Sembla clar que el teletreball ha vingut per quedar-se. Aquesta modalitat va tancar l’any 2023 experimentant un augment del 19,4% i superant els tres milions de persones arreu de l’estat espanyol. Aquestes xifres -extretes de Monitor Adecco d’Oportunitats i Satisfacció a la Feina d’Adecco- corresponen a empleats que van treballar almenys ocasionalment des de casa seva durant el quart trimestre de l’any passat.
Cal recordar que abans de l’esclat de la pandèmia del coronavirus el nombre de teletreballadors era d’1,64 milions, uns registres que durant el segon trimestre del 2020 es van enfilar fins als 3,55 milions. D’aquells 1,91 milions de teletreballadors que van sorgir fruit de l’excepcional situació epidemiològica, s’han perdut prop de 494.500 (un 25,8% menys) i només es mantenen estables actualment 1,42 milions de persones.
Malgrat la notable davallada, la proporció de teletreballadors en el total d’ocupats, prenent com a referència la mitjana mòbil de quatre trimestres, va augmentar 0,9 punts percentuals en la comparació interanual, fins al 13,6% registrats el passat 2023, fet que suposa 2,6 punts percentuals menys que la dada més alta de la sèrie històrica (març de 2021).
Madrid lidera el rànquing mentre creix la bretxa amb Europa
Si entrem a mirar les dades en funció dels diferents territoris, tal com ja va quedar clar en els estudis realitzats l’any 2022, el teletreball l’any passat es va dur a terme fonamentalment a la Comunitat de Madrid, arribant a un total de 22,7% de teletreballadors, i a Catalunya, on assoleix el 14,9% dels empleats. La tercera zona en discòrdia i l’última que se situa per sobre de la mitja estatal és el País Valencià amb un 13,8% de treballadors i la segona millor evolució respecte a les darreres dades.
En la comparativa amb les dades d’altres països, l’estudi indica que malgrat l’increment del 2023 la bretxa del teletreball a l’Estat respecte a la Unió Europea (EU) s’hauria incrementat respecte a l’any anterior en 2 punts percentuals, fins als -10,5 punts percentuals.
