La pagesia ha obert, després de setmanes de mobilitzacions, les portes del Parlament. Fins a quatre entitats representatives del sector han pogut expressar el seu neguit durant l’obertura del ple monogràfic dedicat al sector que se celebra aquest dimarts al Parlament. Les organitzacions més representatives al país –Unió de Pagesos i els Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya– han compartit espai amb la Federació de Cooperatives Agràries (FCAC) i el moviment Plataforma Pagesa, que ocuparà un seient a la taula agrària arran d’un acord amb el departament d’Acció Climàtica. Des del faristol, els camperols han estat especialment durs amb la gestió política del seu sector. La representant de la Plataforma, Imma Puigcorbé, ha atribuït als legisladors la responsabilitat d’una situació que ha portat “a tancar a molts companys” “Sento dir que la major part de la culpa és seva”, critica, tot enlletgint “dècades de polítiques nefastes que han portat els pagesos els límits.
Els productors representats al Parlament es prenen aquesta jornada com un punt d’inflexió a llarg termini. Per al president de la JARC, Joan Carles Massot, el monogràfic que se celebra aquestes jornades ha de “marcar el full de ruta dels pròxims cinc o 10 anys”; un pla estratègic per al qual els agricultors i ramaders identifiquen esculls clars. Els que ja ha expressat, de fet, als carrers: competència deslleial internacional, excessiva burocràcia i una cadena alimentària sense controls reals que imposa preus per sota de cost. Similar a la de la Plataforma ha estat l’acusació de Ramón Surroca, president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, que ha acusat l’hemicicle d’ignorar les necessitats del camp. “Espero que a partir d’avui gestioneu; però els darrers vuit anys no ens heu escoltat”, critica.
Atesa l’oportunitat, però també la situació límit de bona part dels productors del país, el coordinador nacional de la Unió de Pagesos, Joan Caball, ha afanyat els diputats a prendre iniciatives immediatament. Ja feia una dècada que el legislatiu català no dedicava una jornada a la pagesia; si bé les anteriors no van ser gaire reeixides, segons el coordinador nacional d’Unió de Pagesos: “Diputats, no feu avui com amb els monogràfics del 2010 i el 2014; que a hores d’ara encara queden coses a fer”, etziba el president. “Tot el que cal és voluntat política”. Sense aquesta voluntat, es mostra preocupat per la supervivència del sector. “Continua la davallada de la incorporació de joves; només el 4,2% té menys de 35 anys; mentre que els majors de 65 són el 40%”, lamenta, en alerta per la supervivència de la força de treball al camp. La manca de voluntat que ha portat a aquesta situació, per a Massot, se soluciona més amb iniciatives que amb canvis de cares. El representant de la JARC, així, ha evitat carregar el pes sobre el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort. “No calen passes al costat ni dimissions”, declara el representant de la JARC, si bé demana que el plenari serveixi per “enfrontar la situació amb propostes”.
Xoc de models
La pagesia, com apunta Puigcorbé, és un sector especialment divers. Des de les mides de les explotacions al tipus de propietat, passant per les característiques del sòl, es fa impossible tractar d’igual manera tots els camperols –menys encara a Catalunya, on la fragmentació d’explotacions és la norma–. Les múltiples realitats materials del sector primari al país compliquen aplicar una legislació que funcioni per tothom –com van denunciant fa temps les entitats representatives–. Complica també, però, establir una veu conjunta als espais de debat i negociació. Així s’ha vist reflectit al monogràfic: a la cerca d’imputs de tots els actors de la taula agrària, el Govern s’ha trobat amb un velat xoc productiu entre entitats.
Per a Puicorbé, el focus de les demandes del camp mobilitzat està en el rebuig a les “accions contra la pagesia familiar”: majoritari al país, el model de petites explotacions productives pren especial mal dins els excessos de la cadena alimentària, així com per les elevades exigències normatives i burocràtiques de les diverses administracions. Caball s’ha expressat en un sentit similar. El model familiar és el que necessita “una estratègia que el defensi”; en tant que suposa el percentatge més gran de la producció al país, i pateix també les pressions que acompanyen la seva escassa grandària. Diferent és la percepció que dona la JARC –la segona organització de la taula agrària del país en vots a les darreres eleccions del 2021, amb poc més d’un 29% dels suports–. Massot, a diferència dels seus companys de tribuna, ha aprofitat la seva intervenció al monogràfic per reivindicar “els agricultors professionals, les empreses”. “S’han de respectar tots els models que mantenen el territori; però els productius, els que garanteixen la sobirania alimentària, són claríssims”, rebla Massot. En declaracions a Món Economia, cal recordar, el dirigent definia la seva entitat “més com una patronal que no pas un sindicat”.
