Unió de Pagesos continua exigint al govern espanyol millores per a la situació de la pagesia. Després d’una tensa jornada de mobilitzacions per part del camp de tot l’Estat el passat dimecres a Madrid, el principal sindicat agrari del país ha traslladat al secretari general del ministeri d’Agricultura, Fernando Miranda, les seves demandes reguladores, principalment pel que fa al marc normatiu de la cadena alimentària -l’agroindústria i la gran distribució-. En una reunió celebrada aquest mateix divendres a la seu de la delegació del govern espanyol a Barcelona, Unió ha exigit a Miranda incloure a la Llei de la Cadena Alimentària -una norma criticada, per insuficient, pels productors de tot l’estat- una “quota específica de posició de domini” per part dels grans actors del sector; especialment les grans empreses i les cadenes de supermercats. Segons reitera ja fa temps la pagesia catalana, les empreses i cadenes de distribució que ostenten aquestes posicions de domini tendeixen a fixar preus a la baixa, fet que esborra encara més els marges dels petits productors.
Més enllà de l’enduriment del control al domini de mercat a la cadena alimentària, Unió de Pagesos ha reiterat davant Miranda algunes de les seves banderes clàssiques, com ara l’eliminació de la revenda a pèrdues. Es tracta, de fet, d’una de les esmenes que Unión de Uniones -l’organització estatal de la qual forma part Unió de Pagesos- de la llei de la cadena alimentària del 2021: multar aquelles cadenes de distribució alimentària que, a la cerca d’una posició més competitiva al mercat, ofereixin productes per sota del cost, fet que mobilitza el conjunt del sector per abaratir els productes, i baixa al seu torn els ingressos de la producció. També reclama una transposició correcta de la normativa europea a l’hora d’establir els criteris per determinar els costos de producció -uns criteris que, segons el sindicat, haurien de ser també públics-.
Concreció contra la burocràcia
Malgrat que el ministre d’Agricultura Luis Planas, amplament críticat pel sector agrari en les darreres setmanes, ja es va comprometre en una compareixença després de les primeres mobilitzacions camperoles a retirar l’obligatorietat del Quadern de Camp Digital -una eina de control de la producció que la UE havia establert com a optativa, però que Moncloa volia imposar a tots els agricultors i ramaders de l’Estat-; els sindicats del camp reclamen, des del primer moment, que es concretin les condicions d’aquesta mesura. En aquest sentit, i segons han comunicat els pagesos catalans, el secretari general s’ha compromès a “eliminar” aquesta obligació per als productors, sense límits temporals ni excepcions. Més enllà del Quadern, però, els pagesos catalans han exigit a Miranda que el govern de Pedro Sánchez traslladi a la UE la necessitat de “simplificar i desburocratitzar” la Política Agrària Comuna; així com les exigències ambientals i sanitàries que l’acompanyen.
Més competència deslleial
La desigualtat que pateix la pagesia europea envers els productors de països tercers -principalment a causa d’unes normatives de sostenibilitats que no es poden aplicar fora de les fronteres de la UE- ha estat també un dels focus de les mobilitzacions pageses a tot el continent. En la reunió amb el secretari general, Unió de Pagesos ha demanat al ministeri una revisió d’aquestes normes de competitivitat. En aquest sentit, han traslladat a Miranda la seva demanda de bloquejar el tractat comercial amb Xile que votarà el Parlament Europeu la setmana vinent. L’acord comercial, cal recordar, no recull les clàusules mirall a les que es va comprometre Planas -uns afegits a l’entesa que imposen sobre els productes agrícoles del país exportador la normativa sanitària i ecològica de la UE, per eliminar la competència a la baixa en els preus de producció-. Cal recordar que la lluita a escala europea per l’aplicació de clàusules mirall va ser una de les banderes del ministre d’Agricultura de cara a la pagesia comunitària; una que, si l’Eurocambra no diu el contrari, no tindrà aplicació ja en la seva primera instància.
