El pròxim dia 23 se celebra a Barcelona la manifestació pel dret de l’habitatge i en contra dels preus dels lloguers organitzada pel Sindicat de Llogateres i Llogaters i el Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya. Com demostren aquesta manifestació i la que es va celebrar recentment a Madrid, l’accés a l’habitatge és una tema de política pública de la màxima urgència i hauria de ser encarat de la manera tan resolutiva com sigui possible.
Per ajudar en aquesta tasca, en aquest article presentem un resum de diverses dades estadístiques a escala espanyola per entendre com es troba la situació de l’accés a l’habitatge a casa nostra i a països del voltant. Com a nota prèvia, totes les dades estan extretes de la base de dades de l’OCDE sobre habitatge assequible que es pot consultar en aquest enllaç.
Primer, per donar una visió general del mercat de l’habitatge, les dades indiquen que les llars a l’Estat espanyol gasten, de mitjana, aproximadament un 12,4% dels seus ingressos en el lloguer. Aquest valor es troba en un punt mitjà comparat amb països del voltant com França (14%), Itàlia (13,8%) o Portugal (10,1%).
Ara bé, com acostuma a passar amb les dades de despesa i ingressos, aquest 12,4% amaga una important variabilitat. Aquest percentatge és una mitjana que té en compte tota la població, agregant famílies que disposen de nivells d’ingressos molt diferents. Així, com canvia aquest percentatge quan presentem dades desagregades per nivell de renda?
Doncs canvia bastant. Si avaluem quin és el percentatge medià d’ingressos que es destina a lloguer per quintil de renda, veiem que el 20% més pobre de la població destina més del 40% dels seus ingressos a pagar el lloguer, mentre que per la població a la mitjana d’ingressos, aquest percentatge es redueix fins a un 23,8%. I també canvia en la comparativa amb els veïns europeus, ja que veiem com l’Estat espanyol és el país on es destina un major percentatge d’ingressos en aquests dos quintils si ho comparem amb països com Grècia (39,1% i 23,6%), Itàlia (30,9% i 19,3%) o França (29,8% i 19,4%).
Una altra dada que s’utilitza habitualment per valorar l’accessibilitat de l’habitatge és el percentatge de població que ha de destinar més d’un 40% dels seus ingressos a pagar el lloguer o l’hipoteca. En aquest cas, les dades per Espanya tampoc són bones. Si valorem dades totals, aproximadament un 10% de la població ha de destinar el 40% o més dels seus ingressos a pagar el lloguer o la hipoteca – un valor que es troba a la part alta de la comparativa amb els veïns europeus que hem anat fent fins ara.
Però, com en els casos anteriors, aquesta mitjana amaga variabilitat. En aquest cas, per tipus d’arrendament de l’habitatge. Si mirem les persones que tenen una hipoteca, només una mica menys del 5% ha de destinar més del 40% dels ingressos a pagar-la. Però si mirem persones en règim de lloguer al mercat privat, aquest percentatge es dispara fins a un 20,3%, el percentatge més alt comparat amb les dades de Grècia, Portugal, Itàlia o França.
I per acabar, un últim gràfic per demostrar que l’habitatge ha estat des de fa temps a Espanya quelcom que dista molt de tenir la funció social i d’accessibilitat que li correspon. El gràfic de sota indica l’evolució temporal del percentatge de població espanyola en un habitatge de lloguer privat que ha de destinar més del 40% del sou a pagar-lo. Fa gairebé deu anys que aquest percentatge no baixa del 20% i ha estat, sistemàticament, superior al percentatge de països veïns.
Com veiem, el problema és greu, profund i ve de lluny. L’habitatge ha de tenir una funció social i ara mateix a l’Estat sembla que no la té. En columnes futures podem parlar de possibles solucions; de moment, vagin a la manifestació.
