El Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea tanquen la primera entesa per a l’aplicació d’una llei rider a escala comunitària. Els governs del 27 han pactat amb l’Eurocambra un text que, si bé encara no s’adoptarà formalment, té com a objectiu facilitar la laboralització dels treballadors de plataformes a la Unió Europea –talment com la llei homòloga espanyola va intentar fer d’ençà de la seva aprovació ara fa dos anys i mig–. Tant Consell com cambra defensen que “milions de persones tindran accés a nous drets laborals” en valor d’aquest pacte.
Mitjançant aquest acord, Europa marca cinc criteris previs per determinar si un treballador de plataformes és autònom o assalariat. El procediment s’encetarà, en virtut de l’acord, si un empleat compleix almenys dues de les cinc condicions. Entre els indicadors consten qüestions com l’establiment del preu dels serveis de repartiment, el control de la distribució de tasques o les condicions de treball o les restriccions organitzatives i de conducta que pugui establir l’empresa sobre els riders.
Segons la vicepresidenta segona i ministra de Treball del govern espanyol Yolanda Díaz, el pacte assolit entre els 27 i l’Eurocambra suposa “un pas molt important per als treballadors de plataformes” en el si de la Unió. “Permetrà assegurar que els treballadors classificats erròniament com a autònoms puguin tenir accés als seus drets com a assalariats sota la llei comunitària”, contempla. En total, segons càlculs de la Comissió Europea, les plataformes digitals ocupen uns 28 milions de persones.
Nova vigilància algorísmica
Més enllà de l’estructura dedicada a reconèixer casos de falsos autònoms, l’acord en el si de les institucions europees inclou factors de vigilància dels algorismes que informen el model de negoci de plataformes com Glovo o Deliveroo. Segons recull la nova norma, l’ús d’aquesta mena de programari “sovint està vinculat a la manca de transparència”. Així, des del Consell i el Parlament es busca que els treballadors de plataformes puguin “rebre informació sobre el seguiment al qual estan sotmesos”; així com protegir les seves dades personals d’usos comercials per part dels seus ocupadors.
Una norma aigualida
Els sindicats catalans fa mesos que lamenten l’arquitectura d’un nou pacte europeu que deixa moltes escletxes a l’hora de garantir els drets dels riders. En declaracions a Món Economia poc després de l’acord entre els 27 del passat juny – una entesa que va esperonar les negociacions que han culminat aquest dimarts–, el responsable d’anàlisi i transformació digital de CCOO a Catalunya Daniel Cruz explicava que la “gran victòria” de la llei rider espanyola va ser eliminar les condicions prèvies per a la consideració d’assalariat en les tasques de plataformes. Un acord com l’europeu, assegura, situa el pes de la prova en el treballador, i obre la porta al fet que les empreses puguin amagar la seva condició i sortir-se’n. Similar és la lectura que en fan des d’UGT. El president del comitè d’empresa de Glovo Fernando Garcia alertava ja a l’estiu que “les empreses analitzaran els criteris i compliran exactament el mínim necessari”.
