Tot l’arc parlamentari català sembla estar d’acord en la necessitat d’un nou model per al camp del país. Les manifestacions de les darreres setmanes, que han tallat carreteres des de la Jonquera al port de Tarragona i han arribat a posar sota setge el ministeri d’Agricultura a Madrid, han fet tornar a la cambra catalana un debat que no hi apareixia des del 2014. 10 anys després, els pagesos cerquen respostes davant amenaces acumulades: els preus sota cost de la cadena alimentària, que ja apareixien als cartells de les mobilitzacions camperoles dels anys 70, són només una part d’una situació que les entitats descriuen com a “límit”. L’escassa participació dels ponents de la Taula Agrària –a quatre minuts per portaveu– no ha aconseguit dirigir el primer debat, a l’espera de les esmenes del pròxim dijous. Les formacions polítiques comparteixen –difícil no fer-ho– un diagnòstic que s’ha fet evident en les marxes; si bé han evidenciat una distància a primera vista difícil de salvar pel que fa a les solucions i, especialment, les prioritats. Sona a l’hemicicle l’alerta del coordinador nacional de la Unió de Pagesos, Joan Caball: “no cometem els mateixos errors de fa 10 anys, quan es van debatre punts que encara esperem”.
El president dels Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, Joan Carles Massot, ha afanyat durant la seva intervenció als diputats a fonamentar un “model agroalimentari per als pròxims 10 anys”. La visió de conjunt dels grups, però, no dibuixa una estructura única per a l’alimentació catalana: el Govern, així com l’arc parlamentari de l’esquerra, emfatitza el suport a petites i mitjanes explotacions, més arrelades del país, però diluïdes per les tendències globals a la concentració i els avantatges a la gran agroindústria. Junts –convocant del monogràfic– advoca, per la seva banda, per “potenciar les dues agricultures”. Fent mà de les anàlisis de l’economista especialitzat Francesc Reguant, el diputat Salvador Vergés ha demanat “fugir de l’engany de la Catalunya pessebrista”. El futur, segons Vergés, passa per “unir la producció de volum, de regadiu, amb dimensió; amb l’agricultura menuda, que aporta equilibri territorial”. Una perspectiva que es troba amb resistències immediates: el representant cupaire Dani Cornellà reclama en la seva intervenció posar el focus en “la sostenibilitat de petites i mitjanes explotacions”, un “gir de 180 graus” respecte de la situació actual. També crítica amb l’impuls a la gran propietat agrària ha estat Alba Camps, d’Esquerra Republicana, que lamenta que el camp català es “concentri cada cop en menys mans”.
Enfront de la petita pagesia, cert discurs posa l’agroindústria i les grans explotacions; si bé hi afegeix, sense matisos, la cadena de distribució. L’exigència de nivells de venda als intermediaris que permetin la supervivència de les explotacions és antiga. Fa, de fet, prop de mig segle a Cataluya: les primeres marxes camperoles per uns preus justos daten de les darreries del franquisme, amb les manifestacions del 1977. “La pagesia només reté al voltant del 6,5% dels marges del sector; mentre que el 90% restant se’l queden intermediaris i venedors finals”, lamenta el diputat dels Comuns Enric Bàrcena, tot recitant que “un pagès té més a veure amb un treballador de l’Hospitalet que amb l’amo d’una cadena de supermercats”. En aquest sentit, s’han acumulat les crítiques a la llei espanyola de la cadena alimentària. L’absència de referències exactes de costos que puguin definir els preus que es paga als productors, així com les minses sancions als supermercats que les incompleixin, fan que la norma estatal esdevingui “insuficient”. “Per què no s’aplica la prohibició de vendre a pèrdues?”, interroga Cornellà. A ulls del cupaire, “amb una bona modificació i un bon desplegament”, la norma podria obligar les grans cadenes a “pagar als agricultors un preu just”.
Si bé la norma és espanyola, Acció Climàtica compta amb eines pròpies per identificar aquestes disfuncions. La diputada socialista Rosa Maria Ibarra n’ha subratllat una, amb una exigència dirigida al conseller Mascort. La Generalitat, assegura, ha d'”enfortir l’observatori agroalimentari de preus”, atorgant-hi capacitat per “establir estadísticament el rang” de costos per garantir que els pagesos perceben compensacions justes; així com endurint les indemnitzacions quan s’incompleixi la llei. ERC, per la seva banda, ha anunciat que presentarà el pròxim dimecres a Madrid una proposta de reforma de la llei de la cadena alimentària; i inclourà en les seves resolucions de cara a la segona part del monogràfic la proposta de constituir una “distribuïdora pública catalana” que, en paraules de Camps, “garanteixi preus justos i compri productes locals”. “Sembla utòpic, però l’Energètica també ho era i ja està en marxa”, argumenta. S’ha ignorat al plenari, val a dir, una proposta que Unió de Pagesos –entre altres– ha fet explícita en diversos documents d’ençà de l’inici de les protestes: identificar quins supermercats tenen una “posició de domini” al mercat que els permet controlar els preus.
Greuges, a Brussel·les
El president del grup parlamentari socialista, Salvador Illa, ha reconegut que, si bé bona part de les seves crítiques van dirigides al Govern, “l’àmbit principal” de les regulacions que són objectiu de la pagesia “és la Unió Europea”. Des de les regulacions ambientals a la PAC, passant pel comerç internacional, els greuges del camp català es ratifiquen a Brussel·les. Vergés, en la seva intervenció, ha exigit millorar les ajudes al camp per l’aplicació dels nous criteris per pal·liar l’emergència climàtica sobre els productors locals. “El rol de la pagesia a l’emergència climàtica es paga a part”, reclama el diputat de Junts, tot lamentant que, lluny de millorar la qualitat ambiental de les explotacions, les regles europees “incrementen cada cop més” la burocràcia. Tot i que les decisions les pren Europa, tant Junts com el PSC han criticat un Govern que “vol ser més papista que el Papa”: “no es pot fer un quart de volta més als requisits europeus”, ha criticat Vergés.
Més enllà de la regulació ambiental, la “competència deslleial” que denuncien els productors locals ha pres especial protagonisme al debat, amb acusacions creuades especialment arran de la recent aprovació del tractat comercial comunitari amb Xile. Com recordava el conseller Mascort, el mercat xilè és, entre altres segments, un exportador clar d’aliments “que competiran amb els d’aquí”. L’entesa signada pels 27, però, no recull –o no de forma obligatòria– les bescantades “clàusules mirall” que obliguen els exportadors a complir els mateixos requisits ambientals, sanitaris i laborals que els locals. Bàrcena, en aquest sentit, ha lamentat que el camp esdevé la “moneda de canvi d’Europa” per vendre més fàcilment els seus productes industrials a tercers mercats. En aquest sentit, ha enlletgit als partits espanyols el seu vot favorable a l’acord amb Xile a l’Eurocambra –com també han fet des d’ERC, que ha lamentat una política europea que “penalitza qui treballa al costat de casa–. Més enllà ha anat Cornellà, que ha reclamat “limitar les importacions d’allò que ja es produeix aquí”.
Decepció entre les entitats
Tots els partits, a l’inici de les seves inversions, s’han entestat a agrair a les formacions de la Taula Agrària la seva ponència al parlament –en especial a la Marina Vilalta, la pastora més gran de Catalunya, que amb 96 anys reconeix “només haver baixat quatre cops a Barcelona”–. Malgrat la dedicació discursiva, les entitats no semblen haver marxat en bons termes de la seva estada al Parlament: a la sortida de l’hemicicle, la representant de Plataforma Pagesa, Imma Puigcorbé, ha titllat de “manca de respecte” la poca estona que han deixat als representants sectorials per exposar els problemes del sector davant els diputats. Més enllà de l’encaix tècnic del debat, la portaveu ha criticat la inacció de les institucions, tot reclamant “polítics que passin de les paraules als fets”, en tant que el camp català “no pot viure de la bona voluntat”.
En declaracions a Món Economia, veus de la plataforma lamenten no haver pogut exposar tot el seu manifest en tribuna parlamentària. Els 16 minuts repartits entre tots els representants agraris no són, segons Revolta, “una bona manera d’encetar les converses”. Per la seva banda, el secretari d’organització d’Unió de Pagesos Josep Carles Vicente celebra la inclusió de les entitats a l’ordre del dia, si bé reconeix que encara queda temps perquè les institucions passin als fets. “La primera lectura és positiva; s’ha llançat la idea i ara toca començar a treballar”, comenta Vicente a aquest diari. Tot i això, refreda les expectatives dels pagesos, amb un reconeixement que els canvis “no es faran d’avui per demà”. “Hem vist una posada en escena, però moltes reformes es fien a llocs on difícilment podrem influir” A l’espera de les resolucions que la cambra aprovi en la segona meitat del monogràfic, les entitats mantenen vives les mobilitzacions. “Dijous comença tot”, sentencia Puigcorbé.
1 
