El lloguer. Aquell meravellós món en el qual entres quan decideixes deixar el niu. Una de les grans preocupacions dels joves del país perquè sempre és complicat trobar un cau on puguis satisfer les teves necessitats a un preu raonable, i més si entres a les diferents webs conegudes i veus els caus de rates que s’ofereixen per no menys de 500 euros a Barcelona. És una veritable aventura macabra.
Ara bé, de tant en tant, aquell dia que, de miracle, engegues el televisor, escoltes que el Govern anuncia noves ajudes al lloguer per a joves, fas un salt del sofà i penses, hi ha esperança, la meitat del meu sou no anirà destinada a pagar l’habitatge, potser puc estalviar aquells 200 euros. En aquell moment veus la llum, penses que els teus problemes s’han acabat, que no hauràs de suar més del compte, comences a veure les condicions per demanar aquesta ajuda que et solucionarà la vida, que varien en funció de si vols demanar la de la Generalitat o la del govern espanyol, però a la pràctica són el mateix, un laberint infinit de proves burocràtiques que acaba, sense més remei, abocant-te en la desesperació i en pensar que l’ajuda anirà a parar a no més de 4 persones, perquè les condicions són impossibles de complir per un públic general.
En aquell moment, però, penses, potser em van les coses millor del que pensaves, però després, amb deteniment, veus que comparteixes pis amb 4 amics i la teva habitació no té llum exterior amb quasi 30 anys. No, no et va millor del que et pensaves, tot el contrari. El meu pare tenia un pis amb aquesta edat, jo ni ho puc arribar a somiar, de moment.
I és que si mires els requisits de les últimes ajudes al lloguer anunciades, les de la Generalitat, el departament de Drets Socials, que recentment ha canviat de mans, veu que si pagues més de 950 euros de lloguer, a l’àrea metropolitana, ja no pots demanar l’ajuda, però la xifra és inferior a la resta de Catalunya. El lloguer mitjà a Barcelona són uns 930 euros. Si cobres més de 23.664 euros anuals tampoc pots optar a les ajudes. Els puc assegurar que cobrant aquesta quantia marxar a viure de lloguer és francament difícil, a menys que no t’amunteguis a un pis petit amb 4 o 5 persones més. Una pràctica que, pràcticament, ja t’inhabilita de poder demanar l’ajuda. La perversitat del sistema i les ajudes demagògiques als joves. Aquí et diran que si pagues 450 per una habitació també pots demanar l’ajuda, el que no expliquen és que és altament improbable que et facin un contracte de lloguer per només una habitació, si no provin de demanar a algun llogater que faci quatre contractes per un sol pis. Pista, no passa quasi mai, sort en tens si tots els inquilins estan presents al contracte. Tot plegat acaba sent una gimcana impossible perquè al final sempre acabes no complint algun dels requisits.
Al final, arribes a la conclusió que les ajudes anunciades són demagògia barata, molt barata. Amb aquestes ajudes els joves no estaran més contents, personalment penso que amb aquestes ajudes mai es facilitarà la vida als joves i no us els posareu a la butxaca, potser l’efecte és el contrari. Les ajudes indirectes perjudiquen el que les rep i més si ho fas a bombo i plateret perquè el destinatari real, en aquest cas el llogater estarà alerta i immediatament provarà d’augmentar el lloguer aquests ja maleïts 200 euros que t’havien de treure de pobre i potser et condemnen a una precarietat major.
