La Sala del Social del Tribunal Suprem ha resolt que el temps per esmorzar del personal de qualsevol empresa computa com a temps treballat efectiu, és a dir que no s’ha de descomptar de la jornada laboral. A més, la mateixa resolució assegura que els fins a 15 minuts de cortesia per marcar l’inici de la jornada laboral també es poden considerar “temps de treball efectiu”. L’alt tribunal matisa que és aplicable per al personal que tingui “control rígid d’horari” i no exerceixi responsabilitats a la companyia o tingui empleats a càrrec. Aquesta nova sentència del Suprem arriba arran d’un conflicte entre CaixaBank i tres sindicats -CCOO, UGT i el Sindicat d’Empleat de CaixaBank (SECB)- per aplicar el registre de la jornada i que desestima el recurs presentat per l’empresa.
Amb aquesta sentència s’anul·la part d’una altra resolució prèvia de l’Audiència Nacional i neix dels recursos dels sindicats per incomplir l’acord col·lectiu de 1991 en matèria de temps de treball. En aquest sentit, considera que és un dret dels treballadors el temps per esmorzar -que està limitat a 20 minuts- i que si el registre a l’arribada al centre de treball es fa 15 minuts més tard de l’hora marcada es considera correcte.
El Suprem recorda, d’acord amb un dictamen de 2023, que es recomana a les empreses disposar d’una guia amb “l’obligació de garantir que els treballadors la coneguin perfectament”. En aquest sentit, sosté que l’elaborada per CaixaBank recollia que l’hora d’entrada era la definitiva i impedia disposar dels 15 minuts posteriors fossin considerats com a “treball efectiu”. Per això, la resolució apunta que el sistema de control d’entrada i sortida, inclosos en aquesta guia de la companyia, “poden alterar aspectes de forma unilateral” de les condicions de treball.
