Les protestes dels sindicats majoritaris de Catalunya aquest Dia del Treballador tindran una bandera al centre: la reducció de jornada. Comissions Obreres i la UGT s’han concentrat en els darrers mesos a batallar el projecte de les setmanes de 37,5 hores, malgrat que els equilibris parlamentaris no els hi van a favor. Ja en plena primavera, les organitzacions de treballadors han sostingut la batalla amb la patronal espanyola, la CEOE, per una mesura que polaritza el diàleg social fins al punt de fer impossible un acord. Ara bé, atenent les declaracions dels secretaris generals -a Madrid i a Barcelona-, han afegit un altre rival a la batussa: el govern espanyol, fins ara aliat de les seves causes. En la presentació de l’estratègia per a la diada, el secretari general de la UGT a Catalunya, Camil Ros, va acusar la Moncloa de portar a terme “estratègies dilatòries” per evitar l’entrada en vigor de la mesura. L’agenda sindical esperava que el Consell de Ministres hagués aprovat el projecte de llei durant el primer trimestre, i que la jornada reivindicativa coincidís amb el seu tràmit parlamentari. Res més lluny de la realitat: el gabinet de Pedro Sánchez encara no ha filtrat la norma cap al Congrés dels Diputats, entre retrets del món del treball.
La ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, també esperava haver arribat al Primer de maig amb els deures fets. El seu departament va anunciar la setmana passada que el projecte de llei passaria el tràmit ministerial aquest mateix dimecres. L’apagada general del passat dilluns, però, ha posat cap per avall les previsions de la vicepresidenta. Arran de la crisi elèctrica, el Consell de Ministres d’aquest dimecres ha estat monogràfic, i ha obligat Díaz a cercar una nova data, encara sense concretar, per aprovar la seva reforma estrella. La coincidència ha rebaixat els fums de la patronal, que havia saltat al coll de la ministra per haver fet coincidir l’acord entre ministeris amb la jornada reivindicativa del món sindical. Ara bé, afegeix més llenya als greuges de la UGT i Comissions, que acusaven la Moncloa d'”emular la CEOE” pels múltiples entrebancs que, asseguren, han posat a la llei.
Trinxeres dins la Moncloa
Cal recordar que la reducció de jornada ha estat un dels punts de discòrdia entre les dues meitats del govern de coalició. El ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, va seguir les petjades de la seva predecessora, l’ara presidenta del BEI Nàdia Calviño, i es va esforçar a refredar les expectatives de Yolanda Díaz. En diverses compareixences públiques, Cuerpo es va alinear amb la patronal, fent seves esmenes a la reducció com ara aplicar-la de forma esglaonada o fer una anàlisi sector per sector per conèixer la capacitat de les empreses d’assumir el canvi.
La mà estesa d’Economia cap al món patronal va fer esclatar la titular de Treball, que va arribar a titllar el seu company de gabinet de “mala persona” per frenar la millora laboral, que s’aplicaria sobre més de 12 milions de treballadors al conjunt de l’Estat -aquells que no estan afectats per convenis col·lectius que ja recullen una setmana igual o menor de les 37,5 hores-. Els sindicats han vist aquest duel com una estratègia de dilació per retardar el canvi a l’Estatut dels Treballadors i mantenir la porta oberta a negociar amb els patrons espanyols.
Xoc econòmic al diàleg social
Les patronals, tant la CEOE com les seves aliades a Catalunya, així com les agrupacions de petites i mitjanes empreses, esgrimeixen arguments econòmics per argumentar que la reducció de jornada és “inviable”, especialment en sectors com els serveis, plagats de negocis de mida més petita i amb menors marges. La catalana Pimec, de fet, es troba enmig d’una ronda de contactes amb les principals forces polítiques del Principat per traslladar la seva disconformitat amb la reforma. El passat divendres, el president de l’entitat, Antoni Cañete, es va traslladar a Waterloo per discutir el seu diagnòstic amb el president de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont.
Enfront del capital, les organitzacions del món del treball sostenen que “és el moment” per entomar una reforma com aquesta. A parer de la secretària general de CCOO a Catalunya, Belén López, els arguments dels empresaris “no són coherents”; atesa l’escalada de la productivitat del factor treball registrada en els darrers anys i l’augment dels marges empresarials que confirma el Banc d’Espanya. En aquest, sentit, segons va afegir Ros en la mateixa ponència, la rebaixa de dues hores i mitja a la setmana labora permet “repartir el treball, repartir-lo millor i repartir-lo amb qualitat”. És, de fet, la primera parada d’un trajecte més llarg que culmina amb una jornada màxima de 32 hores setmanals. A més, López ha acusat el teixit empresarial de fer servir l’impàs que ells mateixos han provocat en la reforma horària per bloquejar les negociacions de diversos convenis col·lectius al país. Alguns dels acords sectorials que hauran de negociar-se de nou al Principat, a l’espera que s’avinguin les patronals, consten entre els més conflictius, com ara el del metall, el de l’hostaleria o el de la construcció de la demarcació de Barcelona -que, de fet, roman caducat des del 2022, perquè les associacions d’empresaris del sector no van arribar a acceptar les demandes dels treballadors-.
