La pagesia catalana deia prou ara fa just un any. La davallada de les condicions de vida dels treballadors del sector impulsava unes mobilitzacions sense precedents en els temps recents i que portaven milers d’agricultors i ramaders d’arreu del territori a ocupar les principals carreteres i artèries del país, amb una marxa lenta fins a Barcelona que va aplegar 2.000 tractors al centre de la capital catalana. Aquestes protestes van tenir lloc en un moment en el qual s’estaven produint alçaments a tota Europa en contra de les polítiques agrícoles dels 27 i a Catalunya es van traduir en el naixement de Revolta Pagesa i, després, del Gremi de la Pagesia, un nou interlocutor en un sector marcat per l’hegemonia d’Unió Pagesos (UP).
365 dies després, l’escenari no ha experimentat una millora substancial. De fet, alguns dels promotors d’aquestes primeres protestes alerten que la situació està “igual o pitjor” i l’amenaça d’una nova fornada de mobilitzacions ja sobrevola l’ambient. En declaracions a l’ACN, Toni Martínez -el pagès de l’Horta de Lleida que va començar la crida de protestes per WhatsApp que va desembocar en la marxa històrica- reconeix que aquella manifestació ha servit perquè hi hagi més comunicació amb l’administració, però els avenços són pocs i continuen amb problemes com la burocràcia, els preus i ara noves amenaces com l’acord de la UE amb el Mercosur. El sector continua patint igualment, amb pèrdues, i això podria fàcilment traduir-se en noves concentracions, defensa Martínez. Aquest descontentament ja s’ha fet present en diversos municipis catalana, que han vist en els últims dies com els cartells d’entrada i sortida a les carreteres estaven de cap per avall, en una acció simbòlica rere la qual hi ha els promotors d’aquells talls del 6-F.
Cal recordar que l’executiu de Pere Aragonès va prometre en plena onada de protestes l’arribada de la finestreta única entre març i abril de l’any passat, un mecanisme que permetria reduir aquest excés de burocràcia que denuncia el sector, però encara no s’ha implementat. A banda d’això, els pagesos també critiquen els robatoris al camp i a les granges, els danys de la fauna salvatge i la cinegètica, els efectes de la sequera, l’acord comercial de la Unió Europea amb els països del Mercosur o l’entrada de productes que no tenen els controls que tenen els locals.
Un procés massa lent per a una demanda de “resultats immediats”
Una de les conseqüències d’aquest alçament al camp va ser la constitució a finals de setembre de l’any passat del Gremi de la Pagesia Catalana, que actualment té 1.400 membres. El moviment el va encapçalar una nova generació de pagesos i ramaders, que volien interlocució directa amb les administracions i també estaven preocupats per la manca de relleu. L’entitat continua rebutjant rebre ajuts de les administracions per finançar-se, però exigeix poder prendre part en les diferents taules sectorials i organismes de representació del sector, ja que consideren que els avenços des de l’últim any han estat “poc palesos” i necessiten “resultats immediats” per pal·liar la crisi que viu el sector.
Per la seva banda, des d’Unió de Pagesos apunten que s’ha de tenir en compte que les mobilitzacions d’ara fa un any es van produir en un escenari marcat per “una sèrie de conjuntures” com les eleccions al Parlament Europeu, una major exigència de burocràcia o les “primeres retallades” de la nova PAC, així com una forta sequera per la qual es requerien ajuts. “Hi va haver molts inputs perquè la gent sortís”, destaca també en declaracions a l’ACN Joan Cavall, coordinador nacional d’UP. Cavall reconeix que resoldre els problemes amb la burocràcia és “un tema pendent”, però demana ser realista. “No podem dir a la pagesia que aconseguirem que demà passat la treguin tota, això és mentida, i per tant hem d’anar pas a pas“, remarca el coordinador nacional de l’entitat, que creu que cal seguir treballant i exigint a les administracions respostes als diversos reptes del sector.
1 
