La revolta del camp ha deixat imatges de tractors envaint les carreteres catalanes. Els pagesos, després d’anys d’incertesa, inseguretat i precarietat han dit prou. Les pràctiques abusives, l’excessiva burocràcia i la manca d’empatia de les administracions públiques han alimentat un foc que fa una setmana que ja crema per tot el territori. La inflació ha deixat el sector primari sota risc i mentre els seus preus no s’apugen, el cost per dur-los a terme sí, un complicat equilibri que els ha evocat a les protestes. Sense cap dubte, els camperols catalans han posat sobre la taula problemes reals del seu dia a dia, però sobretot han criticat l’última reforma de la llei de la Cadena Alimentària, una mesura que havia de fer un pas endavant en la millora de les condicions i anys després ha demostrat quedar-se curta.
“Es tractava de fer complir la llei, però alguns reclams no han acabat de complir-se”, explica Francesc Reguant, cap de la Comissió de Medi Ambient del Col·legi d’Economistes. L’expert parla de la llei de la Cadena Alimentària, un dels molts problemes que han afirmat tenir els pagesos catalans. Aquesta regulació es va crear el 2001 amb l’esperança de portar el sector primari a un equilibri que els permetés viure i continuar produint. Des de llavors s’han anat fent reformes i modificacions de la llei per tal d’intentar adaptar-la a les noves necessitats, “i sempre s’ha quedat curta”, expliquen fonts de la pagesia catalana. En aquest sentit, la venda per sota el preu de cost ha estat una de les lluites que més s’ha repetit al llarg dels anys. “Cap pagès hauria de treballar per sota les seves possibilitats, però pràcticament tots s’hi veuen obligats”, lamenta Carles Vicente, responsable d’organització d’Unió de Pagesos.
Vicente parla de pràctiques abusives i n’assegura l’existència, però també la mirada cap al costat de les administracions. Així doncs, amb l’última reforma de la llei -la qual van firmar bona part de les entitats i sindicats del sector primari- es demanaven més sancions cap a tots aquells que no complissin amb la normativa de preus i una major protecció pels pagesos. “Quan tu tens un cost per fer la teva feina et veus sense cap altra sortida que firmar un contracte per cobrar menys”, explica Vicente, que reconeix que els compradors pacten preus que per norma general es troben per sota l’ideal. Aquesta manca de protecció, després, acaba passant desapercebuda pels òrgans reguladors i segons descriu el responsable d’organització d’Unió de Pagesos: “De sancions per pagar menys del que toca jo encara no n’he vist gaires”.
En resum, una de les parts més importants de la nova reforma de la llei era precisament donar una vida digna als pagesos, una finalitat que s’acaba quedant en un no res i que es converteix en carn de canó per les manifestacions. Si bé és cert que des de la Moncloa han tornat a apropar-se als camperols per assegurar-los que hi haurà una nova reforma, aquests continuen necessitant canvis més immediats. Una de les principals iniciatives dels camperols és posar en marxa una estadística de preus orientatius, és a dir, tenir per bandera una escala de preus per producte que sigui inamovible i a partir d’allà treballar en els contractes. “Volem contractes firmats, amb les dues parts presents”, asseguren fonts sindicals. A més, els pagesos també demanen que s’endureixin les sancions i el multi a tot aquell que no compleixi amb el paràmetre de pagar per sobre del cost: “És essencial perquè vivim d’això”, diu Vicente.
Un moviment en una direcció incerta
Els pagesos demanen una regulació a mida, que els salvi de la pobresa i que els ajudi a tenir una vida més digna. Tot i estar d’acord amb la protecció del sector, Reguant reflexiona sobre la mesura principal de la nova reforma de la llei que demanen els camperols. “Començar pels costos em sembla una mala estratègia, perquè depenen de tantes coses”, diu l’expert. Per a ell, la millora de les condicions del camp és una evidència, però creu que ha de fer-se posant el focus en altres paràmetres. “La seguretat dels pagesos ha de ser primordial, més enllà del que se’ls paga, que cobrin tot i una mala temporada”, diu Reguant, fent referència a èpoques de mala collita o condicions meteorològiques extremes adverses, com ha pogut ser en l’actualitat la sequera.
Seguint en la mateixa línia, Reguant també explica que cal tenir una visió grupal del problema. En aquest sentit, l’expert afirma que les produccions individuals cada vegada són més complicades de sostenir. “La solució es troba en les cooperatives, que poden compartir despeses”, diu l’expert. Així doncs, totes les innovacions que es necessita avui dia per treballar el camp serien menys pesades de dur a terme perquè es farien en comú. “Si tu has de comprar-te una màquina nova, és més senzill fer-ho des d’una cooperativa que tu sol”, afegeix Reguant. D’aquesta manera, ell argumenta que la despesa dels pagesos seria molt més petita i, per tant, la diferència de preu envers el cost ja no esdevindria un problema tan greu. Tot i això, l’expert del Col·legi d’Economistes també remarca que és conscient de la situació precària que viu el sector primari i que és de primera necessitat trobar una solució que asseguri una bona vida als pagesos: “Simplement, penso que el focus s’ha de posar a un altre costat”, insisteix Reguant.
Burocràcia, aranzels i sostenibilitat, les exigències d’Europa
És precisament l’augment de les despeses un dels principals problemes dels camperols catalans. Començant per les diferents tramitacions que han de fer cada vegada que fan una operació. La conclusió és senzilla: passen per Madrid, Barcelona i Brussel·les, ja que les tres administracions públiques demanen els mateixos tràmits. Aquesta paperassa per partida triple provoca retards en comandes i fins i tot problemes a l’hora de poder fer bé la feina. A més, als camperols se’ls afegeixen noves normes relacionades amb la sostenibilitat i l’ecologia, que venen directes d’Europa, una situació que encara els carrega més de feina i els obliga a comprar maquinària nova i més cara. “Les exigències d’Europa ofeguen a molts pagesos autònoms”, explica Reguant. Amb tot, doncs, es crea un caldo de cultiu que ha aconseguit que tots els pagesos s’uneixin sota la mateixa premissa: “S’ha de protegir el pagès”, conclou Vicente.
