Els pagesos catalans tornen a anotar-se una victòria institucional. Després de fer volar l’amenaça dels talls de carreteres que van aturar el país entre el gener i el febrer del 2024 un cop més sobre la ciutadania catalana, el Gremi de la Pagesia ha extret el que fonts del camp consideren un “acord de mínims” per encetar la feina conjunta amb el Govern de Salvador Illa. El document, que contempla 19 mesures en àmbits sota la competència de la Generalitat -des de la tan problemàtica desburocratització, una de les prioritats dels camperols que ha trigat més d’un any a activar-se, fins al control d’espècies que amenacen els cultius i ramats- ha servit per aturar el desplegament de tractors que aspirava a tornar a congelar el trànsit a Catalunya aquest mateix dilluns, amb 10 talls de carretera que es preveien concorreguts. La direcció del Gremi, abans constituït en Revolta Pagesa, ha celebrat amplament l’entesa entre camperols i executiu, presentada anit pel conseller d’Agricultura Òscar Ordeig. L’organització, val a dir, ha lloat la figura d’Ordeig, a qui veuen “més disposat a parlar” que als seus predecessors.
Els llorers, però, guarden un important matís: part dels representats confien poc en la voluntat i la capacitat de Sant Jaume de tirar endavant les mesures. En una de les assemblees convocades per detallar el pacte aquest mateix dilluns, celebrada a l’Anoia amb productors de tota la demarcació de Barcelona, els presents expressaven una sensació “agredolça”: l’acord, a parer seu, no és especialment ambiciós, i el marge d’actuació que el primari català deixa a Ordeig i el president Salvador Illa és cada cop més curt -especialment després d’un any en què, tot i les promeses, la situació del sector està “99% igual”-. Vistes les reticències de part dels agremiats, fonts del Gremi confirmen a Món Economia que el peu no s’ha aixecat de l’accelerador pel que fa a mobilitzacions. “L’acord no dona carta blanca: la confiança està sobre la taula, però també amb un control”, declara a aquest mitjà un dels portaveus de l’organització, Jordi Pinós.
El mateix acord, val a dir, recull palanques per vigilar que l’acció de govern estigui en línia amb allò que s’ha pactat, amb una mesa bilateral que pretén reunir-se cada dues setmanes per confirmar que Illa i Ordeig fan el camí previst. Els pagesos, però, no es plantegen deixar un període de gràcia: un dels manifestants presents a l’assemblea de l’Anoia, en línia amb el diagnòstic de l’organització, reclamava que les mesures entrin en vigor “des de ja; i ja vol dir demà mateix perquè fa massa temps que esperem”. En aquest sentit, Pinós demostra que la metxa del moviment, després de dotze mesos de retards, és curta. “No esperarem a tornar a estar cardats: des del primer moment que hi hagi una desviació d’allò que s’ha pactat, sortirem al carrer, i es prendran decisions”, assegura el representant gremial.
Similar és la lectura que en fa un dels responsables de les comarques tarragonines del moviment pagès, Ramon Rojo: el pagès accepta que l’acord amb la Generalitat és “bo”, perquè posa els fonaments per adreçar els greuges de més curt radi del primari del Principat. Ara bé, l’històric de la classe política del país no els hi juga a favor. “La dinàmica de governs i polítics és enredar-nos, donar-nos llargues, i, és clar, molta gent no se’n refia”, comenta Rojo. Després d’un curs d’aquest estira-i-arronsa institucional, la convocatòria cercava “accelerar el ritme de solucions” que ni Illa ni el seu predecessor Pere Aragonès, llavors del bracet del conseller David Mascort, havien pogut activar. Els pagesos consultats per aquest mitjà apunten, entre altres exemples, a la taula de desburocratització, que havia de servir per dibuixar el full de ruta per eliminar el gruix de paperassa que ofega els productors, però que romania congelada fins que el mateix Illa, sota la pressió de les mobilitzacions, va anunciar un “megapaquet de mesures contra la burocràcia” en la seva intervenció al congrés nacional d’Unió de Pagesos. Vistes aquestes males experiències, el membre del Gremi Eduard Escolà s’atribueix les tasques de “vigilància” de l’actuació del Govern. “La data clau és d’aquí a dues setmanes, quan hi hagi les primeres reunions. Llavors, sabrem si continuarem negociant o si cal donar un cop de puny a la taula”, preveu Pinós.
El torcebraç dels tractors
Durant les hores anteriors a la convocatòria de mobilitzacions els contactes amb el Govern Illa no eren tan falaguers com l’execució final. Abans del cap de setmana, el Departament s’alineava amb les organitzacions pageses tradicionals, Unió de Pagesos o la JARC, que advocaven per donar temps a la nova conselleria per tirar endavant el seu programa. Vista la capacitat de convocatòria del Gremi, que ja va encetar els bloqueigs el passat dijous, Sant Jaume els hauria fet arribar una “primera proposta buida de contingut”, amb “promeses a llarg termini” que no adreçaven les problemàtiques existents, tal com va explicar el mateix Escolà en la seva intervenció a l’assemblea de l’Anoia. “El Govern va ser conscient que, si haguérem sortit a protestar, aquest cop haurien pres mal”, recorda Rojo; que detecta “moltes ganes de desobeir” en les bases pageses. “Nosaltres anàvem a totes”, reitera el portaveu; especialment un any després de les marxes de la primera revolta pagesa, amb l’organització més estructurada i preparada per reaccionar. “El nostre punt de negociació és la mobilització arreu del territori; i el territori està preparat per sortir en qualsevol moment”, avisa Pinós. Aquesta nova coordinació, defensen els pagesos, ha estat clau per doblegar l’executiu, que ja “no els veu tan espontanis” com el 2024, quan la força al carrer es podia diluir entre el descontrol.
Les noves capacitats tam bé han escalfat els ànims de la pagesia de base, els agremiats de l’organització, que veuen més possibilitats en els enfrontaments al carrer que el curs passat. De fet, durant la compareixença d’Ordeig del passat diumenge per comunicar l’acord, diversos membres de l’agrupació van comentar el directe d’Instagram per on s’emetia aquella negant-se a desconvocar les mobilitzacions. Les primeres hores després del pacte, doncs, han deixat una sensació de cisma discursiu, en tant que part dels membres del col·lectiu continuen cridant a bloquejar el país, mentre que alguns dirigents han celebrat obertament haver assolit l’acord “sense haver mobilitzat ni un sol tractor”. Aquestes divergències, per a Pinós, no són especialment pernicioses: “és com una família amb molts germans: l’estratègia és conjunta, però hi ha caràcters diferents”. Els portaveus consultats, però, coincideixen a indicar que l’embranzida que s’ha quedat al món pagès en el darrer any i escaig assegura una acció més “proactiva” respecte del Govern. Si UP, JARC i la resta de grans agrupacions de l’Estat i el país defensaven donar temps a la Generalitat i seure a taula amb ells, la Revolta assegura “respostes davant qualsevol ingerència” política. Consultats per la seva valoració de la situació, els sindicats majoritaris no han donat resposta a Món Economia en el moment de publicació d’aquest article.
Escalar el conflicte
Les demandes de la pagesia catalana de cara a les mobilitzacions d’aquest 10 de febrer, com apunta Escolà, estaven pensades per interpel·lar “el nostre Parlament”; aquelles qüestions que ocupen directament les competències de la Generalitat. Els greuges que denunciaven els tractors mobilitzats el gener del 2024, però, anaven molt més enllà de les parets de Palau. Entre altres qüestions, la gestió de la llei de la cadena alimentària, que hauria de regular les actuacions deslleials del es grans cadenes de distribució, com ara la venda a pèrdues o el seu domini sobre el mercat, depèn del ministeri d’Agricultura; mentre que la gran amenaça global del camp del país, el tractat de lliure comerç amb el Mercosur, es negocia a escala comunitària amb l’aquiescència efusiva del departament de Luís Planas.
Els pagesos mobilitzats asseguren que l’objectiu és construir “fronts comuns” amb altres organitzacions per entomar aquestes futures protestes, si bé les diferències estratègiques són palpables entre els espais majoritaris. Sense anar més lluny, el Gremi va presentar recentment un manifest de rebuig al tractat comercial amb el Con Sud, un que va agrupar el suport de tot el món civil del camp català, excepte d’Unió i la JARC, els sindicats majoritaris. En el cas de la resistència davant Mercosur, apunta Pinós, s’han cercat complicitats fora de les fronteres de l’Estat, amb “interlocució amb associacions a França, Itàlia i Alemanya per explorar una cooperació”. Tornen a coincidir, doncs, elements contraris a la supervivència de la pagesia, especialment la petita i familiar, dominant a Catalunya. Queda per veure, doncs, si la resposta és la mateixa que va aturar el Principat ara fa un any, o si l’acord amb l’executiu serveix per apaivagar els tractors.
