La pagesia catalana es mobilitza arreu del país i tallarà les principals carreteres catalanes per denunciar la situació límit que viu que el sector agrícola després d’un 2023 “colpidor” per la sequera i l’excés de burocràcia que “ofega” els agricultors. En total hi ha una desena de protestes i tractorades convocades i es preveu que tingui una gran afectació al trànsit. “Els ànims estan enfonsats. El 2023 va ser colpidor i el 2024 no va millor, l’economia està molt tocada”, expliquen a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) des d’Unió de Pagesos. Els pagesos de Ponent volen tallar els quatre carrils de l’A2, a l’altura de Fondarella (Pla d’Urgell), mentre que els de Girona es desplaçaran fins a l’AP-7 a Medinyà (Gironès).
També es preveuen talls a la C-17 a Vic (Osona) i Parets del Vallès (Vallès Oriental) i a la C-25 i la C-16 a l’altura de Sant Fruitós de Bages (Bages). A les Terres de l’Ebre la concentració serà a l’N-340, a l’Aldea (Baix Ebre) i es faran marxes lentes a Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre) fins a Gandesa (Terra Alta). Al Pirineu, les protestes seran a la Seu d’Urgell (Alt Urgell), amb una concentració a l’N-260, i a Sort (Pallars Sobirà), on la mobilització tallarà la C-13. Alguns dels organitzadors de les protestes no descarten fer acampades per passar la nit i allargar les manifestacions fins al dimecres. Els pagesos han demanat els talls per un o dos dies, segons la zona.
L’èxit de les mobilitzacions a França, on els pagesos han paralitzat el país en diverses ocasions, ha precipitat el calendari de les protestes a Catalunya, que preparen una gran manifestació a Madrid pel pròxim 21 de febrer. Les associacions agràries també faran accions a la frontera francesa, al Port de Tarragona i a Mercabarna pel 13 febrer. Durant el cap de setmana ja s’han produït diverses protestes i marxes lentes a Ponent.
L’excés de burocràcia, l’estocada final al sector agrari
A banda de les queixes per l’augment dels costos de producció i els efectes de la sequera, els pagesos surten a protestar per l’excés de burocràcia que suposa el quadern de camp digital imposat per la Unió Europea. Es tracta d’un document que ha d’unificar els registres existents d’informació agrària, obligatori per accedir als ajuts europeus, que s’ha imposat des de Brussel·les. Els pagesos acusen el govern espanyol de “centrifugar” al sector els costos de la digitalització forçada i reclamen ajudes. Els agricultors també exigeixen la fi de l’abús que suposa que els petits productors estiguin obligats a vendre per sota del preu de cost; el disseny de plans estratègics de la Política Agrària Comú (PAC) adaptats a la realitat mediterrània; o la imposició d’aranzels per acabar amb la competència deslleial de productes procedents de fora de la UE.
