Les patronals espanyoles han recollit el guant dels sindicats i reclamen als partits polítics que “frenin” la reducció de jornada. Segons la CEOE, l’entitat més representativa de l’empresariat de l’Estat, i la Cepyme, la seva branca de petites i mitjanes empreses, les 37,5 hores són “lesives” per al teixit de negoci espanyol i “per a la vida dels ciutadans”. “Produir el mateix i al mateix preu en menys temps serà molt difícil o, en molts casos, impossible si es vol mantenir la viabilitat de les nostres empreses i les nostres plantilles”, han alertat ambdues entitats. Amb les seves declaracions, les confederacions empresarials sostenen la batalla amb els sindicats, que ja han amenaçat la Moncloa de retirar el seu suport si hi ha canvis substancials en el redactat pactat a principis de curs.
La CEOE i els seus aliats, en aquest sentit, asseguren que els sectors que no tenen jornades reduïdes per conveni, com ara l’hostaleria, el comerç o les diverses branques del primari, “no tenen prou capacitat per enfrontar” les 37,5 hores. “La realitat d’aquests sectors és una altra”, asseveren els empresaris madrilenys. Segons el seu argumentari, la ramaderia o la restauració “tenen una gran tradició i activitat en matèria de negociació col·lectiva”. Són, justament, alguns dels que les patronals tenen un accés més fàcil a aplicar convenis favorables. De fet, el conveni agropecuari català va ser un dels més complexos de tirar endavant, en tant que l’empresariat es negava a signar les taules salarials que reconeixien l’augment del Salari Mínim Interprofessional.
Sobre les seves estimacions, la reducció de mitja hora diària de la jornada laboral “empitjoraria la crisi de les vacants”. Diversos dels sectors més afectats per la reforma horària són també els que pateixen més mancances pel que fa a l’accés a mà d’obra. A tot l’Estat, per exemple, manquen 8.500 treballadors en hostaleria, i uns 13.000 per a les empreses comercials. “Si a això hi sumem jornades de treball reduïdes i no acordades en la negociació col·lectiva, el perjudici seria molt important”, declaren els patrons, que acusen la ministra de Treball, Yolanda Díaz, de “no tenir en compte el teixit empresarial”.
Tensant la corda amb els sindicats
Les declaracions de l’entitat que presideix Antonio Garamendi arriben després de l’ultimàtum llançat pel secretari general de Comissions Obreres, Unai Sordo, que ha exigit al govern espanyol que porti definitivament al Congrés dels Diputats la reforma de la jornada laboral. Segons Sordo, la pressió patronal està servint perquè la Moncloa endarrereixi “sine die” l’aprovació de la mesura, una de les més defensades per Díaz i que es va pactar, cal recordar, només amb els sindicats. Les demandes empresarials xoquen frontalment amb les línies vermelles de les organitzacions de treballadors, que es neguen a prescindir de la retallada horària per llei i dels nous mecanismes de control de la jornada. “A partir d’aquí, dependrem del tràmit parlamentari, i jugarem al joc de les pressions”, assegurava Sordo en una compareixença a Barcelona el passat dimecres. De fet, des de CCOO no descarten mobilitzacions per pressionar partits i executiu a favor de les seves postures.
El problema de Junts
L’atzucac que pateix el govern espanyol per tirar endavant la mesura ve de Catalunya. L’únic partit de la majoria de la investidura de Pedro Sánchez que, ara per ara, no s’hi ha sumat és Junts per Catalunya, que ja ha avisat que presentarà una esmena a la totalitat del projecte de llei. Els sindicats han qualificat d'”irresponsable” la posició dels juntaires, en tant que “introdueix la percepció que la llei pot caure”. En aquest sentit, reclamen que proposin esmenes concretes per negociar en tràmit parlamentari. Un camí al qual s’ha obert la patronal catalana de les petites i mitjanes empreses, Pimec, que considera “inviable” el redactat actual de la norma, però s’ha mostrat receptiva a acceptar-la si s’adapta a les diverses realitats empresarials del país.
