La Unió General de Treballadors (UGT) ha reclamat aquest dilluns al govern espanyol que torni a endurir l’acomiadament. Concretament, el sindicat dirigit per Pepe Álvarez ha demanat que la indemnització per acomiadament improcedent torni a ser de quaranta-cinc dies per any treballat amb un límit de 42 mensualitats així com establir indemnitzacions addicionals que funcionin com a efecte dissuasiu davant l’acomiadament. A més, el sindicat ha explicat que la indemnització addicional hauria d’estar fixada conforme a un conjunt de factors, atesos els danys reals, tant els patrimonials com els personals, i que sigui un efecte dissuasiu segons les circumstàncies concurrents.
Segons ha explicat el vicesecretari de política sindicat d’UGT, Fernando Luján, s’han d’establir una sèrie de paràmetres per part dels jutges per a aconseguir una indemnització addicional als 45 dies per any treballat, com dos mesos per any de servei, amb un límit de 12 mensualitats. A més, el sindicat també vol que la legislació reculli una indemnització mínima per acomiadament improcedent de sis mesos de salari, així com que el treballador sigui el que tingui l’opció de triar entre readmissió o indemnització i recuperar també els salaris de tramitació.
Amb aquesta nova proposta el sindicat recupera la reivindicació que ja van abanderar des de la reforma laboral de 2012 de tornar als 45 dies per any d’indemnització per acomiadament improcedent. “Demanem recuperar els 45 dies, que ha estat part de la nostra reivindicació històrica des de la reforma laboral del 2012, però si tot això no compensa prou a la víctima perquè hi ha uns danys majors, establim una sèrie de paràmetres perquè s’estableixi per part dels jutges una indemnització addicional a aquests 45 dies per any”, ha subratllat Luján.
Mig milió d’acomiadaments improcedents anuals
Segons han denunciat tant Luján com Álvarez, a Espanya es produeixen cada any entorn de mig milió d’acomiadaments, dels quals la majoria són improcedents, bé perquè així ho reconeix la mateixa empresa o bé per decisió judicial.
Alhora, els responsables sindicals han denunciat que les quanties de les indemnitzacions per acomiadaments sense causa no són “excessives”. Per a un contracte temporal, la indemnització mitjana està en 1.500 euros; per a un contracte parcial indefinit arriba als 4.642 euros; per a un contracte fix-discontinu és de 4.493 euros, i per a un contracte indefinit, de 9.512 euros.
La motxilla austríaca no és una opció
Pel que fa a la motxilla austríaca, el sindicat ha estat clar, mostrant un rebuig frontal a aquest paquet d’indemnitzacions, ja que “va rebaixar substancialment les percepcions que tenen les persones treballadores a Àustria”. “Entenem que la motxilla austríaca seria a més absolutament incompatible amb el rescabalament dels danys a la víctima i seria absolutament incompatible amb la prevenció d’un acomiadament absolutament injust, perquè a l’empresari li és igual. Ja ha pagat per endavant en quanties molt inferiors decisions injustes”, ha expressat Luján.
No és més car acomiadar a Espanya
El sotssecretari general de Política Sindical també ha recalcat que, contrari al que s’afirma, “no és cert que a Espanya sigui més car acomiadar que en la resta dels països de l’OCDE”. Segons explica el mateix informe, elaborat juntament amb la Universitat de Jaén, Espanya és el segon país de l’OCDE i de la Unió Europea que més intensament ha devaluat la seva protecció enfront de l’acomiadament individual. En concret, ha passat d’un Índex de Protecció de l’Ocupació (IPE) de 3,55 l’any 1985 a un del 2 actualment. Això situa a Espanya per sota de la mitjana de l’OCDE i molt per sota de la mitjana europea, explica l’informe.
