Els pagesos catalans es neguen a rebaixar la pressió sobre les institucions. Després de dues setmanes de protestes, mitjançant les quals Catalunya s’ha afegit a l’onada de descontent camperol que atia els ànims de mitja Europa, Unió de Pagesos marxarà cap a Madrid, el segon focus de la seva insatisfacció. Com recordaven a Món Economia els manifestants concentrats a la Diagonal moments abans de la tractorada que va aturar el centre de Barcelona, el rebuig del sector primari es reparteix, a parts proporcionals, entre la Generalitat, el govern espanyol i Brussel·les. La marxa del pròxim dimecres, convocada per Unión de Uniones -la federació d’entitats del camp de la que forma part el sindicat majoritari del món agrícola català– espera reunir, segons l’organització, un miler de tractors -dels quals una dotzena partiran de Catalunya-, als quals s’afegiran un centenar d’autobusos de tot el territori. Ja va avisar el passat dilluns el president de l’ens català, Joan Caball, que la presència de vehicles del país seria “simbòlica”, en tant que el gruix de la marxa el carregarà la pagesia castellana, més propera a la vila i cort.
La protesta, que ja fa setmanes que està convocada arran de la pèssima situació econòmica dels productors primaris de tot l’Estat, s’ha mantingut per sobre dels minsos gestos de Moncloa cap a la pagesia. El ministre d’Agricultura, Luis Planas, va presentar el passat dijous el que va descriure com un “paquet de mesures sòlid i treballat” per endreçar la situació del camp espanyol i català. Dins el nou conjunt regulador, Planas va destacar qüestions com un “reforç de la llei de cadena alimentària”, dedicada a establir un cert control de preus que permeti la sostenibilitat econòmica de les explotacions agrícoles -una norma que la pagesia catalana ha lloat en esperit, però que ha estat insuficient per cobrir les necessitats d’agricultors i ramaders-; així com la creació d’una Agència Estatal d’Informació i Control Alimentari per reforçar la fiscalització de les pràctiques abusives per part de la distribució. El titular d’agricultura també s’ha compromès a “simplificar la càrrega administrativa” del camp, amb una reducció de la normativa de Bones Condicions Agràries i Mediambientals, així com l’eliminació de l’obligatorietat del bescantat Quadern de Camp Digital. De fronteres enfora, el ministre es va comprometre a “defensar als fòrums internacionals” l’establiment de les conegudes com a “clàusules mirall” -epígrafs als acords comercials amb països tercers que recullin el compromís de l’interessat amb les normes ambientals, laborals i sanitàries europees-.
Les organitzacions representatives del sector camperol a l’Estat s’han mostrat especialment proclius a acceptar qualsevol anunci per part de Moncloa per cobrir les demandes dels camperols. No en va Joan Carles Massot, president dels Joves Agricultors i Ramaders Catalans (JARC), integrada dins la COAG -una de les tres patronals que ostenten la criticada representativitat espanyola, juntament amb Asaja i UPA-, va declarar a aquest diari que les protestes del pròxim dimecres tindrien un “caràcter més simbòlic que reivindicatiu”; en tant que donava per bons els compromisos de Planas. Unió de Pagesos -i la seva homòloga espanyola-, però, han estat molt més crítics amb les promeses de Moncloa. Unión de Uniones ha estat especialment dura amb el paquet presentat pel ministeri: sense anar més lluny, des de l’organització han titllat les mesures per endurir la llei de la cadena alimentària de “pur maquillatge”; mentre que han descartat la posició del ministre en qüestions de comerç internacional com un “compromís sense credibilitat”. Les propostes per garantir preus justos per a la producció no són, segons les organitzacions, “ni les que demana la llei ni les que necessita el sector”; fet que atia encara més el foc de la tractorada que blocarà la seu ministerial.
Les receptes de la pagesia són, de fet, substancialment més concises que les 18 mesures de Planas. Sobre la llei de la cadena alimentària, Unión de Uniones reclama més sancions per l’incompliment dels controls de preus, així com criteris objectius perquè la pagesia s’hi pugui remetre a l’hora de defensar els seus interessos. Per altra banda, Unió de Pagesos exigeix un percentatge del mercat concret i explícit per definir “posicions de domini” -és a dir, per indicar aquelles empreses capaces de dirigir els preus de tot el sector amb els seus moviments-, perquè el sector primari hi pugui intervenir quan sigui necessari. Quant als tractats internacionals, el descrèdit institucional té clara justificació: malgrat que les administracions europees ja s’han compromès a buscar la igualtat amb els productes forans, el tractat comercial amb Xile que l’Eurocambra votarà la pròxima setmana “deixa a la bona voluntat” dels exportadors del país andí el compliment de les normes europees, sense clàusules que les facin obligatòries. La manca de concreció en la rebaixa burocràtica, l’escàs finançament a les assegurances agràries i la nul·la evolució d’ajudes al sector com ara el gasoil professional no faciliten la pau camperola que cerca el Consell de Ministres.
Manifestacions descoordinades
La marxa del pròxim dimecres a la seu ministerial serà un primer capítol de les protestes. El segon, ben separat, arribarà el pròxim dia 26, quan les OPAs -les tres organitzacions majoritàries abans esmentades-, convoquen la que consideren la “marxa del camp espanyol” per exigir la millora de les condicions de vida al camp. Asaja, COAG i UPA esperaran a la reunió de ministres d’agricultura dels 27 que tindrà Madrid com a seu per traslladar les seves reclamacions a tots els nivells administratius. Des del territori fins a Brussel·les, les patronals reclamen que “s’escolti el camp i s’implementin les mesures que demanem”. Tot i l’acceptació de part del paquet regulador proposat per Planas, les OPAs busquen traslladar al conjunt de mandataris de la Unió la necessitat “d’actuar amb urgència” per tapar els forats generats per la gestió del camp europeu.
La separació d’ambdues protestes evidencia l’escletxa al centre del camp espanyol -una escletxa de representativitat que s’arrossega durant més d’una dècada-. La llei de representativitat de les organitzacions professionals agràries, aprovada l’any 2014, roman, com recorden des d’Unió de Pagesos, sense estar plenament en vigor. La manca de l’aprovació d’un reglament que enquadri els processos electorals al sector -10 anys després- manté a la taula agrària les mateixes tres organitzacions que es van imposar als diversos territoris espanyols en comicis al camp a principis del segle. “La democràcia no ha arribat plenament al sector agrari”, lamentava Caball, tot exigint una reforma que activi les eleccions per decidir la representació del primari. Aquest és un dels forats, de fet, que Unión de Uniones troba a la proposta de Planas, a qui acusen de “no dir res sobre portar la democràcia al camp”. Segons les entitats, la federació seria, per nombre de vots recollits en les diverses eleccions territorials que s’han anat celebrant, la segona amb més sufragis de tot l’Estat, fet que hi donaria accés a les taules de negociació amb el ministeri. La separació, però, no és només de sigles: com recorden els pagesos catalans, el model és substancialment diferent. Mentre que Unió reivindica “les petites explotacions familiars” -aquelles que veuen amb més potencial de sostenir-se econòmicament i ambiental-, Asaja, COAG i UPA són més similars a patronals, amb programes i bases d’afiliats de caràcter més empresarial.
Potencial europeu
La manifestació convocada, això sí, per les OPAs serveix per evidenciar el caràcter transnacional del problema de la pagesia. Qüestions com la manca de finançament de la Política Agrària Comuna (PAC) o el mateix tractat amb Xile que ha de ratificar el Parlament Europeu no afecten només els productors catalans. Europa sencera, recorda el conjunt del sector, s’aixeca contra les malmeses condicions de vida al camp; i Europa sencera ha d’aplicar-hi solucions. Els agricultors polonesos sostenen fortes mobilitzacions contra l’entrada de cereals ucraïnesos al seu mercat -un producte extracomunitari i, per tant, no regulat pel mateix marc legal que defineix el dia a dia al continent-. La competència deslleial i la inflació energètica ja ha tret al carrer la pagesia grega, que ha recorregut aquest dimarts els carrers d’Atenes; mentre que francesos i italians fa setmanes que sostenen la resistència als tractats de lliure comerç i els seus efectes sobre l’alimentació. Pren sentit, així, l’objectiu d’Unió de Pagesos de teixir aliances “transnacionals”, cercar els punts en comú amb la pagesia d’altres mercats de la UE per exercir pressió sobre Brussel·les. Caball, però, alerta que encara s’exploren unes converses que seran difícils d’aterrar, en tant que encara queden rèmores de la competència entre països. “Hi haurà punts on mai ens trobarem”, alerta el president -sense anar més lluny, els socialistes francesos, a través de Ségolene Royal, van arribar a titllar d'”impossible de menjar” el tomàquet de l’Estat-; però la normativa europea els arrossega a tots.
