El Govern s’enfronta a l’estabilització massiva de treballadors de l’administració pública que es troben en situació d’interinatge. La manca de rumb fix del govern espanyol durant la darrera dècada ha frenat la convocatòria d’oposicions, ja que rau a Madrid el poder de donar llum verda a l’executiu català per contractar funcionaris -tal com queda reflectit en l’article 5 del Decret legislatiu 1/1997-. Aquesta situació, doncs, ha fet augmentar significativament el nombre d’interins de la plantilla de la Generalitat. Tot i que l’article 2.3 de la Llei estatal 20/2021 de 28 de desembre, el qual fa referència a les mesures urgents per a la reducció de la temporalitat de l’ocupació pública, fixa que la taxa màxima establerta de temporalitat en els treballadors de l’administració pública és del 8%, en aquests moments, segons dades del conjunt d’interins en relació amb els laborals i funcionaris inscrits al Registre General de Personal, la xifra s’enfila fins al 22%.
El grup d’interins que formen part de les administracions catalanes està dividit en tres casuístiques diferents: En primer lloc, les persones que compleixen els requisits imposats pels barems d’estabilització i han pogut esdevenir funcionaris mitjançant un concurs de mèrits. En segon, els treballadors que han entrat després de l’Icetazo -el decret llei d’interins que va tirar endavant l’any 2021 el llavors ministre de Política Territorial i Funció Pública, Miquel Iceta– i que tenen contractes tancats de tres anys, és a dir, que en aquests moments ja es troben en situació de frau de llei per abús de temporalitat. I, finalment, els interins que, tot i portar molts anys a l’administració, han quedat fora dels processos d’estabilització, o bé perquè la Generalitat ha ofert menys places que el conjunt de persones afectades que requereixen aquest procés, o bé perquè els mèrits que se’ls computen no corresponen a la realitat.
Tot i que la ràtio d’interinitat supera amplament la marcada per llei, no és, ni de bon tros, el màxim que ha assolit la Generalitat. En alguns moments de la dècada passada, de fet, es va assolir el 40%. A partir d’un decret del govern espanyol, la Generalitat va poder començar a estabilitzar moltes d’aquestes places, abaixant la ràtio fins a la vora del 20% actual i amb l’objectiu d’arribar al 8% que marca la llei espanyola de la funció pública. Segons assegura Funció Pública a Món Economia, convocant totes les places aprovades pel Govern el passat mes de gener s’arribaria a seguir el mandat de Madrid. Els guanyadors, però, no podrien ocupar-les fins a, com a mínim, d’aquí a un any. En aquest sentit, cal apuntar que el procés podrà tirar endavant amb normalitat tot i que el Govern es mantingui en funcions durant els pròxims mesos, ja que les convocatòries es van fer mesos abans dels comicis.
Contraposició sindical
Per part dels sindicats, hi ha visions contraposades, si bé el conjunt dels representants dels treballadors alerta que falten moltes mans a la Generalitat. Des de CCOO, el secretari de polítiques públiques, Manolo Fages, assegura que “s’està avançant en la bona direcció” per acabar amb les deficiències de l’administració. El problema, continua, arriba per les escasses convocatòries d’ençà de la crisi del 2008, un fet que està clarament en contra del que dicta la llei. En definitiva, el sindicalista reclama que es cobreixin com més aviat millor totes les places estructurals de l’administració per evitar que es cronifiquin les mancances. Per altra banda, Fages avisa que l’elevat envelliment de la plantilla de l’administració catalana fa que l’actual convocatòria esdevingui insuficient. El representant sindical recorda que en els pròxims 10 anys es jubilarà entre un 25 i un 40% dels funcionaris dependents de la Generalitat.
Des de la Intersindical, la responsable de la sectorial d’administració pública Àngels Torrent coincideix que s’han tret menys places a concurs de les que són necessàries. A més, lamenta que el concurs de mèrit per a aquestes oposicions no és prou ampli: una part significativa dels treballadors interins que han estat a més d’una posició, critica, en queden aïllats, en tant que no poden comptabilitzar tota la seva experiència efectiva dins de l’administració. Treballadors que han ocupat diverses posicions al llarg d’una carrera d’anys a la funció pública es troben, així, que no poden accedir com a funcionari a la plaça que ja ocupen com a interí; un fet que la sindicalista qualifica d'”ERO encobert”. A més, Torrent denuncia que la compensació que dona la Generalitat pels cessaments és clarament inferior a un acomiadament tradicional, un fet que considera “intolerable”. És per això que reclamen que Funció Pública convoqui un concurs excepcional de mèrits perquè els treballadors afectats puguin estabilitzar la seva posició -una mesura que, per exemple, ja ha pres l’Aragó-.
El TJUE colla la Moncloa per l’abús de temporalitat
Els estralls de la temporalitat que denuncien els sindicats són, de fet, un dels greuges que més pateixen els treballadors interins que proven de regularitzar la seva situació. “Fa més de 20 anys que formo part de l’administració, però com que he treballat en diferents departaments no s’ha tingut en compte tota la meva trajectòria professional a l’hora d’avaluar els meus mèrits”, assevera en Jordi Cerdà, portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Funció Pública en conversa amb Món Economia. L’organització ja s’ha constituït en associació per defensar els drets dels interins que encara no han aconseguit estabilitzar la seva plaça. Un altre d’aquests casos és, per exemple, el del José M., conserge d’un centre educatiu del Baix Llobregat -part del col·lectiu de subalterns de la Generalitat-, que fa més de sis anys que ocupa aquesta plaça, però que continua sense estabilitzar la seva situació laboral. En José M. ja fa quatre anys que espera poder presentar-se al procés d’oposicions per regularitzar la seva plaça. Les oposicions corresponents per al conjunt de subalterns van ser convocades el mes de febrer de 2020 i s’havien de dur a terme el 2023, però van acabar anul·lant-se sense donar-los una alternativa ni una compensació econòmica. Després d’un any d’espera, s’han acabat reobrint el passat 30 de maig.
Tots dos casos fa anys que es troben en situació d’abús de temporalitat sense cap mena de suport per part de l’administració. El dijous de la setmana passada, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va avalar convertir els treballadors interins en indefinits per tal de “sancionar” un greuge que fa anys que denuncien: “Estem molt satisfets amb la resolució de la sentència”, assevera Cerdà. Així, el procés que s’ha fet a Catalunya és vàlid a ulls del tribunal europeu, que puntualitza que tot i ser indefinits no se’ls pot considerar funcionaris, fet que suposa una petita victòria per aquest col·lectiu, però no la fi de la guerra. De fet, aquest passat dissabte al matí prop de 350 persones -segons dades dels organitzadors- es van concentrar a les portes del Palau de la Generalitat per fer sentir la seva veu.
Cal tenir en compte, però, que la resolució del TJUE és una sentència europea que s’oposa frontalment a la posició del govern espanyol, per la qual cosa, a hores d’ara, els interins segueixen sense regularitzar la seva plaça. En conseqüència, reclamen una llei que faci efectiva la resolució judicial: “Ara el que toca és plasmar aquest mandat judicial a un de polític”, etziba el portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Funció Pública. Per tal d’avaluar la situació, la comissió interterritorial del ministeri amb la resta d’administracions s’ha convocat d’urgència per aquest mateix dilluns per valorar si s’aplica o no la sentència del TJUE. Així doncs, de nou, queda en mans de Madrid resoldre l’estabilització de milers d’interins que fa anys que formen part de la funció pública.
