquest estat, sembla que la premissa sigui anar contra Catalunya, tot i que sigui en contra dels teus propis interessos.
