Comissions Obreres i la UGT de Catalunya esperaven arribar al Primer de Maig en unes condicions diferents. El calendari dels dos principals sindicats del país contemplava que la proposta legislativa per reduir la jornada laboral a 37,5 hores sense retallades salarials ja hagués passat l’escull del Consell de Ministres. Les batalles internes dins l’executiu de coalició i el rebuig de Junts a la mesura, que l’allunya de la majoria parlamentària, han impedit que el projecte estigui present a la cambra espanyola. “Voldríem estar en ple debat de les esmenes a la llei; muntant batussa”, ironitza el secretari general de la Unió General de Treballadors, Camil Ros. El Dia Internacional del Treballador del 2025 tornarà a tenir, doncs, la retallada d’hores de treball com a bandera. El rival, però, és més gran que altres anys: si el 2024, es plantejava com un xoc amb la patronal, les organitzacions afegeixen pressió a una Moncloa que no accepta les seves condicions com en altres ocasions. La secretària general de CCOO, Belén López -que inaugura el seu mandat després d’haver succeït Javier Pacheco-, acusa el govern de Pedro Sánchez d’emular l'”estratègia dilatòria” que la CEOE i els seus aliats van llançar en el seu moment.
Per a Ros, el govern espanyol, especialment la meitat socialista, està portant a terme una estratègia similar a la que va impulsar la patronal d’Antonio Garamendi: posar pals a les rodes per a la reducció de jornada per evitar la seva posada en marxa. Malgrat que no compta amb els suports parlamentaris necessaris, el secretari general de la UGT catalana considera una “anomalia” que no hagi passat el tràmit del Consell de Ministres. Sense l’adhesió de Junts, els líders sindicals reclamen que la reforma arribi al Congrés perquè “tothom expliqui molt bé allò que votaran”. “Demanem l’acceptació a tràmit, no un suport incondicional”, ha postil·lat Ros; que obre la porta a negociar amb governs i formacions un cop la Moncloa hi hagi obert la porta.
La marxa del Primer de Maig, com sempre, encetarà a la plaça Urquinaona, i recorrerà la Via Laietana amb diverses aturades. Els treballadors es manifestaran sota el lema “Defensar les conquestes, construir el futur”. Més enllà de la reducció de jornada, també estarà present al discurs de Ros i López la lluita contra els aranzels de Donald Trump, en “defensa del model de benestar europeu” que, asseguren, amenaça el llogater de la Casa Blanca.
1,15 milions de treballadors esperen conveni
La paràlisi de la reducció de jornada, alerta López, té conseqüències negatives en altres àmbits de la tasca sindical. La nova secretària general de Comissions denuncia que les patronals sectorials estan aprofitant la incertesa causada per la Moncloa per aturar les converses per a alguns dels principals convenis col·lectius del país, que s’han de negociar en la segona meitat de l’any. És el cas del conveni de l’hostaleria, que agrupa més de 300.000 treballadors, el del metall, amb més de 100.000, o el d’oficines i despatxos, que supera els 90.000 treballadors coberts. Critica, així, una estratègia que “no és coherent”. “En un moment d’incerteses globals, els treballadors i les empreses necessitem certeses”, assegura la líder sindical.
Cal recordar que els convenis que s’hauran de negociar els pròxims mesos han estat especialment conflictius en les darreres negociacions. Les empreses del metall dels diversos territoris del país van estar a tocar a la vaga per les resistències de les patronals al pacte amb la part social, mentre que el d’oficines i despatxos va estar mesos paralitzat per qüestions relacionades amb el teletreball. Altres, com el conveni barceloní de la construcció, romanen sense pacte ni cobertura per als empleats des del 2022, quan va caure l’anterior pacte sectorial. López lamenta que s’adreci aquesta situació sense un Acord Interprofessional de Catalunya vigent. D’ençà de l’estiu del 2023, quan Foment del Treball es va aixecar de la taula, la referència del diàleg social del país està sense vigència. Els forats en la negociació col·lectiva catalana fan augurar uns nous mesos calents, amb xocs entre treball i capital per aprovar alguns dels convenis més rellevants. “Si les coses no van bé, la conflictivitat hi serà”, ha alertat la dirigent de CCOO.
Habitatge al Primer de Maig
El Dia del Treballador d’enguany arriba enmig d’un procés de politització de l’activitat sindical del país. Tant UGT com Comissions Obreres han participat, entre altres, en les recents mobilitzacions pel dret a l’habitatge promogudes pel Sindicat de Llogateres. En aquest sentit, la crisi residencial ocupa un lloc central de les demandes sindicals en la diada. Ros ha estat molt vehement en la seva demanda de regulació de preus. “Cal regular tot allò que es desregula, perquè el mercat sovint pot destrossar una activitat econòmica”, avisa. També han matissat les iniciatives de construcció de nou habitatge públic que vertebren el programa d’habitatge del Govern de Salvador Illa. Per a López, “cal construir més, però potser no arreu”. El programa de reformes necessari per entomar l’emergència és més ample: per exemple, apunten a garantir que els pisos de protecció oficial es mantinguin en règim públic “a perpetuïtat”, sense possibilitat que saltin al mercat obert. “Si tant d’habitatge públic no hagués tornat al mercat, hi hauria habitatge suficient a tot l’Estat”, ha sentenciat la secretària general.
