El secretari general de la Unió General de Treballadors (UGT) a Catalunya, Camil Ros, ha reclamat als partits polítics acords econòmics per garantir “més despesa social” en els pressupostos del 2024. El dirigent sindical ha afanyat a les organitzacions polítiques de l’espectre de l’esquerra a debatre mesures concretes per fer del 2024 “l’any de treballar millor, menys i cobrar més”. “El debat de l’amnistia no pot tapar-ho tot“, critica Ros, tot reclamant els legisladors que vagin més enllà de les diferències polítiques a l’hora de debatre els comptes.
“Si no hi ha acord de pressupostos, que sigui perquè hi ha un debat de fons i no per qüestions estrictament electorals”, postil·la el líder de la UGT. La vinculació d’ambdues lleis, assegura, té “lògica parlamentària”, en tant que bona part de les forces encarregades d’aprovar-los coincideixen a ambdós parlaments. “Quan parles amb les parts de vegades no veus tantes diferències”, valora Ros. Així, ha rubricat la necessitat d’un consens per aplicar els comptes públics al país, si bé ha negat que l’acord signat entre Govern i agents del diàleg social sigui un “vistiplau per a tots els pressupostos”. El pacte rubricat per executiu, sindicats i patronals introdueix una sèrie de mesures acordades als comptes, però no tanca una proposta completa. Igualment, ha remès al diàleg social el debat per al finançament de Catalunya enmig de les negociacions per fer-lo, segons els objectius de la Generalitat, “singular”.
2024 de “drets”
“Hi ha moltes coses a fer i a aconseguir”, destaca Ros. En concret, el secretari general ha emfatitzat la necessitat d’aprovar “el més aviat possible” la retallada de la jornada laboral a les 37,5 hores setmanals. “El progrés per treballar menys és imprescindible”, insisteix. Més enllà de la millora d’horaris, el sindicalista insta Moncloa a impulsar el control de preus als sectors més afectats per l’escalada inflacionista, com ara l’energia o l’alimentació; així com al descontrolat mercat de l’habitatge. En algunes d’aquestes activitats, assegura, hi ha hagut “especulació” en la gestió de productes i serveis “de primera necessitat”. Malgrat l’escalada inflacionista, celebra el líder sindical, l’economia “ha resistit” durant el 2023, amb un ritme productiu suficient per evitar la “destrucció d’ocupació”.
