El 7,7% dels treballadors catalans viuen per sota el llindar de la pobresa. Així ho determina el darrer informe ‘Pobresa laboral: quan treballar no és suficient per arribar a final de mes’ d’Oxfam Intermón, el qual indica que la xifra de catalans amb un contracte laboral en situació de pobresa es troba per sota de la mitjana estatal, que se situa al 13,7%. Segons detalla l’estudi, els sectors més afectats per aquesta problemàtica són l’agricultura i el treball de la llar, ja que, en aquests camps, tres de cada deu persones viuen en la pobresa tot i tenir feina. En aquesta línia, uns altres dels sectors més colpejats per la pobresa són el de l’hostaleria i el de la construcció, on dos de cada deu persones es troben per sota el llindar de pobresa tot i tenir un contracte laboral vigent.
Des de l’organització sense ànim de lucre de cooperació internacional asseguren que, tot i la creació d’ocupació, el sistema productiu i el model econòmic implementat a l’Estat espanyol continua generant llocs de treball de baixa qualitat els quals, segons apunten, no permeten als treballadors arribar a final de mes en condicions dignes. Una situació que s’ha agreujat ràpidament a causa de l’encariment de l’habitatge -un dels grans objectius del govern espanyol per aquesta legislatura- i dels serveis bàsics. De fet, segons l’informe, les famílies que es troben per sota del llindar de pobresa tot i tenir un contracte laboral destinen entre el 67% i el 79% dels ingressos al pagament de l’habitatge i els serveis bàsics.
Una problemàtica major per a les persones nascudes fora de la UE
Des d’Oxfam Intermón apunten que, aquesta problemàtica, encara s’agreuja més per a les persones nascudes fora de la Unió Europea, ja que un 30% estan en situació de pobresa laboral. De fet, és el país d’origen la característica demogràfica que té més pes a l’hora d’explicar quines persones es veuen més afectades per la pobresa laboral. L’informe assenyala que, més enllà dels efectes econòmics d’aquest greuge, la situació de pobresa també genera “una profunda empremta emocional” en les persones afectades, ja que es veuen obligades a viure purament per treballar: “Veiem l’esgotament i la desesperança dels que, tot i tenir feina, no poden avançar econòmica ni gaudir d’una vida digna”, afirma el responsable de polítiques de protecció social i ocupació de l’organització, Alejandro García-Gil. Davant aquesta problemàtica, des de l’entitat internacional reclamen que es creï “ocupació de qualitat”, reformar el sistema de prestacions per cobrir les necessitats de les famílies més desprotegides, i ampliar la protecció social.
