La pagesia de l’Estat ha tornat a prendre els carrers per protestar contra les mesures de la UE que, a parer seu, fonamenten la “competència deslleial” de països tercers envers el primari del continent. Uns 5.000 pagesos de tot el territori espanyol, segons les entitats agràries convocants, han ocupat el centre de Madrid contra l’acord comercial entre Brussel·les i el Mercosur, una entesa que el camp català fa temps que critica com un “atac directe” a la supervivència de la seva activitat. La marxa, convocada per la patronal Asaja i l’entitat cooperativista COAG, ha recuperat els mètodes del passat mes de febrer i s’ha dirigit a la seu del ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, amb abundants protestes contra el titular de la cartera, Luís Planas. Segons els productors, l’entesa amb els principals mercats de l’Amèrica Llatina –l’Argentina, el Brasil, l’Uruguai i el Paraguai– xoca contra les promeses que des de les administracions es van fer durant l’anterior cicle de mobilitzacions i tractorades, que ja va aturar el centre de Barcelona durant les primeres setmanes del 2024. Cal recordar, però, que les negociacions entre potències pel que fa als capítols agraris de l’espai de lliure comerç es van tancar el 2019, i no s’han reobert en els intercanvis d’aquest darrer mes. L’entesa, a parer de la Comissió és, de fet, positiva per als camperols dels 27.
Malgrat la defensa que en fa la institucionalitat de Brussel·les, els pagesos de tot l’Estat -catalans inclosos- ja han elevat les torxes. La mobilització d’aquest dilluns -encara no tan multitudinària com les que es van activar ara fa onze mesos- serà “només el principi”, segons han amenaçat les organitzacions convocants, en cas que l’acord entri en vigor segons les previsions de la Comissió Europea. El gran punt contenciós que reclama la pagesia és el que ja va ocupar bona part de les seves protestes quant a comerç internacional al gener: les bescantades clàusules mirall, un mecanisme pel qual les normatives i regulacions de producció locals -europees, en aquest cas- haurien d’aplicar-se també a aquells aliments que entrin al mercat procedent de països tercers. Aquest punt va ser una de les principals victòries -temporals- de les primeres tractorades, atès que el ministre Planas va insistir, en diverses intervencions, en la necessitat d’inserir aquesta mena de normatives als acords de comerç; si bé la complexa arquitectura normativa d’aquestes, unides als interessos contraris dels exportadors, les han fet saltar del tauler com a exigència comunitària. El comissari de comerç de la Comissió, Valdis Dombrovskis, de fet, rebutjava en seu parlamentària “reobrir l’acord” en qualsevol respecte, en tant que fer-ho “portaria a llargues negociacions que posarien en perill el fràgil equilibri assolit durant 20 anys de negociacions”.
Aquesta és la gran demanda del sector agrari estatal, unit a l’europeu: el president d’Asaja, Pedro Barato, assegura que els processos “que estan prohibits a Europa, no ho estan allà”. Això, alerta, permetria l’entrada al mercat local de productes elaborats amb procediments que no serien d’aplicació sota la normativa de Brussel·les; però que sí s’atenen a les lleis dels grans mercats llatinoamericans. Si bé els camperols defensen no ser contraris als pactes de lliure comerç en general, sí que detecten obertures per a la “competència deslleial” d’altres cadenes de valor més laxes. Els documents de la CE, però, defensen que el pacte amb Mercosur “respecta els estàndards de salut i seguretat” de l’alimentació del continent. “Qualsevol producte venut a la UE, domèstic o importat, ha de complir amb la normativa local”, asseguren; amb independència dels pactes comercials exteriors. La norma, val a dir, aplica en altres instàncies: al Canadà, amb qui Brus
Així, els agricultors dirigeixen la seva ira contra Moncloa, a qui demanen una explicació del seu posicionament. Per a Barato, ha de ser Planas qui comuniqui les “bondats de l’acord”. “No les veiem per enlloc”, ha ironitzat el dirigent agrari. Similar ha estat la crida del secretari general de la COAG, Miguel Padilla, que s’ha declarat “sorprès” per la postura espanyola. Per a Padilla, costa d’entendre que l’executiu de Pedro Sánchez “hagi estat un dels principals impulsors” del pacte, atès el “pes importantíssim d’agricultura i ramaderia” en l’economia estatal. Val a dir que, segons les estimacions de la CE, l’Estat espanyol té molt a guanyar amb el lliure canvi amb Mercosur. Fora de l’agrícola, un dels sectors industrials que més demanda troba a les potències del Con Sud és el petroquímic, altament implantat a diversos territoris de l’Estat -amb Catalunya al capdavant-.
Brussel·les fa bandera de l’acord
Per altra banda, els estudis econòmics de Brussel·les defensen que, dins el món de l’alimentació, segments especialment implantats al mercat espanyol poden sortir altament beneficiats de l’espai de lliure circulació de mercaderies, per la baixa capacitat que tenen especialment l’Argentina i el Brasil per produir-los. És el cas del sector vitivinícola o de la indústria de l’oli, cadenes de valor altament arrelades i que guanyen molt de valor fora de les fronteres del país i l’Estat. En concret, segons els models elaborats per la UE, el vertical de les begudes alcohòliques en general, de les quals el vi és un clar protagonista -amb un 60% de les exportacions del sector-, podria arribar a millorar la seva ràtio comercial amb el Mercosur en més de 461 milions d’euros. El tractat de lliure comerç, en el cas del món de la vinya, deixarà enrere uns aranzels que, fins ara, podien arribar al 35% per a un mercat que el 2022 va moure més de 220 milions d’euros entre regions.
Quant als principals punts de contenció de l’acord, la CE reconeix especial sensibilitat en diversos àmbits agrícoles i ramaders; especialment aquells en els quals el Brasil i l’Argentina són grans exportadors. És el cas de la carn bovina: els membres de Mercosur produeix anualment prop de 14 milions de tones de productes derivats de la vedella; amb un rol majoritari de les dues potències que lideren el mercat local. Segons els documents de la UE, unes 200.000 tones arriben anualment als mercats comunitaris -196.000 durant l’any 2023-.
L’acord, en el cas de la carn de vaca, reconeix la possibilitat de rebre 99.000 milions de tones anuals més, si bé no hi deixa llibertat total: hi imposarà una quota reduïda del 7,5%. Qualsevol moviment que superi el llindar establert hauria d’abonar el cost duaner complet. Ara bé, les estimacions de Brussel·les apunten que en cap cas s’assoliria aquest nivell comercial, atès que es preveu un increment de vendes d’unes 70.000 tones, xifra que correspon a poc més del 0,5% del total de l’output local.
Un altre dels productes assenyalats és l’aviram, que es troba en situació similar a la vedella, si bé amb restriccions més laxes. L’acord contempla una quota d’importacions sense aranzels d’unes 180.000 tones de carn aviar -principalment de pollastre-, que s’aniria implementant durant els primers cinc anys de vigència del pacte. Més enllà d’aquest nivell, com en el cas anterior, s’hi aplicaria un aranzel regular. Tal com apunten els estudis de Brussel·les, aquestes 180.000 tones es corresponen exactament a l’augment del consum anual de pollastre a la UE; i no arriba a l’1,4% del total de la demanda al continent. Val a dir, a més, que el nivell establert per moure’s lliurement entre regions és inferior a l’actual: el 2022, es van comprar unes 240.000 tones de carn d’aviram a productors dels països membres de l’aliança llatinoamericana.
França perd la partida
Les postures ofensives de la Unió Europea van guanyant suports entre les potències comunitàries, fet que fa retrocedir la resistència francesa. Durant les jornades immediatament posteriors a la firma del pacte, el president Emmanuel Macron va sentenciar que les condicions establertes són “inacceptables”. L’elisi va encetar converses amb països que havien expressat reserves a la contra, totes elles d’ampla majoria conservadora. El més destacat, el govern de Donald Tusk, a Polònia, assetjat també per intenses protestes pageses. S’hi afegeixen els dubtes italians, neerlandesos i austríacs, que serien suficients per establir la minoria de bloqueig amb la representació del 35% de la població europea. Meloni, però, equilibra interessos contradictoris: per una banda, un potent sector primari amb reclamacions alineades amb l’espanyol o el francès. Per una altra, un balanç exportador amb Mercosur que deixa més de 1.000 milions d’euros anuals al teixit productiu italià anualment. En declaracions al portal Politico, l’experta de la universitat de Bocconi Antonella Mori ha estat taxativa: “al final, Itàlia votarà a favor del pacte”.
