El conseller d’Empresa i Treball Roger Torrent ha celebrat un 2023 “molt positiu” per al mercat laboral català. En la compareixença posterior al consell executiu celebrada aquest mateix dimecres, Torrent ha destacat el retrocés de les xifres de desocupació en termes interanuals a tancament del curs, fins a les 343.381 persones, la dada més baixa dels darrers 14 anys i un 0,9% menys que a finals del 2022. Els bons resultats finals del mercat laboral català han xocat amb un desembre marcadament negatiu, en el qual el país ha escalat fins al lideratge dels territoris de l’Estat que més llocs de treball ha destruït. De fet, aquest any “positiu” ha acabat amb Catalunya com una de les úniques tres regions que perden treballadors mes a mes, en un resultat “poc habitual” per al dotzè mes de l’any, en paraules del conseller.
Des del Govern atribueixen a “dos grans factors” l’escalada de l’atur duran les darreres setmanes. En primer lloc, Torrent ha localitzat en “subsectors específics dels serveis” bona part de la pèrdua d’ocupació del país. Branques com l’Horeca o el comerç han patit “petits retrocessos” insulars que, en suma, han acumulat un important batzac al conjunt del mercat laboral. Per altra banda, el conseller destaca l’augment de la incorporació de nous demandants al mercat laboral, un flux de nous potencials treballadors poc comú en un tancament d’any. Durant els darrers trenta dies, informa l’executiu, fins a 11.923 persones s’han incorporat al mercat de treball català, una xifra substancialment superior als poc més de 2.000 que ho van fer fa 12 mesos. En aquest sentit, Torrent ha negat que el comportament laboral del desembre sigui una “tendència”. La caiguda de l’ocupació està, assegura, “circumscrita” al desembre, i no s’hauria d’esperar que se sostingui a curt termini.
Tornant als resultats del conjunt del curs, Torrent ha lloat la “robustesa i resiliència” del teixit econòmic del país. Les empreses catalanes, assegura, han aguantat els batzacs econòmics d’ençà de la pandèmia molt millor que no pas “a la crisi del 2008”. Aquests fonaments empresarials, per al conseller, ofereixen “garanties de cara al 2024”. Sobre el bon rendiment laboral del sector privat del país, el Govern “encara el pròxim curs amb prudència però amb confiança”. El titular d’Empresa i Treball reconeix les diverses “incerteses” macroeconòmiques que presenten els pròxims mesos: el sosteniment dels conflictes bèl·lics a Ucraïna i Gaza, unit als encara elevats tipus d’interès, fan preveure un creixement del PIB molt més moderat que el del 2023.
En contra d’aquestes incerteses, Torrent detecta una sèrie d’avantatges “puntuals” per a l’economia catalana durant les primeres setmanes del 2024. El conseller ha destacat la rellevància de la recuperació de la demanda interna com a motor del producte interior brut del país: els consumidors catalans tornen a comprar a bon ritme després del refredament que ha suposat la política econòmica del BCE. “En els pròxims mesos, la demanda interna anirà pujant”, preveu el responsable d’Empresa i Treball; fet que dinamitzaria el conjunt de l’estructura econòmica catalana. Aquesta millora de la demanda respon a una “recuperació progressiva de les rendes disponibles”, tant entre els ciutadans com en el teixit de negoci. A aquest dinamisme intern s’afegeix el rol dels Next Generation, que es desplegaran mitjançant les inversions públiques ja existents. També ho farà mitjançant els nous projectes de recuperació anunciats pel govern espanyol, com ara la segona i tercera convocatòria del Perte VEC; el Perte industrial anunciat pel ministre Jordi Hereu la passada setmana o el Perte de semiconductors, que tindrà un important efecte a Catalunya.
Prudència sindical
La Unió General de Treballadors ha fet a Catalunya un diagnòstic similar al del Govern. El sindicat posa el focus a la celebració de les bones dades d’ocupació del conjunt del 2023. L’any, subratllen, acaba amb “menys atur, més ocupació i més estabilitat en la contractació”; si bé reconeix l’escalada de l’atur durant el darrer mes de l’any, que ha afectat tots els col·lectius excepte els joves.
Per la seva banda, el secretari d’Economia de Comissions Obreres de Catalunya Ricard Bellera s’expressa en un sentit similar, posant el focus en el creixement de la creació d’ocupació. Destaca, però, la “dificultat” del mercat laboral per absorbir les persones aturades de llarga durada. La nova creació de llocs de feina, de fet, s’ha alentit substancialment en l’acumulat anual si es compara amb el 2022: mentre que enguany s’ha quedat als volts dels 2.000, ara fa 12 mesos va tancar en més de 23.000. En aquest sentit, ambdós sindicats reclamen una millora de les polítiques actives d’ocupació; així com un impuls a la formació professional que eviti la pervivència de l’atur en un context de nombroses vacants en sectors estratègics per al país, com és el de les renovables.
“Reconsiderar” la legislació laboral
El món patronal ha estat substancialment més crític amb la situació del mercat laboral del país. El secretari general de la patronal de la petita i mitjana empresa de Catalunya Pimec, Josep Ginesta, ha posat el focus en la baixa reducció de l’atur registrat durant el 2023 per reclamar que “es reconsideri la regulació laboral i les polítiques actives d’ocupació i prestacions socials”. L’organització empresarial atribueix el refredament registrat al desembre a l’augment de costos laborals i la “rigidesa” en la contractació. En aquest sentit, la patronal “constata la manca de dinamisme del mercat de treball”. La directora de l’àrea de treball de Pimec, Sílvia Miró, recomana “dirigir les polítiques actives a l’ocupació i a resoldre els desajustos entre l’oferta i la demanda”, amb l’acceleració de models com la formació professional o l’acreditació de competències.
