El sector de les telecomunicacions podria considerar-se un dels més afectats pels canvis immediats de la tecnologia. D’ençà que la revolució tecnològica va començar a cobrar-se els llocs de treball d’algunes persones, les telco han estat les grans representants de la substitució de perfils professionals. La primera tendència d’acomiadaments massius es va poder veure en les grans empreses tecnològiques, d’on milers de persones van sortir de manera voluntària i involuntària a causa dels canvis en les plantilles. En l’últim any, Telefónica, Vodafone i Avantel -tres companyies de telecomunicacions de referència a l’estat espanyol- han anunciat l’ERO de bona part del seu personal. En total, al voltant de 5.000 persones han perdut la seva feina a mans de l’avenç tecnològic entre 2023 i 2024. Mentre els experts asseguren que aquesta situació no revertirà, sinó que ens trobem en l’era de canvi pel que fa als llocs de treball tal com els coneixem, els sindicats alerten que les regulacions laxes i la constant necessitat de les companyies d’invertir en noves eines estan repercutint de manera negativa en els recursos humans.
La primera companyia a anunciar un ERO massiu va ser Telefónica. La gran telco de l’Estat va decidir a principis d’any que necessitava reestructurar la companyia per poder fer front a les noves inversions en tecnologia. Els primers a marxar van ser els perfils obsolets de l’empresa, sobretot les persones més grans, “que havien treballat amb coure”, explica Diego Callat, responsable de premsa de telecomunicacions d’UGT. En total, després de setmanes de negociacions amb els sindicats, Telefónica firmava la sortida no forçada de 3.640 treballadors. Els empleats de Vodafone España no van tenir tanta sort. La companyia va ser comprada pel fons d’inversió britànic Zegona l’octubre del 2023. No van trigar a publicar que havien decidit reduir les despeses de la filial espanyola i que, per tant, acomiadarien a més de 700 treballadors. La negociació d’UGT no va frenar l’onada, però van aconseguir que 667 de les sortides fossin voluntàries. L’última a sumar-se als acomiadaments va ser Avantel, que va proposar el maig d’aquest 2024 fer fora a gairebé la meitat de la seva plantilla. La negociació sindical, però, va reduir el nombre a 674 persones, el que equivaldria a un terç de la seva massa laboral, però, així i tot, no totes les sortides van ser voluntàries.
“Des del 2010, s’han perdut al voltant de 50.000 llocs de treball en el sector de les telecomunicacions”, diu el responsable de premsa de telecomunicacions d’UGT. El sindicalista recorda que el canvi de regulació europea del 2018 va assegurar l’entrada de nous operadors al mercat de les telecomunicacions. Una idea que pretenia que no s’aglutinessin els usuaris en poques companyies i, per tant, fes perillar la competència. El que no s’esperaven, segons explica Callat, és que aquesta regulació permetria l’entrada massiva de noves empreses que crearien el que es podria denominar com una hipercompetència que manté els preus a ratlla pels consumidors, però “provoca que les grans companyies hagin de retallar costos per continuar competint en noves tecnologies”. En altres paraules, la voluntat d’Europa d’intentar mantenir l’ordre en el sector, es podria haver convertit en la raó per la qual milers de persones han perdut els seus llocs de treball.
Una opinió molt diferent té el catedràtic del departament d’Economia i Empresa de la UPF-BSE, Juan José Ganuza qui remarca que aquests acomiadaments “no tenen res d’especial”, i en aquest sentit concreta que en tots els sectors “la tecnologia ha deixat obsolets molts llocs de treball”. Pel catedràtic les decisions de les directives de les grans companyies de telecomunicacions són a causa d’una redistribució dels recursos que, igual que en altres sectors, és necessària per implementar les noves tecnologies en els processos. “No només són les telco les empreses que s’estan preparant per al canvi tecnològic”, repeteix Ganuza. Ara bé, el catedràtic no nega la visió de Callat i també reconeix que les empreses de telecomunicacions estan a l’avantguarda d’aquesta revolució tecnològica i, per tant, “tenen més quantitat de perfils amenaçats per la tecnologia”.
L’excepcionalitat de MasOrange
L’última a incorporar-se al cicle d’acomiadaments massius ha estat MasOrange, la companyia resultant de la fusió d’Orange i MásMóvil. La joint venture va anunciar el passat 3 de setembre del 2024 que pretenia acomiadar a gairebé un 10% de la seva plantilla total, el que equival a 795 treballadors. L’empresa va al·legar que existia una “certa duplicitat organitzativa” a conseqüència de la integració d’ambdues plantilles i, per tant, calia reduir el personal. Tot i que aparentment la fusió és l’única raó per la qual MasOrange hauria de reduir la seva plantilla, Callat concreta que “es podria fer d’una altra manera”. Pel sindicalista el 10% de la plantilla no pot només implicar llocs de treball duplicats, el que vol dir que “també estan buscant una reducció de despeses a costa dels seus treballadors”. Per al catedràtic de la UPF-BSE, però, la imatge no és tan fatalista, i reconeix que en qualsevol fusió hi ha serrells que s’han d’ajustar. “No costa de creure que una companyia hagi d’acomiadar a part del seu personal si hi ha càrrecs dobles”, remarca Ganuza.
La cursa perduda de la inversió en tecnologia
La cursa per a tenir la tecnologia més puntera en el sector de les telecomunicacions no és equitativa i, segons Callat, “ho paguen els treballadors de les empreses”. En aquest sentit, el model de negoci de les telecomunicacions, després que la regulació europea es relaxés, va fer créixer les desigualtats entre companyies. Per una banda, hi havia les grans empreses que tenien part de l’espectre concedit per govern espanyol a través dels diferents concursos públics que s’havien anat guanyant. I per l’altra les petites operadores que llogaven aquest espectre. “És evident que la inversió de les grans telco no és la mateixa que les petites”, lamenta el sindicalista que assegura que en un mercat on la competència fos més limitada “hi hauria menys possibilitat que es fessin acomiadaments massius”. Així doncs, la fragmentació de mercat, per Callat, és una raó de la pèrdua de la massa laboral. Per a Ganuza, en canvi, el conflicte rau en la formació de les persones, ja que el catedràtic assegura que “com més competència més llocs de treball” i, per tant, la solució és “l’adaptabilitat i la integració de nous perfils a través de l’educació” i no un canvi de legislació europea.
L’altre gran jugador d’aquesta partida que passa desapercebut són les empreses que s’aprofiten de les inversions en telecomunicacions. Plataformes i empreses tecnològiques que prometen als seus clients tenir la tecnologia més puntera dins de les seves cases, però els resultats i les injeccions de diners per aconseguir-ho recauen en les companyies que controlen l’espectre, és a dir, les grans telco. “Si Netflix pagués perquè els usuaris poguessin veure els seus continguts en 8K potser es podria revertir la situació”, expressa Callat, tot i que continua remarcant que les grans empreses de telecomunicacions “no són víctimes” i que “si no es canvia la regulació cal buscar una reestructuració que no passi per l’acomiadament massiu dels treballadors”.
