Catalunya manté la tendència a l’alça del món del treball. Després de mesos d’alentiment de l’ocupació –i pèrdua, fins i tot, de persones ocupades– el país arriba al final del març amb una baixada de l’atur de 1.984 persones, fins a un total de 344.389. La revifada de la contractació al territori català manté la desocupació al país en mínims no vistos des d’abans de la crisi financera del 2008. El protagonista de la tendència, un cop més, ha estat el sector serveis. Segons les dades publicades pel Ministeri de Treball i Economia Social, el terciari registra una disminució de l’atur d’unes 1.956 persones. Només la construcció, val a dir, acaba en negatiu, mentre que la indústria catalana celebra un bon març. A l’Estat espanyol, l’atur cau en més de 33.000 persones, i retrocedeix encara més respecte dels 2,8 milions.
Després d’aquest avenç, el conjunt de la força de treball catalana es queda, a final del primer trimestre, en els 3,73 milions de persones en actiu, unes 32.548 més que al febrer. Catalunya tanca el març, doncs, amb la xifra de persones treballadores més elevada en aquest mes d’ençà que es tenen registres, i la tercera en global. La contractació per a les festivitats de Setmana Santa, especialment concentrada en l’hostaleria i la restauració, ha suposat un important impuls per a la nova feina. Només els mesos centrals de la campanya d’estiu del 2023 han superat històricament els nivells de treballs registrats a hores d’ara pel ministeri de Treball: al juny i el juliol de l’any passat, la massa de treballadors al país va abastar els 3,74 i 3,75 milions de persones respectivament. Val a dir que en el cas de l’Estat, la tendència és similar: els prop de 21 milions de treballadors afiliats a la Seguretat Social bat rècords, després de sumar més de 193.000 nous inscrits a l’organisme públic.
Hostaleria i indústria, al capdavant
Les xifres sectorials publicades pel ministeri indiquen que la temporada alta turística ha tingut molt a veure amb el bon rendiment del mercat laboral català per tancar el primer trimestre. Segons el document estadístic difós pel Mites, el sector terciari ha rebaixat el volum de persones aturades en unes 1.950, amb diferència el més exitós de totes les branques productives. El segueix de lluny la indústria, que sosté la seva força de treball amb un retrocés de 348 persones aturades. El camp català també redueix lleugerament la seva taxa de desocupació -de forma, val a dir, gairebé testimonial, amb 31 persones aturades menys- mentre que la construcció és l’únic que en perd, si bé l’atur augmenta al sector en poc menys de 60 treballadors. És el col·lectiu de persones sense feina prèvia el que més empitjora, amb prop de 300 nous aturats.
En global, les contractacions han anat a l’alça a tot el territori català excepte a les comarques de Barcelona. Al voltant de la capital s’han formalitzat poc més de 140.000 nous acords laborals, un 3,6% menys que el mes anterior. Especialment reeixit, per altra banda, ha estat el mes a les comarques gironines i tarragonines: en ambdós casos, s’han signat prop de 20.000 nous contractes, segons les dades del ministeri, amb variacions mes a mes d’un 12,18 i un 13,75% respectivament. La intensitat de l’activitat turística, especialment la interior, a les demarcacions explica en gran manera la bonança laboral per tancar el trimestre.
Com sol ser el cas quan es parla del domini del sector serveis, la majoria dels contractes signats al país durant el mes de març han estat temporals. De les més de 180.000 contractacions, uns 99.596 han estat per un període definit -un retrocés, val a dir, proper al 2,4% si es compara amb el febrer; i encara més intens, fregant el 9%, en termes interanuals-. La temporalitat ha estat especialment intensa a les comarques barcelonines, amb més de 77.000 contractes signats en aquesta modalitat, pels poc més de 63.000 sense data de caducitat. En el cas gironí es tomba a la tendència, amb més d’11.000 nous contractes indefinits i uns 8.700 de temporals; mentre que a la demarcació de Tarragona el repartiment és equitatiu, uns 9.000 i escaig en cadascuna de les versions. Similar és la situació a Ponent, que concentra més de 4.000 contractes temporals i una xifra similar d’indefinits.
