El sector naval català no és capaç d’emplenar algunes de les seves vacants laborals. Així ho indica el darrer informe d’ocupacions de difícil cobertura del ministeri de Treball i Economia Social del govern espanyol. Fins a 18 de les 20 professions amb menys oferta tant a Barcelona com a la resta de demarcacions del país es desenvolupen en vaixells. Lidera el rànquing elaborat pel SEPE la posició de frigorista naval –un tècnic encarregat de la instal·lació i reparació de circuits i aparells de refrigeració per al sector navilier–. I com aquest, prop de dues desenes.
Cap activitat dins de la navegació, a més, sembla trobar al servei d’ocupació espanyol els treballadors que demanda. Tant la reparació de vaixells –ni els mecànics navals ni els litorals són una espècie comuna, com tampoc ho són els engreixadors de maquinària naval– com la gestió de les tecnologies a bord, així com els serveis o la conducció mateixa del vehicle tenen grans problemes per cobrir les vacants laborals. Segons la llista, pilots, cuiners i maquinistes per vaixells mercants escassegen al país.
Manquen treballadors navals, a més, a tots els nivells d’especialització i jerarquia. El mercat laboral català no disposa, segons el SEPE, ni de mossos ni d’oficials radioelèctrics. Les empreses del sector s’enfronten també a dificultats extremes pel que fa a la contractació de mariners i contramestres, si bé aquests dos perfils exigeixen un matís. Són la marina mercant i la comercial les que no tenen mariners i contramestres. L’informe del ministeri, però, exclou explícitament els vaixells pesquers de la categoria. Si l’empresa és peix, doncs, hi ha molta més mà d’obra disponible.
Pel que fa als serveis, l’adaptació d’altres professions a l’entorn naval no sembla afavorir la contractació. A la llista de les vacants més difícils de cobrir a Catalunya destaquen també els cuiners, cambrers i majordoms de buc; així com els bombers dedicats a la navegació especialitzada. Les empreses tampoc no troben, segons el ministeri, caldereters –els encarregats de mantenir encesa la caldera del vehicle–.
Un sector en creixement
Si bé les ocupacions escassegen, l’economia blava és un dels principals tractors de futur de l’entorn productiu català. En un país endinsat a una expansiva estratègia logística, i amb alguns dels organismes portuaris més potents d’Europa –liderats pel Port de Barcelona–, les activitats relacionades amb el mar ja aporten el 4,3% del producte interior brut de Barcelona, i prop de l’1,5% de l’ocupació. Si s’amplia el focus, però, encara creix més: aquest sector ja genera el 5% del conjunt del Valor Afegit Brut del planeta, segons la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial.
Dos perfils no són de mar
De les 20 ocupacions que el ministeri destaca com a pràcticament absents a Catalunya, només dues treballen a terra ferma: els esportistes professionals i els entrenadors esportius. La manca de mà d’obra qualificada, però, es dirigeix a un mercat poc flexible. Només hi ha un grapat de posicions d’esportista d’elit, i encara menys llocs d’entrenador. Així doncs, la manca de professionals no genera excessiva disrupció a un mercat molt limitat.
2 
